Carpe diem

divendres, 29 abril

Hem passat dels senyals de fum als mòbils intel·ligents (finalment he aconseguit un iPhone subvencionat que em té ben distreta… fins que me’l robin, que es veu que és el destí inexorable d’aquesta joguineta d’Apple), però les coses que ens importen de debò són les mateixes avui que fa segles. M’ho deia Joan Margarit: “Sospito que els homes i dones de fa cent mil anys eren iguals que jo, pensaven igual que jo, tenien els mateixos problemes que jo, sabien el mateix que jo i patien igual que jo. Els podria escriure un poema i l’entendrien com pots entendre’l tu”.

Hi penso tot llegint les Quartetes del poeta Omar Khayyam, traduïdes al català directament del persa per Àlex Queraltó i editades per Adesiara. Khayyam, un dels autors més coneguts de la cultura oriental, va viure fa tant que ni tan sols se’n saben les dates exactes. Probablement va néixer l’any 1040 de l’era cristiana, i sembla que va morir entre el 1111 i el 1135. Tampoc se sap del cert quantes de les quartetes que se li atribueixen són realment obra seva.

De què van els versos de Khayyam? Del futur incert, del misteri de la vida, dels plaers fugaços, de la mort que ens espera. De tot allò, en fi, que ens preocupa a tu i a mi. Amb una insistent invitació al carpe diem, a aprofitar l’instant que s’esmuny: “Ompliu-me altra vegada la copa, que jo encara no sé/ si aquest aire que ara aspiro l’hauré d’expirar o no”.

(publicat a L’Independent de Gràcia el 29 d’abril del 2011)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>