Objectiu: la feina i la vida

dimecres, 27 octubre

Quan tenies deu anys, el 1979, vas fer a l’escola una redacció de nena de deu anys. T’hi preguntaves:  “Què seré quan sigui gran? Una escriptora que tothom coneixerà? O una simpàtica mare que els seus fills cuidarà?” Ho reprodueixes ara amb impudícia perquè ja han passat més de tres dècades i perquè hi vas fer servir una conjunció disjuntiva ben reveladora. O una cosa o l’altra. O escriptora o mare. Quina lucidesa.

L’autora nord-americana Isabel Fonseca va explicar el setembre del 2009 a Barcelona que, per a una dona novel·lista, cada fill representa dues novel·les menys. El seu marit, el novel·lista britànic Martin Amis, va donar fe del càlcul i va admetre que, a ell, cada fill només li impedeix escriure un conte. La sinceritat s’agraeix però desanima.

Una escriptora coneguda, tu? Desenganya’t: només et coneixen a casa teva. Una mare simpàtica? Ja t’agradaria: fora de casa ets més aviat reservada. Introvertida. Distant.

Fas de mare com pots i escrius quan et deixen les criatures, però sí que has aconseguit fer llibres i tenir fills. Més llibres que fills, però tampoc gaires més. El teu currículum hauria d’incloure les vuit novel·les que els fills no t’han deixat escriure. Llavors sí que faria patxoca.

Vas ser mare als 26 anys. I als 28. I als 33. I als 39. Quatre fills, que t’obliguen a pencar molt per mantenir-los. Perquè el problema i la gràcia de tenir fills és que, a partir d’aleshores, els tens. Els tens i els mantens. Amb novel·les i amb articles i amb el que calgui per fer bullir l’olla. O per engegar el microones.

Amb cada nou fill, el dilema entre la feina i la vida t’ha tornat a esclatar a la cara. Cada cop més viu, cada cop amb més força. Fins que has entès que no podies continuar ignorant-lo. Que no podies anar fent com si no passés res. Que t’havies de definir. Ni que fos en forma de llibre sobre la feina i la vida. Perdó: sobre la feina o la vida. Amb alegria i optimisme, això sí. Perquè vols creure que la revolució ja s’ha encetat i que només falta agafar embranzida. Tard o d’hora, la conjunció acabarà sent copulativa.

.

Segon capítol del llibre La feina o la vida. Certeses (provisionals) d’una mare desacomplexada

4 Comentaris a Objectiu: la feina i la vida

  1. 12 desembre 2010 , 1:35 | Enllaç permanent

    La feina i la vida són indestriables, tot i que ben sovint entenc que hi ha la inevitable temptació de voler triar. En parlar de feina, dic
    ofici… En el meu cas, si jo hagués de renunciar a escriure, en certa
    mesura, seria com renunciar a viure. Bé, potser una mica. O si més
    no ja no disposaria d’aquell prisma que em permet veure el món i
    entendre’l mitjançant el mot. Al capdavall, allò que em justifica.

    • 12 desembre 2010 , 10:48 | Enllaç permanent

      No crec que triar sigui una temptació, Jordi: sovint no ens queda altre remei. Tots hem de renunciar a coses. I sap greu.

  2. 12 desembre 2010 , 22:37 | Enllaç permanent

    Tots renunciem a coses, però no tots renunciem en la mateixa mesura -depén de la vida i context de cadascú… A més, quan
    ho fem és fi de bé. Ves quin remei! Però sovint el resultat és la
    millor de les possibilitats… En tot cas, el que expressava tenia
    a veure amb la renuncia absoluta d’una de les dues facetes…
    Digue-li absoluta anul·lació d’una o altra. Però entenc el que
    vols dir… I ho comparteixo… Molt agraït per la teva resposta.

  3. Imma's Gravatar Imma
    29 agost 2012 , 14:20 | Enllaç permanent

    Hola Eva,
    Només dir-te que moltes felicitats per aquest llibre. M’ha ajudat molt a fer-me veure que no sóc tant “mala mare” com creia. Encara que siguis mare de quatre fills, fas veure molt clarament els sentiments que poden sorgir quan ets mare d’un, de quatre o de sis fills, els sentiments de culpabilitat i de que sempre creus que els altres “segur que ho fan millor que tu”, sempre sorgeixen.
    M’ha agradat moltíssim llegir el llibre, el vaig escollir un dia que vaig portar al meu fill de tres anys i mig, a la biblioteca, “no sigui cas que no s’eduqui com cal, amb la literatura al voltant”. Aquell dia,estava “bastant cremada de tot” casa, nen, feina i una futura carrera que seria el somni de la meva vida, poder acabar la carrera de pedagogia (ai,ai,ai).
    Una vegada que he llegit el llibre, encara continuo bastant cremada però molt i molt bé compresa gràcies a les teves experiències.
    Bé, res més Eva moltes felicitats per aquest llibre de paraules i sentiments tant clars, de ben segur que el recomanaré!!!!!!
    Imma

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca