Vitamina C

dilluns, 4 octubre

Hi ha èpoques en què totes et ponen. T’ofereixen més feines de les que pots fer, la gent parla bé de tu, els texans de fa vint anys encara et corden i quan et mires al mirall no t’agafen ganes de fugir volant cap a un altre cos.

Per contra, sovint tens la sensació que la sort et fa la guitza. Les ofertes de feina passen de llarg, si algú parla de tu és per criticar-te o escampar falsedats, no t’entren ni els pantalons que et vas comprar abans-d’ahir i quan et mires al mirall descobreixes que tens el llavi de baix més inflat que l’Angelina Jolie en versió lletja després d’una sobredosi de botox. A urgències t’injecten antihistamínics i corticoides i et diuen que et facis proves d’al·lèrgia sí o sí, perquè un mal dia se t’inflarà la glotis i ja hauràs rigut prou.

Tens la sensació de trobar-te enmig d’un d’aquells cicles vitals en què no et passa res greu (toca ferro) però tampoc et passa res de bo. Consultes el mail de forma compulsiva amb l’esperança de rebre la felicitat a la safata d’entrada, però ningú t’envia ni un trist hola si no és per demanar-te un favor. T’arrossegues pel món, ai, amb l’ànim a punt de plorar.

Fins que un dilluns el teu fill de vuit anys et desperta a les set del matí amb un suc de taronja acabat de fer. I entens que no necessites res més que això. I dónes gràcies als déus mentre et beus el suc d’un sol glop, no fos cas que s’evapori la vitamina C.

(publicat a L’Independent de Gràcia, octubre 2010)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>