Carlos González: la veritat sobre les vacunes

dissabte, 15 gener

Atenció, notícia. El pediatre-guru-de-la-criança-natural és a punt de fer un gran servei social, equiparable al que ha fet, fa i farà a favor de la lactància materna. El 25 de gener, Carlos González treu un nou llibre. Es titula En defensa de las vacunas (Temas de Hoy) i comença amb aquestes paraules:

“Des de fa uns anys, cada cop em trobo amb més pares que no vacunen els fills perquè creuen que les vacunes són inútils o innecessàries o perilloses o les tres coses alhora. Alguns fins i tot se sorprenen que jo estigui a favor de les vacunes. Com si hi hagués una mena de paquet ideològic rar-progre-natural, i si defenses la lactància materna o agafar els fills en braços també has d’estar, «lògicament», en contra de les vacunes i creure en la medicina «alternativa» i en l’era d’Aquari.

Doncs no, són coses que no tenen res a veure. D’entrada, la lactància materna a demanda no és una «cosa rara i alternativa» sinó el que recomanen els experts, les societats científiques, l’OMS…, els mateixos que recomanen les vacunes, precisament.”

Diu Carlos González que la lactància materna i les vacunes “són dos pilars fonamentals per a la salut dels nens del món” (de fet, ho diu ell emparant-se en el que diu Unicef). També admet que els pares que no vacunen els seus fills solen estar molt informats. “Han llegit llibres, han visitat pàgines i pàgines d’internet. Estan molt informats, però molt mal informats. Perquè aquestes pàgines i aquests llibres que ataquen les vacunes estan plens d’errors, fal·làcies, mitges veritats i mentides completes. Mentides a vegades tan absurdes, tan contràries als fets i tan insultants per a la raó, que els científics no sempre es prenen la molèstia de desmentir-les”.

Gràcies, doctor González, per prendre’s la molèstia d’escriure un llibre com aquest. Feia molta falta. Gairebé tanta com les vacunes d’eficàcia contrastada que massa pares han deixat de posar als seus fills.

23 Comentaris a Carlos González: la veritat sobre les vacunes

  1. Jordi Solà's Gravatar Jordi Solà
    15 gener 2011 , 17:53 | Enllaç permanent

    Ja. I quan el senyor González faci un llibre sobre l’homeopatia, a la qual s’aplica plenament això de “mentides a vegades tan absurdes, tan contràries als fets i tan insultants per a la raó, que els científics no sempre es prenen la molèstia de desmentir-les” deixaràs d’anar a l’homeòpata i de prendre’t les boletes aquelles que curen… Sí oi?

    Jo crec que no. Que amb això de l’homeopatia trobes que tanta gent no pot estar equivocada i tal vegada fins i tot t’ho recomana un metge. I en aquest punt et comença a semblar que no és tant important que l’homeòpata i les boletes tinguin tant poc fonament científic com l’astrologia, el tarot o el vudú.

    Doncs amb els antivacunes és igual. És un apostolat que té molt d’ideològic (en un sentit no pejoratiu) i la manca d’evidència científica no és un problema, en part perquè quan no hi ha proves hi ha qui se les inventa (http://amazings.es/2011/01/06/descubren-que-el-estudio-que-relacionaba-vacunas-con-autismo-es-un-fraude/). Al capdavall l’evidència científica en matèries mèdiques és, en general, un terreny pantanós.

  2. Eduard's Gravatar Eduard
    16 gener 2011 , 12:35 | Enllaç permanent

    Ja fa nolt temps que em discuteixo amb els antivacunes i els homeopatistes. Molts han d’acabar refiant-se de la medicina tradicional!

  3. 16 gener 2011 , 12:47 | Enllaç permanent

    Buf!
    Mira que em vaig empollar el tema de les vacunes abans d’anar-la a buscar, durant la busca, un embaràs fallit i… resulta que la nena ja havia nascut i jo encara estava entre 2 aigües… (al primer el vaig vacunar de tot el que entrava al calendari sense dubtes)
    Conclusió: Com que considero que encara no sé el suficient (i ja no ho sabré mai, suposo, tot i que tinc amics que son biòlegs i també recolcen la tesis de que les vacunes tenen més d’ideològic que de científic) la vaig començar a vacunar quan tenia 8 mesos.

    Tema boletes, jo també les vaig provar, varis camins, també “receptades” per metges de la S.S (evidentment, les boletes, pagades de la meva butxaca) i com que només em van sol·lucionar les coses que es curen soles amb el temps, vaig arribar a la conclusió, que segons quines dolències, millor deixar que el temps ho curi, que és igual d’efectiu… i gratis! ;-) Això sí, a qui li funcioni, doncs que les empri!

    Em ve al cap aquell acudit que és un personatge que va al metge, no recordo que li passava, i el metge li diu:
    -“prenguis aquest xarop durant una setmana, una cullerda i mitja, cada mitja hora, dia i nit i passada la setmana torni a venir”- i el personatge li pregunta -“doctor, i això em curara?”,
    -“no ho crec, però el tindrà una setmana entretingut”.

  4. laia soler's Gravatar laia soler
    16 gener 2011 , 22:45 | Enllaç permanent

    Per fi, algú ho havia de dir. I que aquest algú sigui en Carlos González em sembla fantàstic, i encara més que trenqui “pseudo-paquets” de models de vida.

    El meu dubte és: algú aconseguirà convèncer els de l’altre bàndol? diria que no.

    A mi em molesta especialment que els anti em diguin que els pro estem manipulats (les farmacèeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeutiques) … i que hi ha tantes “coses” que no se saben perquè “no volen” que se sàpiga, uuuuuuuuuuuh, teories conspiratives, uuuuuuuh…

    Està clar, jo tampoc em deixaré convèncer fàcilment per la postura contrària.

    Crec que té més números en Carlos González de perdre alguns seguidors que de convèncer els antivacunació, sense intenció de menystenir l’estudi.
    En tot cas, jo me’l llegiré. És clar que a mi no m’havia de convèncer.

  5. carme's Gravatar carme
    17 gener 2011 , 10:17 | Enllaç permanent

    Està molt bé que es pugui triar una opció, sigui la que sigui. Però crec que els antivacunes juguen amb avantatge: fa tant temps que la majoria sí vacunen als infants que moltes malalties han quedat erradicades, i per això ells no la “pescaran” mai…
    No sé que passaria si fos majoria la gent que no vacunés…

  6. 17 gener 2011 , 11:40 | Enllaç permanent

    Com diu Carme, moltes malalties han quedat “erradicades” (relativament i només “aquí”), però ara, en general, la gent viatgem més i hi ha països on no es vacuna del que es vacuna aquí.
    El perill està en que la persona no vacunada del lloc on la malaltia està erradicada vagi on no ho està o que una persona del lloc on la malaltia no està erradicada vingui covant el bitxo i entri en contacte amb qui no està vacunat perquè els pares estavem feliços com anisos pensant que tal o qual cosa estava erradicada i la posibilitat d’enganxar-la era irrisoria en comparació amb els efectes secundaris greus de posar la vacuna…
    Va ser el que em va fer decidir a mi vacunar, i és un motiu tan egoïsta, com ho era per mi no vacunar… però siguem sincers, els pares quan mirem pels fills sempre som egoïstes: volem el que creiem que és millor per ells, no pel veí del costat.

  7. Núria's Gravatar Núria
    19 gener 2011 , 16:31 | Enllaç permanent

    Doncs a mi el que em molesta és que haguem de parlar d’antivacunes com si fós un “a favor o en contra”. Perquè no ens podem qüestionar el calendari de vacunes que ens ve “imposat” i, a la vegada, creure en l’eficàcia de les vacunes? Per mi són dues coses que no estan renyides, i quan es parla d’aquest tema sembla que ha de ser blanc o negre. Per què no personalitzem una mica més la salut dels nostres fills i filles i mirem què és el millor en cada cas? És el mateix un nen que va a l’escola des dels 4 mesos que un nen que no hi va fins els 3 anys? És el mateix un nen que mai està malalt que un que fa quadres de bronquitis repetidament? És el mateix un nen que viu en una granja que un nen que viu en un pis en una gran ciutat? Jo centraria el debat aquí i deixaria enrere termes com antivacunes, progres, etc.

    • 20 gener 2011 , 14:42 | Enllaç permanent

      Tens molta raó. Amb la sanitat dels nens i amb moltes altres coses hauríem de ser més crítics i menys borregos. Jo admiro els que ho sabeu ser.

  8. 20 gener 2011 , 14:38 | Enllaç permanent

    Ai que bé… mira, jo he vacunat el meu fill de tot el que la sanitat pública ha decidit per mi i sense pagar-ne cap d’extra, i ho he fet, per pura mandra (o por) de debatre’m el tema (lleig, però cert). I com que moltes coses de les que escriu aquest senyor m’estan la mar de bé em tranquil·litza que opini així de les vacunes, i que faci un bon forat al paquet ideològic rar-progre-natural (que diu ell) on ens han posat a totes les que donem el pit més de 4 mesos.

    Gràcies per la informació. Va bé venir de tant en tant per aquí!

  9. Marta's Gravatar Marta
    21 gener 2011 , 17:41 | Enllaç permanent

    Eva,

    Estic d’acord amb què el més important és disposar d’informació, però en l’època de la sobreinformació, com saber a qui cal donar veracitat? No sé, és complicat. Jo, de moment, he vacunat al meu fill de 13 mesos de tot (prevenars, rotavirus, etc) perquè he anat captant i recollint informacions de diversos pediatres, publicacions, l’associació espanyola de pediatria…, fins a arribar a una conclusió que jo i el meu home hem considerat adequada per al meu fill. Sense trobar-me, per sort, cap posició extrema.

    Ara bé, si hagués de fer el mateix amb la lactància materna ho tindria clar: al proper fill, només biberó. Des que em vaig quedar embarassada m’he vist envoltada ‘no’ de professionals que t’aconsellen, sinó d’autèntics ‘talibans/es de l’alletament matern’. Per favor! Quin horror! Amb això sí que no hi ha dret. He vist noies plorar perquè han hagut de deixar el pit pel biberó perquè no se’n sortien només per la pressió del voltant que les exhortava a donar el pit; he vist com una amiga agafava mastitits amb febrades, es posava histèrica cada cop que la nena li agafava el pit, fent posar nerviosa a la filla que només feia que aprimar-se i la llevadora dient-li que No podia deixar el pit i enganyant-la (dient-li que no hi ha pastilles per fer tallar la llet)… I molts casos més que no cal detallar. Jo mateixa, quan va néixer el meu fill, el vaig haver de tenir ingressat quinze dies en una UCI pediàtrica, sense saber del cert si se’n sortiria. Jo, esperonada per les ‘talibanes de l’alletament matern’, vaig estar aquests horribles quinze dies estimulant-me els pits cada tres hores amb un tirallets. Horrorós, però tot per poder donar el maleït pit al meu fill. Quan per fi tot va acabar bé i li vaig poder donar el pit, era massa tard, ell només acceptava el biberó que durant els seus primers dies li havien estat donant les infermeres. Tot i així i davant la negativa de les ‘talibanes’ a que tirés la tovallola, vaig passar dos mesos i mig donant el pit tant com podia, fins que va deixar de produir llet, perquè el nen tirava més del biberó. Durant aquest temps, em vaig sentir magníficament exclosa del grup de postpart quan es tractaven temes d’alletament i em deien que jo era un cas a part (amb un cert toc de menyspreu). I, saps què és el més bo de tot? Que el meu fill no va tenir ni un sol còlic, em dormia magníficament bé, hi havia setmanes que engreixava 400 grams i en aquests 13 mesos gairebé ni s’ha posat malalt… I tot per haver-li donat el que per les ‘talibanes’ era el santanàs de l’alimentació infantil.

    Bufa, quin rotllo… Ja acabo. Per sort, sóc oberta de mires i gràcies a gent no extremista i a blocs molt interessants i informatius (no imperatius) com el de”Som la llet” he pogut veure tots els avantatges que té el pit i ja ho dic ben alt i clar: amb el proper, ho tornaré a intentar. Ara, sense ‘talibanes’ al voltant. Al final, el millor ha estat agafar-s’ho tot amb bon humor.

    Si ho llegeixes, gràcies per la paciència. Em sembla que, en definitiva, m’he esbafat una mica.

    Felicitats pel bloc!

  10. Marta's Gravatar Marta
    21 gener 2011 , 21:03 | Enllaç permanent

    Estic d’acord amb tu, hi ha gent per a tot i mares i pares plens d’experiències diametralment oposades, però igual de vàlides, intenses i especials. Espero tornar a ser mare (quan el nen, l’home i la feina m’ho permetin, je, je…) i ser una d’aquestes que més aviat et fan enveja.

    Salutacions i bona nit !

  11. Daniel's Gravatar Daniel
    28 gener 2011 , 21:13 | Enllaç permanent

    He llegit el teu llibre amb molt d’interès i, en molts capítols, amb llàgrimes als ulls…especialment en el que demanes (pregues) perquè els teus fills (i els de tothom) ens sobrevisquin.

    Com a tothom, em fa por (pànic) la malaltia i la mort, però tot i així no he vacunat cap dels meus dos fills, no per integrisme, sinó per la rigidesa del calendari i per la confiança en que el sistema immunitari és quelcom d’únic que necessita la seva maduració i que les malalties no depenen només del virus sinó de l’hoste i les seves condicions (alimentació, higiene, estil de vida). I que la tendència actual és la de sobrevacunar, sense llibertat d’elecció.

    És per això que em sap greu que anunciïs aquest llibre com la panacea que ens posarà, a tots aquells que no vacunem, a “caldo” i que ara si que sabrem el que és bo, quan, tu mateixa ho confesses, no has fet massa cas dels altres llibres del guru (un regal per tota la vida, omple’m de petons, mi niño no me come). Li tinc un gran respecte, però el que visita els meus fills regularment és el seu pediatre, ell els observa, els veu créixer, els cura i ens orienta, el senyor González escriu per a la població en general, no per als meus dos fills.

    Ja són prou les cares d’incredulitat d’infermeres, metges, familiars i amics quan els dius que els teus no estan vacunats…en canvi quan tu els preguntes que com pot ser que, essent una de les causes de mortalitat infantil els accidents de trànsit, encara vagin amb un cotxe de fa 15 anys, sense isofix ni top teether i no s’hagin comprat un Hummer. Potser es perquè no hi ha res ni ningú que garanteixi que no patirem accidents ni malalties?

    Felicitats pel bloc.

    • 28 gener 2011 , 21:21 | Enllaç permanent

      Hola, Daniel. Que bé que t’hagi agradat el meu llibre (i perdona per haver-te fet plorar…)

      Respecte al tema de les vacunes, ho sento però ho tinc molt clar. Em vaig informar moltíssim abans de vacunar els meus fills i penso sincerament que no vacunar-los és una actitud egoista i irresponsable, vivint com vivim en societat.

      El llibre del Carlos González no m’ha pogut convèncer més del que ja ho estava, però m’ha encantat. Llegir aquest home sempre és un plaer, tant si hi estàs d’acord del tot com si només hi estàs d’acord a mitges.

      Una abraçada.

  12. Daniel's Gravatar Daniel
    28 gener 2011 , 23:26 | Enllaç permanent

    Egoista i irresponsable?

    Llavors per què no és obligatòria? Si la majoria de la població està vacunada, per què patiu pels que no ho estan, si en cas d’epidèmia els vostres fills estan immunitzats?

    Hi ha tot un seguit d’incongruències en el món mèdic que fan dubtar més que no aclarir la necessitat de vacunar-los. Jo també me’n vaig informar i me n’informo constantment. Llegiré el llibre per seguir fent-me’n una opinió.

    Gràcies per la resposta.

  13. Daniel's Gravatar Daniel
    1 febrer 2011 , 21:57 | Enllaç permanent

    Gràcies per la resposta.

    Abans de res, i per no donar una imatge equivocada, diré que no sóc anti-vacunes, sinó que no entenc que no hi hagi més flexibilitat i que es vacuni de tot absolutament i a una edat tan tendra. Si saps d’algun lloc on pugui vacunar del tètanus i la meningitis als meus fills, sens dubte els vacunaré. Fa cosa d’un mes van anunciar al telenotícies que la Polio i la diftèria es consideren eradicades a casa nostra (quan trigaran a caure del calendari de vacunació?).

    L’article que m’envies et dóna la raó relativament, però posa de manifest moltes preguntes incòmodes que hauríem de fer als nostres pediatres.

    1. Si un nen es suposa vacunat, per què contrau la malaltia?
    2. Si un virus tan conegut com el de la grip, muta any rere any i cal revacunar-se, les immunitzacions que vam rebre els nascuts l’any 1973 (o les nascuts fa deu anys) són eficients avui en dia?
    3. Califòrnia té una població infantil que volta els 10.000.000 nens, has comprovat quina va ser la taxa de mortalitat en aquesta població per accidents de trànsit, o per el virus H1N1, del qual molts pediatres aconsellen no vacunar?
    4. Les estadístiques són força clares: en el moment en que es va introduir la vacunació massiva, les malalties estaven en clar declivi, pràcticament eradicades (http://www.healthsentinel.com/joomla/index.php?option=com_content&view=article&id=2752:the-vaccine-war-a-forgotten-history&catid=5:original&Itemid=24). Condicions de vida i millora en la salut van intrínsecament lligades.

    Ho torno a dir, no estic en contra de la vacunació, sinó, com diu algú en aquest mateix blog, que em resigno a pensar que no es pugui fer d’una forma més personalitzada, tenint en compte els pares, i les circumstàncies reals dels nens (on viuen, què mengen…).

    La frase “there are some children in whom a given vaccine is not effective”, és, mèdicament i científicament, una mica inquietant…

  14. SUSANNA's Gravatar SUSANNA
    12 març 2011 , 10:56 | Enllaç permanent

    estic d’acord amb tu Daniel .Jo tampoc els he vacunat

  15. Mireia's Gravatar Mireia
    11 abril 2011 , 22:36 | Enllaç permanent

    Daniel i Susanna, si us penseu que viviu en una bombolla on no poden entrar els virus de la diftèria i la pòlio aneu ben equivocats. Qualsevol malaltia pot viatjar a qualsevol lloc del món en avió tranquil·lament en forma de persona immigrant que va a visitar la seva família al seu país d’origen. I després, porta el seu fill a la mateixa llar d’infants on van els vostres, i ja tenim drama.

    Pel que fa al tema del virus de la grip, no tots els virus muten ni tots els que muten ho fan igual de de pressa, per això hi ha vacunes més efectives que d’altres.

  16. Gemma's Gravatar Gemma
    3 maig 2011 , 21:00 | Enllaç permanent

    La polio eradicada de casa nostra? Perdoneu, però a casa nostra hi entren persones provinents de llocs on encara hi ha polio.

    Els que no vacunen s’apofiten dels que sí vacunem. Nosaltres creem una protecció contra determinats virus, i els que no vacunen, com a paràsits, viuen a recès d’aquesta protecció.

  17. 30 març 2012 , 17:09 | Enllaç permanent

    em semble que les vacunes son una tonteria

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca