La filòsofa de la mala llet

dimarts, 11 gener

T’ho diu a la porta de l’escoleta un pare que hi acaba de deixar la filla: la filòsofa francesa Elisabeth Badinter, que defensa el biberó fent veure que defensa l’alliberament femení, resulta que té interessos a Nestlé, empresa pionera en la comercialització de la llet en pols i encara líder del mercat.

No t’ho pots creure, sembla una llegenda urbana. Una farsa que es deu fer córrer per desacreditar una dona que segur que té raons més objectives per carregar contra la lactància materna. De fet, d’arguments a favor de la lactància artificial en podries trobar fins i tot tu, que has tingut quatre fills però no has tocat un biberó en ta vida (si descomptem els que et van fer prendre de petita). Perquè sí, és cert que alletar un nadó té un punt d’esclavatge i que treballar fora de casa i donar el pit a una criatura són accions difícilment combinables.

Però, encara que sembli mentida, el pare que t’ho ha dit està ben informat. Si el Google i la Wikipedia no enganyen, Badinter és la principal accionista del grup Publicis, una multinacional de publicitat i planificació de mitjans que té Nestlé entre els seus “clients insígnia” a escala mundial.

I aquesta dona encara gosa criticar l’Organització Mundial de la Salut perquè afirma una veritat inqüestionable: que el pit és el millor aliment per al bebè. Quina barra que té la senyora accionista. I quina mala llet.

21 Comentaris a La filòsofa de la mala llet

  1. 11 gener 2011 , 13:33 | Enllaç permanent

    Amb la boca oberta…..buff, que fort, si que fan ballar al to que no sona els calés….. hi ha gent que es rebaixa molt per una petita paga…perque dic jo que el que li mou a dir aquestes coses es per els calés no?? buff

  2. 11 gener 2011 , 13:34 | Enllaç permanent

    i a la de mares, pares, etc que haurà enganyat! … si, ja és ben trist com els interessos econòmics d’uns quants van per sobre de la salut dels nens. Aquí ja no entro amb la decisió de cada mare de donar teta o bibe, cada una ha de fer el que cregui més convenient pel nen i per ella, això si, amb tota la informació de veritat damunt la taula!

  3. 11 gener 2011 , 13:41 | Enllaç permanent

    Exacte Mònica!!!, amb TOTA la informació.

  4. Alba Padró's Gravatar Alba Padró
    11 gener 2011 , 15:24 | Enllaç permanent

    Tinc una amiga que treballa a la Nestlé, a veure si ella ens diu el què ;-)

  5. 11 gener 2011 , 15:40 | Enllaç permanent

    Per allà l’octubre, quan l’afer de la “mare-vaca” em vaig cabrejar tant que vaig fer les oportunes recerques sobre les “feministes de la igualtat” de moda, i amb la info que vaig trobar, vaig engegar el ventilador i els hi vaig repartir estopa per tots cantons en forma de comentaris a diferents blocs (a falta de temps i paciència per gestionar-me un de propi), potser en aquest abans del trasllat, també hi era, i no vaig escriure res que no fos cert, també junt amb la recomanació de que es fesin les recerques (per si no em creien).
    M’alegro que la informació que aquestes feministes no donen perquè no els interessa, s’escampi, ni que sigui a pas de tortuga, i que fessiu les recerques (per que no fos allò de “he sentit, m’han dit, he llegit…”, no, no: veritat de la bona)

  6. Josep Llorenç i Blat's Gravatar Josep Llorenç i Blat
    11 gener 2011 , 18:39 | Enllaç permanent

    Bon dia i bona hora,

    la mala llet, com sabem, és universal, i aquesta filòsofa en té de sobres.

    Ara bé, d’altra banda cal considerar que a qui se li pot ocórrer la idea de creure’s què diu una filosofa sobre l’alimentació dels bebès. Sempre serà més fiable saber què diu la pediatra, oi?

    Ella, la filòsofa, descoberta la seva vinculació amb Nestlè ha de pensar que si li feien cas era perquè volien, que ella, segurament, a les seves filles les ha alletat amb el pit mentre ha pogut i, si no, amb la llet artificial.

    El resultat, a la fi, ve a ser el mateix si es combina en tots dos casos amb la dosi adequada d’amor i tranquil·litat emocional de la gent que envolta la criatura.

    La filòsofa, al capdavall, també ha d’autoalletar-se amb els beneficis de la Nestlè, oi?

    Salut i República de Catalunya!

  7. 11 gener 2011 , 18:54 | Enllaç permanent

    Aquí he trobat un dels meus: http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article19494
    Signat com “la Vaca que Ríe”.

  8. Laura's Gravatar Laura
    13 gener 2011 , 1:51 | Enllaç permanent

    jajaja m’encanta!!! “quina mala llet”, jaja.
    Aunque la mona se vista de seda, no?

  9. Cris's Gravatar Cris
    14 gener 2011 , 9:07 | Enllaç permanent

    Hola!
    Sóc nova al blog, ahir vaig acabar el teu llibre, la Feina o la Vida, me’l van portar els Reis i t’ asseguro que ha estat més bon regal que el perfum de Garlain (em mareja encara una mica l’ olor, però em sap greu dir-li al meus estimat marit, pare de les meves criatures, que no és el meu estil !)
    Gràcies per escriure aquest llibre i per fer-me sentir que no estic sola en aquest món !

  10. Anna's Gravatar Anna
    14 gener 2011 , 13:29 | Enllaç permanent

    Jo també vaig demanar als Reis Mags el teu llibre i el vaig llegint…
    El que m’ha agradat més és que el meu marit també el llegeix, de tant en tant i no diu res però sembla que hi ha articles que ens han ajudat perquè està canviant la seva actitud en algunes coses de casa i personals.
    Serà un miracle?
    Gràcies Eva. Salut i peles !!

  11. Jordi Solà's Gravatar Jordi Solà
    21 gener 2011 , 15:42 | Enllaç permanent

    Ja sé que fa uns dies d’aquest post però l’he vist ara i no me’n ser estar: ja te n’adones que aquest post és una fal·làcia ad hominem com una casa de pagès?

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca