La puta i la Ramoneta

diumenge, 7 novembre

Robes l’exemple a una amiga sense el seu permís, confiant que te l’hauria donat en el cas improbable que haguessis tingut temps (temps? què és això?) de demanar-l’hi.

Situació 1. Una dona contracta una prostituta perquè se’n vagi al llit amb el seu marit. Ella està cansada, no en té ganes o té coses més urgents a fer.

Situació 2. Una dona contracta una altra dona perquè cuidi els seus fills. Ella té molta feina i, amb sort, arribarà a casa a l’hora de fer-los el petó de bona nit.

La primera situació escandalitzaria el personal. La segona és el pa de cada dia entre les dones amb fills que no han renunciat a fer carrera.

Francament, i posats a triar: la majoria de nosaltres som més substituibles al llit que no pas educant les criatures que vam parir.

4 Comentaris a La puta i la Ramoneta

  1. meritxell Albet's Gravatar meritxell Albet
    7 novembre 2010 , 15:18 | Enllaç permanent

    parteixo de la premissa que no tinc fills i com a norma general m’abstinc d’opinar sobre mares, pares i els seus fills… Però penso que les dones hauríem de creure’ns que l’educació i cura dels fills és una responsabilitat compartida, normalment, amb els pares.
    L’enunciat de la situació 2 no hauria de ser : “una dona i un home contracten una altra dona…” Peco d’ingènua?
    i llavors, si portem això mateix a la situació 1, estaríem parlant d’un trio?

  2. 8 novembre 2010 , 11:09 | Enllaç permanent

    Si noia, en el nostre món és més escandalós tot allò que té a veure amb el sexe que tot allò que té a veure amb l’educació (a no ser que impliqui sexe també).

    Respecte el què dius Meritxell si, hauria de ser així i comença a ser-ho però tot just comença, encara som les dones les que ens en duem la major part de les responsabilitats relacionades amb la casa i els fills. Predisposició genètica? Educació? Culpa nostra? Culpa dels homes? jo no tinc res clar encara (i de fet dubto que ho arribi a tenir…)

  3. 21 novembre 2010 , 11:45 | Enllaç permanent

    El sexe sempre és el “dolent”, poso un altre exemple:

    Situació 1: Una familia amb fills menorss seu a taula i, de sobte, a la TV apareixen unes imatges d’una parella abraçada fent l’amor. Els pares corren a canviar de canal, tapen els ulls als fills, munten un escàndol, es queixen, protesten, “hazte oir” efectivament es fa sentir, demanden que es respectin els horaris infantils i es munta un sarao que “p’a què”.

    Situació 2: Una familia amb fills menors seu a taula i, com és habitual, a la TV apareixen unes imatges de cosos humans morts surant a l’aigua de l’última pastera que va naufragar seguides d’unes altres de persones matant-se i cosos esbudellats per terra a la última revolta de torn i per acabar-ho d’adobar es mostren també els cosos de les víctimes de la última catàstrofe natural… Els pares continuen dinant com si tal cosa… això sí, quan surt la notícia de que uns adolescents graven amb el mòbil la pellissa que li donen al surtir de l’escola a un company o que uns joves cremen viu un indigent, comenten sorpresos el món en el què vivim i es pregunten on anirem a parar…

    Només és una reflexió…

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca