Per molts anys, criatura dolcíssima

diumenge, 19 setembre

“La natura s’ha equivocat: quan ets jove, hauria de ser molt difícil quedar prenyada, i hauria de costar cada cop menys a mesura que et fas gran. Els òvuls haurien d’estar més a punt de ser fecundats com més vella ets, en lloc d’anar morint lentament des del dia que neixes. Vet aquí un dels errors de Déu.” Ho diu en una entrevista l’actriu Halle Berry, que va ser mare per primer cop amb 41 anys i set mesos. Ara té 44 anys, una filla de dos i està encantada de la vida, tu diràs.

Els errors de Déu són tants que ja no ve d’un, però estàs bastant d’acord amb Halle Berry. Tot i que ser mare jove té coses bones, també saps per experiència que el plaer de la maternitat tardana és immens. Des d’un punt de vista emocional, estàs mil cops més preparada tu per tenir un hipotètic cinquè fill que la teva filla adolescent (o qualsevol de les seves amigues: no et ve gens de gust personalitzar) per quedar embarassada a curt termini. En canvi els teus òvuls ja van de mal borràs, i els d’elles xiuxiuegen fecunda’m amb tanta coqueteria com inconsciència.

Déu va fer això dels òvuls amb els peus, sí. Però també l’encerta de tant en tant. Per exemple, avui fa dos anys que va néixer el teu quart fill. Una criatura preciosa que t’ha retornat a l’Univers Nadó (bolquers, canviadors, tovalloletes humides, mal de ronyons, ulleres de vuit setmanes, neurones en stand by) i t’ha empès a veure des de tots els angles els avantatges de ser mare quan rondes els quaranta. Una criatura dolcíssima (però amb caràcter, i quin caràcter) que ens convida a celebrar la vida amb majúscules, tant si som fills d’un Déu injust com si intuïm que té raó Stephen Hawking.

Visca el Bing Bang i les lleis físiques i la ciència moderna i els òvuls decadents i els déus inventats per unes religions que intenten explicar l’inexplicable. Avui el teu nadó fa dos anys i aviat vindrà l’hivern i tu ja tens una edat i un munt de maldecaps, però te’l mires quan diu “dos” mentre prova d’alçar un parell de dits i, durant un instant etern, el món és una festa.

16 Comentaris a Per molts anys, criatura dolcíssima

  1. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    19 setembre 2010 , 13:29 | Enllaç permanent

    Eva, només de llegir el títol ja se m’han entelat els ulls… Deu ser que estic hipersensible… ;)

    Per molts anys!!! Pel petit i per tota la família!

  2. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    19 setembre 2010 , 13:31 | Enllaç permanent

    Deuen ser les teves hormones, Marta! Me’n vaig a fer el pastís d’aniversari. Un petonàs!

  3. Alba Padro's Gravatar Alba Padro
    19 setembre 2010 , 13:36 | Enllaç permanent

    Moltes felicitats al petit de la casa i a la mare que el va parir!

  4. nurdeu's Gravatar nurdeu
    19 setembre 2010 , 13:42 | Enllaç permanent

    Moltíssimes felicitats a tots dos!

  5. Mirashka's Gravatar Mirashka
    19 setembre 2010 , 13:55 | Enllaç permanent

    Moltes felicitats!!! i si, jo també dec estar tova. Entre que el que dius és preciós i que el tema em toca d’aprop estic amb els ulls de Candy-Candy!

  6. Irina's Gravatar Irina
    19 setembre 2010 , 14:09 | Enllaç permanent

    Per molts anys!!! aquí una altra emocionada… deu ser perquè els 2 anyets també se’ns apropen!?
    Un petó!!

  7. 19 setembre 2010 , 15:59 | Enllaç permanent

    FElicitats Eva i al petit de la casa! :D
    …doncs jo no se que se sent quant ets mare a la quarantena… potser algun dia ho sabre (que el meu home no em senti eh?…ejem) però de moment he estat i sòc mare jove i quant tingui la teva edat també tindre els fills adolescents… pero jo penso… no se si estaré preperada però amb 50 i pico estaria preparada per tenir els fills adolescents??…(es que penso que es l’edat de la meva mare…. y no se si la veig amb un fill adolescent…ostres, tinc panic que vagin creixent tant ràpid..
    Eva, estarem aqui escoltant d’aqui 10-12 anys la teva experiencia amb el fill petit adolescent :D

  8. trini's Gravatar trini
    19 setembre 2010 , 22:41 | Enllaç permanent

    Que bufi fort i les apagui, per mooooooooooooolts anys!

  9. Anna Manso's Gravatar Anna Manso
    19 setembre 2010 , 22:43 | Enllaç permanent

    Felicitats Eva. Tens tota la raó, val la pena tenir un tercer o quart fill als quaranta o gairebé, per la calma i la professionalitat amb que t’ho agafes tot. Tinc dubtes sobre si la serenitat és la mateixa en cas de ser un primer fill, no ho sé. Sigui com sigui, l’enhorabona i festa grossa. I visca la tendresa i l’emoció.

  10. xip-xap's Gravatar xip-xap
    20 setembre 2010 , 10:45 | Enllaç permanent

    Ai… què bonic!!!

  11. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    20 setembre 2010 , 11:49 | Enllaç permanent

    Sí, sí i sí, rotundament sí!!!
    Aprofita’t, ara que encara et deu deixar, d’amanyagar-lo i menjar-te’l a petons!!

  12. marionilla's Gravatar marionilla
    20 setembre 2010 , 12:14 | Enllaç permanent

    Moltes felicitats pel petitó de casa i a tu Eva per la part que et toca! I moltes gràcies per ajudar-me a superar les meus dubtes i pors en això de ser mare rondant els 40 tacos. Estic veient que totes les que heu tingut aquesta experiència us ha encantat i us ha rejovenit. Intentaré mirar-m’ho igual que vosaltres i disfrutar cada instant del meu nou embaràs i futur tercer fill. Visca les mares quarentones o quasi!

  13. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    20 setembre 2010 , 20:51 | Enllaç permanent

    Moltes gràcies a totes! Ja no tenim més aniversaris familiars fins al desembre!

  14. atabalada's Gravatar atabalada
    21 setembre 2010 , 10:06 | Enllaç permanent

    …que bonic, que bonic, que bonic m’he dit! i quin plaer haver-lo pogut conèixer fa tan de temps, pom pom, poropopom pompom….

    i quina festassa devia ser!

  15. cleta's Gravatar cleta
    21 setembre 2010 , 11:59 | Enllaç permanent

    Jo també dec estar toveta… M’he emocionat!
    Moltíssimes felicitats al petitó de casa, però també per a la mare que el va parir. ;-)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca