…i recorda que la vida és seva

dimecres, 15 juny

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Els teus fills són persones diferents i independents de tu. És la seva vida, no la teva.

Ho repeteixes deu vegades, com un càstig, o com un mantra, a veure si t’ho acabes creient. A veure si fas un clic i aprens a mirar-te’ls des de fora, com si haver-los parit fos només una anècdota sense importància. Els vas donar la vida, sí, però era un regal dels que no es poden tornar. La seva vida ja no et pertany. Que en facin el que vulguin, doncs. Però amb seny, si pot ser. És un regal fràgil i d’edició limitada: tampoc te’n pots comprar un altre si el fas malbé.

14 Comentaris a …i recorda que la vida és seva

  1. 15 juny 2011 , 15:44 | Enllaç permanent

    Un post breu, clar i contundent. Aquella refelxió que de tant en tant et ve al cap, i sí, has de contar fins a deu, o repetir-te aquesta afirmació… tot desitjant que valorin prou bé aquest fràgil regal, com a mínim tant com el valores tu… Gràcies Eva per les teves sempre encertades reflexions!

  2. marc longaron's Gravatar marc longaron
    15 juny 2011 , 19:29 | Enllaç permanent

    Vuestros hijos no son vuestros hijos, son los hijos e hijas de la vida que se anhela a sí misma. Vienen a través de vosotros, pero no de vosotros. Y aunque están con vosotros, no os pertenecen. Podéis darles amor, pero no vuestros pensamientos, porque ellos tienen sus propios pensamientos. Podeís dar cobijo a sus cuerpos, pero no a sus almas, pues sus almas moran en la casa del futuro, que vosotros no podeis visitar, ni siquiera en vuestros sueños. Podéis esforzaros por ser como ellos, pero no debéis intentar que sean como vosotros, porque la vida no retrocede, ni se entretiene con el ayer. Vosotros sois como los arcos que disparan hacia adelante las flechas vivientes que son vuestros hijos. KAHLIL GIBRAN

  3. pesol's Gravatar pesol
    15 juny 2011 , 20:31 | Enllaç permanent

    Que són seus??? ni pensar-ho!!! El meu nen de 6mesos és MEU!!!! És el meu tresor!! Potser més endavant ja començarà a fer la seva vida, el problema és que mai el veuré prou gran com per deixar-lo fer la seva…

    Eva, es troben a faltar molt les teves entrades al blog!

    • Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
      15 juny 2011 , 20:36 | Enllaç permanent

      Ai, pesol, que bé que les trobis a faltar! Potser m’animo a ressuscitar-lo i tot. És que no dono l’abast, entre la feina i la vida… :)

      Ah, el meu nen de 2 anys i mig encara és ben meu (i jo sóc del tot seva), i el que demà farà 9 anys també és molt meu. Però els adolescents són tota una altra cosa. Ja t’ho trobaràs!

  4. Loli's Gravatar Loli
    15 juny 2011 , 21:02 | Enllaç permanent

    Au! Vinga, amunt, amunt.
    Obre els teus ulls i amunt.
    Puja a la barca amb el teu bagatge
    i recorda que la vida és teva.

    “Tinc un clavell per tú” LLUÍS LLACH

    • Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
      15 juny 2011 , 23:18 | Enllaç permanent

      Sí, és clar, d’aquí he tret el títol del post. En Llach és el meu mite de capçalera, i “Tinc un clavell per a tu” és una de les cançons que escolto sense cansar-me’n mai. Gràcies.

  5. trinitat's Gravatar trinitat
    16 juny 2011 , 8:45 | Enllaç permanent

    M’agraden els mantres

  6. 23 juny 2011 , 10:27 | Enllaç permanent

    …Els tus fills són persones diferents de tu…
    Doncs jo penso: ufff! menys mal! Ben diferents si us plau, i si pot ser un versió millorada!

    El meu mantra és: ( el petit te l’adolescència dels 2anys i mig): “no ho fa per fotre’t està esperimentant, no ho fa per fotre’t està esperimentant, no ho fa per fotre’t està esperimentant, no ho fa per fotre’t està esperimentant, no ho fa per fotre’t està esperimentant,… en fi,

    No deixis el blog!

    • 23 juny 2011 , 10:29 | Enllaç permanent

      uix: he fet faltes d’ortografia en el blog d’una escriptora!!! Corregeix si es possible que fan un mal d’ulls! ho sento!

      • Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
        23 juny 2011 , 10:32 | Enllaç permanent

        Gràcies, Núria! I no, no puc corregir res, però no passa res!
        Ànims amb la “petita adolescència”! (l’autèntica adolescència és bastant pitjor…)

  7. Ellen's Gravatar Ellen
    27 juny 2011 , 10:58 | Enllaç permanent

    Els meus encara són meus. No sé si ho pairé bé això de que facin la seva vida…

    Eva sí, es troben a faltar les entrades al blog!!

  8. 7 juliol 2011 , 10:24 | Enllaç permanent

    Sí!
    El nostres fills són persones independents de nosaltres, així com nosaltres som independents d’ells. La nostra vida no els pertany: amb això no vull dir que no els importi, només que cada persona té dret a ser l’amo de la seva vida; nosaltres no tenim dret a “manipular” la vida dels altres, només els hem d’acompanyar durant la vida, crec que ha de ser recíproc, ja que els fills també ens acompanyen a nosaltres mentre “acabem de créixer”.
    Si domines els teus fills no deixaràs que siguin ells mateixos i, per tant, et perdràs conèixer una persona molt important per a tu. Amb això no vull dir que no necessitin normes, sinó que ells necessiten la llibertat que la majoria (els pares també) hem reclamat quan érem joves.

  9. Joan's Gravatar Joan
    16 gener 2012 , 22:58 | Enllaç permanent

    M’agrada aquest recordatori, especialment quan és una dona la que ho diu.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca