El despertador més maco del món

diumenge, 14 novembre

Diumenge, dos quarts de vuit del matí. Al teu fill de dos anys se li ha acabat la son. A tu no, però ningú t’ha demanat l’opinió. Et lleves, quin remei, i te’n vas cap a la cafetera abans i tot de desenganxar-te les lleganyes. Dos cafès i tres magdalenes integrals més tard, obres l’ordinador. Al Facebook, hi escrius: “El despertador més maco del món ha decidit a dos quarts de vuit que no volia dormir més. La seva mare, que sóc jo, ja va pel segon cafè.”

Els qui tenen despertadors de la mateixa marca i model de seguida empatitzen amb tu: ells també s’han hagut d’aixecar abans del que haurien volgut. Els qui tenen els fills més crescudets constaten que ara és al revés: no hi ha qui els desperti, els antics despertadors. Val a dir que tampoc hi han guanyat gaire: els adolescents no canten quiquiriquí de bon matí, però et fan anar a dormir de matinada, esperant-los.

El cas és que, per dalt o per baix, els plançons sempre retallen hores de son als progenitors: d’aquí les ulleres de pam que delaten d’un tros lluny els adults en edat fèrtil que han tingut l’acudit de dur personetes al món. I tu, amb fills de totes les edats, arrossegues unes ulleres de campionat: els grans et mantenen desperta de nit i els petits t’obliguen a llevar-te quan encara no han posat els carrers.

Al cap de cinc hores i d’una tercera dosi de cafeïna, una amiga sense fills es connecta al Facebook, llegeix el que has escrit mentre ella dormia i pregunta: “I per què no fabriqueu despertadors amb interruptor? Els apagues i ja no molesten.” Té més raó que santa Caterina d’Alexandria, patrona dels rellotgers: els despertadors amb piles saben callar quan és diumenge i no cal matinar.

Per desgràcia, els despertadors de carn i ossos no distingeixen entre els dies de festa i els dies de cada dia. A canvi d’aquest petit defecte de fàbrica, et fan unes abraçades que t’estoven l’ànima. I fan rutllar el sistema, això també: garanteixen ells solets el negoci del cafè.

1 Comentari a El despertador més maco del món

  1. 9 desembre 2010 , 12:08 | Enllaç permanent

    A dos quarts de vuit, a mi em sembla glòria! El meu cadell, té el costum de despertar-nos a pocs quarts de 7! Però jo nomes en tinc un, o sigui que callo, callo i callo, que estic convençuda que si hagués d’enfrontar-me a 4 despertadors de carn i òssos d’aquests que estoven les ànimes més clapades, els diumenges a quarts de 8, segur que també faria treballar la cafetera de valent! O i tant!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca