Ha quedat mona, la criatura

dimecres, 3 novembre

Tens una nova criatura, que no és de carn i ossos com els nens ni de paper com els llibres. És una criatura virtual, que no es pot tocar ni abraçar, però la sents ben teva. De fet, es diu com tu, amb un punt cat al darrere. Ha quedat prou mona: hi domina el teu blau preferit, i això ja és un bon punt de partida. Ara només cal que la vagis alimentant i fent créixer, talment com fas amb els quatre plançons que volten per casa (val a dir que l’adolescent de la família hi volta poc, per casa: si fos per ella, aniria cada dia a vés a saber quin concert o a les festes de vés a saber quin barri).

De moment tens teca de sobres per anar-li servint àpats: amb temps i paciència, hi aniràs ficant aquells articles que has escrit d’uns anys ençà i que han sobreviscut als diversos canvis d’ordinador. Els articles més vells no els hi serviràs, perquè no sabries com trobar-los i perquè ja deuen haver caducat, i tampoc és qüestió d’indigestar la criatura: acaba de sortir de l’ou i potser té l’estómac delicat. La web (perquè és una pàgina web) també inclou el teu blog, La feina o la vida, que t’ha sortit rebel com un adolescent de manual i sembla que té ganes d’emancipar-se.

El part ha estat llarguet i encara hi ha detalls per polir, però de mica en mica la nova web anirà prenent forma. Les persones també naixem a mig fer, ben mirat. I podríem dur penjat el cartell “en construcció” durant tota la vida.

Què coi, que n’estàs molt orgullosa, de la web evapiquer.cat. Deu ser que te la mires amb amor de mare.

10 Comentaris a Ha quedat mona, la criatura

  1. ADA PARELLADA's Gravatar ADA PARELLADA
    3 novembre 2010 , 9:43 | Enllaç permanent

    m’encanta això de que “podríem dur penjar el cartell en construcció, tota la vida”. I tant!
    una abraçada i molts éxits en la nova web

  2. Ester Pujol's Gravatar Ester Pujol
    3 novembre 2010 , 15:50 | Enllaç permanent

    Eva, la criatura ha nascut ben eixerida! El llibre, també, i mal m’està dir-ho, que en sóc la padrina…

  3. Dina's Gravatar Dina
    3 novembre 2010 , 15:56 | Enllaç permanent

    La feina o la vida, la feina o la vida, la feina o la vida… (desfullant una margarida). Doncs la vida, que ja du prou feina!!!

    Felicitats pel web i pel llibre!

  4. Berta's Gravatar Berta
    3 novembre 2010 , 16:31 | Enllaç permanent

    Felicitats Eva…com jo et segueixo al blog i a tot arreu i em vaig veient reflectida en quasi totes les situacions, doncs aquí estarem seguint el nou web
    Petons grans

  5. laia's Gravatar laia
    5 novembre 2010 , 8:18 | Enllaç permanent

    brindem pel nou naixement!
    que sigui molt prolífic.
    m’agrada el punt que hi aniràs servint àpats endarrerits, que quedi ben farcit!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca