Misteris i microbis a la sala d'espera

dimecres, 22 setembre

Tens hora a la pediatra a dos quarts de deu del matí. Toca control rutinari: pes, mida, vacuna i cap a l’escoleta falta gent. Amb sort, a dos quarts d’onze ja seràs de nou a casa i tindràs prou estona per escriure l’article del dia abans d’anar al banc a queixar-te per una comissió salvatge que t’han cobrat per la cara.

Despertes la criatura, la vesteixes, endreces el pis d’una revolada mentre el nen es pren els cereals amb llet, lligues el teu quart fill a la cadireta (ell vol anar-hi caminant, però no) i surts al carrer amb els talons al cul. Fins a cals pediatres hi ha un bon tros, és tard i vol ploure en sentit literal. Davant del mercat, una pobra dona frena en sec i t’obliga a fer una giragonsa amb el cotxet: no l’has envestida de miracle. Des de sota la bombolla de plàstic, el nen aplaudeix.

Arribeu al centre pediàtric a dos quarts menys un minut de deu. Estàs xopa de pluja i de suor però satisfeta perquè no fareu esperar gens la Dolors, que devia estudiar medicina per combatre el seu nom. Us fan passar a la sala d’espera i, alehop: us convertiu en ostatges d’un d’aquells segrestos beneïts pel Col·legi de Metges.

Tres quarts de deu, les deu, un quart d’onze, dos quarts. Per un misteri que se t’escapa, fan passar abans els pacients que han arribat després. El teu fill ja ha pujat cinquanta-set vegades al tobogan de plàstic i ja ha tocat i retocat els contes i joguines per entretenir nens malalts, els mateixos contes i joguines que van desaparèixer de la sala d’espera ara fa un any, quan mig món es trobava en estat d’alerta per la grip fAntAsmA.

Avui el nen ha arribat sa a cals metges, però potser en sortirà tan fumut que haureu de córrer cap a urgències. La convivència prolongada amb els microbis de les sales d’espera té els seus riscos, què vols fer-hi. Tu també en sortiràs malalta, però dels nervis. “Hauries d’haver avisat que tenies pressa”, et dirà la recepcionista a quarts de dotze, tot cobrant-te els vuitanta euros de la vacuna. Quin país: fins i tot en una consulta mèdica et fan reivindicar evidències.

Arribes a l’escola bressol amb cara de pomes agres. Els companys del teu fill ja dinen. La mestra dóna per fet que és la Seguretat Social la que us ha robat el matí. Doncs mira, no: el vostre era un segrest de pago.

4 Comentaris a Misteris i microbis a la sala d'espera

  1. rialda's Gravatar rialda
    22 setembre 2010 , 13:36 | Enllaç permanent

    Potser acabes de donar arguments sense voler-ho a favor de les mares i pares alternatius que decideixen no vacunar les criatures: s’estalvien no només un munt de diners, sinó sobretot un munt d’hores que es perden (sempre quan menys t’ho pots permetre) a las salas d’espera. Per cert: t’ho hauties de fer mirar (si és que no et fan esperar gaire, és clar) això de què passin altres nens per davant del teu… després com li expliques el valor social i solidari de fer cua civilitzadament, al teu fill. En fi, segur que com a mínim vas poder pensar tota aquesta entrada del teu blog durant les hores d’espera.

  2. Victoria's Gravatar Victoria
    22 setembre 2010 , 16:34 | Enllaç permanent

    Ui, Eva Finalment l’he pugut llegir i m’ha agradat molt, només -com que sóc una àvia bleda i sentimental- m’ha sabut greu el temps que t’han fet perdre. Gràcies.

  3. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    22 setembre 2010 , 17:43 | Enllaç permanent

    La veritat, rialda, és que em vaig indignar/bloquejar tant a la sala d’espera que no només no vaig pensar l’entrada del blog, sinó que quan finalment em van fer passar em vaig oblidar de preguntar a la pediatra tot de coses que li volia demanar.

    Per la meva experiència en sales d’espera, poden passar dues coses: a) hi entres bo i en surts malalt, i b) hi entres malalt i quan t’atenen ha passat tant de temps que ja t’has curat sol.

    Sí, Victòria, avui la web va com vol…

  4. Victoria's Gravatar Victoria
    22 setembre 2010 , 18:13 | Enllaç permanent

    Eva, jo em referia al temps que t’havien fet perdre a tu a la sala d’espera, eh?

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca