Lipdub i pa amb tomàquet

diumenge, 31 octubre

Aquests dies teniu a casa una noia alemanya, que en teoria està aprenent castellà. La teva filla, que en teoria aprèn alemany, va passar una setmana a casa seva al juny, i ara us toca a vosaltres fer d’amfitrions. Les dues adolescents s’entenen prou bé. En anglès, of course.

La noia va arribar dilluns passat i se n’anirà dimecres vinent. Tindrà temps, doncs, de fer-se una idea del ritme de vida barceloní. I, sobretot, tindrà temps de fer-se una idea del ritme atrafegat d’una família de sis membres en què cal demanar tanda per dutxar-se i en què molt excepcionalment coincidiu tots sis al voltant de la mateixa taula.

En qüestions gastronòmiques, heu tingut mala sort: no li agrada el pa amb tomàquet, i és l’únic plat tradicional que saps preparar. A l’hora de fer-li cinc cèntims de la cultura popular del país, ho heu tingut més fàcil: el fantàstic Lipdub per la independència de Vic us ha servit per ensenyar-li en cinc minuts els diables, gegants, castellers, sardanistes, bastoners, esbarts, grallers i fins i tot els jugadors de hoquei sobre patins de la selecció catalana.

La mare d’una companya de la teva filla que també participa en l’intercanvi catalanoalemany s’ha agafat dos dies de festa a la feina per poder dedicar-se a fons a la convidada. A tu l’estada de la rossa t’ha coincidit amb la promoció del llibre, i amb prou feines li dius hola al matí i bona nit a l’hora d’anar a dormir. Aquesta mare és de les que fan elles la salsa dels macarrons en lloc de comprar-la envasada, i durant deu dies s’hi està mirant encara més a l’hora de cuinar: vol que l’estrangera se’n torni cap a casa amb un bon gust de boca i amb un bon coneixement dels plats típics catalans. Per contra, vosaltres ja heu suat tinta per servir-li cada vespre un sopar mínimament decent (quan la rossa et demani la recepta de la salsa dels macarrons, faràs veure que no l’entens).

Preguntes a la teva filla si la vostra alemanya és amiga de l’alemanya que ha anat a viure a casa de la mare perfecta. Al·leluia: la resposta és que no. Van al mateix institut, però no tenen interessos en comú. Ni falta que fa: així la noia que heu adoptat agafarà l’avió de tornada sense trobar a faltar l’escudella ni la vedella amb bolets.

2 Comentaris a Lipdub i pa amb tomàquet

  1. Montserrat's Gravatar Montserrat
    2 novembre 2010 , 17:06 | Enllaç permanent

    Jo en sé d’una que, a més de menjar pa amb tomàquet cada dia a partir d’ara, també s’endurà a Alemanya una altra imatge de Catalunya i el coneixement de que una bona part dels catalans volem poder decidir el nostre futur com a poble. Esperem que ho expliqui a qui l’escolti. Com a mínim hem fet país…, encara que la relació entre adolescents no hagi estat la ideal…

  2. 2 novembre 2010 , 19:14 | Enllaç permanent

    Em temo, Montserrat, que els adolescents estan massa pendents d’ells mateixos per poder fer d’amfitrions ideals. I els pares anem massa de bòlit! Però almenys a la vostra li ha agradat el pa amb tomàquet…

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca