Abans de demà

divendres, 1 abril

La felicitat és un migdia de sol a la plaça Rovira amb un llibre a les mans i una aigua fresca damunt la taula. M’empasso d’un glop L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez. No m’ennuego mai, la prosa nua i precisa de la novel·la llisca sola, però al final tremolo. Les cendres de la nena morta ja s’han barrejat amb l’escuma del mar i jo no puc ni plorar, tan bé que m’aniria. La lectura m’ha trasbalsat: em costa tornar a la vida normal, enfilar Providència i anar a buscar el menut de casa a l’escola bressol.

Eduard Márquez, veí de Gràcia tocant al Guinardó, sap que la literatura és una cursa de resistència, i comença a rebre els fruits de no haver llançat la tovallola. De fet, està aconseguint un impossible: alternar la literatura infantil amb la literatura per a adults i ser igualment respectat en tots dos àmbits. Té mèrit: en aquest país, si parles dels nens és perquè no tens temes més importants de conversa, i si escrius per als nens és perquè no tens prou talent per escriure per als majors d’edat. Ens hauríem de fer mirar aquests prejudicis castradors.

“El mar cura tots els mals dels homes”, diu una màxima d’Eurípides escrita per la Francesca en una nota de mal presagi. La literatura també té virtuts curatives. De l’ànima. Eduard Márquez ha trobat una fórmula magistral tan depurada com eficaç. Llanceu-vos-hi de cap abans de demà, i ja me’n donareu les gràcies.

(publicat a L’Independent de Gràcia el 2 d’abril del 2011)

1 Comentari a Abans de demà

  1. 1 abril 2011 , 8:43 | Enllaç permanent

    Sí que t’ha “colpit” aquesta lectura. I, a mi ara, la teva manera d’explicar-ho amb un post breu i concís amb les paraules oportunes. Et felicito, Eva. Gràcies!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>