No és bufar i fer ampolles

dissabte, 20 novembre

Confesses per escrit que vas ser una nena bombolla i se t’omple el blog i el Facebook de persones que havien compartit la mateixa bombolla, o altres de similars, i van rebre la mateixa patacada quan van topar contra una realitat en què tot estava per fer i en què calia perdre temps i energia reivindicant evidències.

Molts dels antics alumnes d’escoles actives tenen la sensació, per no dir la certesa, que eren millors les seves escoles que les dels seus fills. Que llavors hi havia més empenta, més il·lusió i més compromís amb l’educació i amb el país. Un país en construcció que seria, per descomptat, allò que volgués ser.

Potser és una trampa del cervell, que us fa idealitzar el que vau viure. Potser aquella mena d’escoles eren fruit d’un temps que ja és història. Potser la formació en valors és tan vigent avui com durant la Transició, on tots éreu més joves i més guapos i menys curats d’espants. Potser abans hi havia una implicació família-escola que ara qui sap on para. Potser la passió i l’entusiasme no han anat de baixa només entre els mestres d’un determinat model educatiu: qui més qui menys s’ha tornat pragmàtic i va més per feina i ja té marcit el lliri que duia a la mà.

No en traureu res de plorar per les bombolles petades, ni pels globus que han volat cel amunt. El que toca, quin remei, és seguir bufant. Amb un parell de pulmons, i amb totes les ganes del món. I no: no és bufar i fer ampolles. Però bé s’ha de notar aquella educació en la cultura de l’esforç.

11 Comentaris a No és bufar i fer ampolles

  1. Carme's Gravatar Carme
    20 novembre 2010 , 12:57 | Enllaç permanent

    Justament i gràcies perquè vam ser fills d’aquell moment i perquè vam aprendre que cal lluitar amb esforç, cal que bufem no per fer més bombolles sinó per inflar les veles i ajudar-los (amb un model educatiu millor o pitjor) que arribin al mateix port.

  2. cristina's Gravatar cristina
    21 novembre 2010 , 7:51 | Enllaç permanent

    I a més de la canalla suma-li també que els pares sen’s fan grans i hi ha que cuidar-los tant físicament com psicològicament. Així que el proper llibre tapa el sandwich perquè nosaltres som l’embotit del mig entre el panostre de cada dia dels nens i el panostre dels pares! I que tot sigui això que malgrat tot estem molt i molt bé! Us imagineu haver nascut dona a l’Àfrica i a l’Orient Mig?

  3. cleta's Gravatar cleta
    23 novembre 2010 , 9:46 | Enllaç permanent

    El que a mi em fa posar trista és veure com l’escola aquella, tan catalanista, tan progressista i tan -ista en tanst sentits, ara s’ha tornat retrògrada, plena de caspa i de persones que sembla que només tinguin ganes d’enfonsar-la. És el preu que s’ha de pagar quan una concertada canvia de mans…
    Ma filla no bufa bombolles, però sí que vol bufar el llumí quan encenem el foc i em fa inflar els globus….

  4. 29 novembre 2010 , 13:35 | Enllaç permanent

    Eva m’encanta com escrius!
    Ni soc mare, ni em plantejo bufar ni petar bombolles, ni em preocupa veure que el món ja no és el què era, perquè considero que soc “d’aquest” món. Però m’agrada sé conscient que algú va bufar per mi i que potser un dia em tocarà renovar aires i seguir bufant.
    Gràcies per les reflexions ben escrites!

  5. cleta's Gravatar cleta
    1 desembre 2010 , 14:26 | Enllaç permanent

    Eva, parlava d’un cas concret. ;-) El de l’escola on jo vaig anar des de parvulari fins a COU. És una llàstima veure com n’han destruït els ideals.

  6. ARANTXA's Gravatar ARANTXA
    4 desembre 2010 , 0:02 | Enllaç permanent

    M´ha encantat el teu escrit … m´he sentit molt identificada. Tinc una nena de 4 anys i està escolaritzada a Granollers, una escola pública “tipus” la que vam estar nosaltres … mai m´imaginava que trobaría una escola “igual” o semblant doncs pensava que ja no existía però la meva sorpresa va ser … al·lucinant ! volía una escola amb els valors i el tarannà com la que havia anat jo i penso que se sembla bastant i estic molt contenta i orgullosa per haver triat aquesta opcició. La Mariona té 4 anys recent fets i ja sap llegir i escriure bastant bé … i no és per que sigui millor o pitjor sinó perquè en aquesta escola s´interessen per les noves tècniques d´aprenentatge etc etc etc i amb això ja en tinc prou … i podría dir moltes coses més així que penso ke el fet de residir en un indret o altre també influeix en aquest sentit.
    Felicitats
    Arantxa

  7. Mireia's Gravatar Mireia
    8 desembre 2010 , 19:21 | Enllaç permanent

    He llegit el teu article de la bombolla, m’ha agradat moltissim. Tu i jo no vam coincidir en el temps però si en l’espai: Vaig anar a l’ecola arrel poc abans de que passes a pública (gran error crec jo) en conservo un MOLT bon record i crec que ha sigut de les millor coses de la meva vida.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca