Quan la independència fa mal

diumenge, 24 octubre

Acompanyes dos dels teus fills a l’estació de tren: se’n van d’excursió amb l’esplai, i surten des de plaça Catalunya a la mateixa hora (el tercer fill també se’n va a la muntanya, però surt des d’un altre lloc, i l’ha acompanyat el seu pare; i el quart fill encara no té edat per separar-se de vosaltres el cap de setmana).

Mentre espereu que arribin els monitors i la resta d’excursionistes, la filla de quinze anys et diu de mala gana que t’allunyis d’on són ella i els seus companys: només faltaria que algú descobrís que la nena té una mare. Et posaries a plorar, si no fos perquè el fill de vuit anys et demana que t’estiguis amb ell fins que se’n vagin cap a la via, i que sobretot no deixis de mirar-lo fins que desaparegui escales avall.

L’objectiu d’educar criatures és que acabin sent persones independents. Però hi ha anhels d’independència que costen d’acceptar. Avui, a l’estació de plaça Catalunya, has entès una mica més Espanya.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca