Marevine, marequèfaig, maremavorreixo

dimecres, 15 setembre

Per celebrar que aquest curs treballes des de casa i no et cal buscar cangurs contra rellotge si una criatura cau malalta, el teu fill de vuit anys ja ha enxampat unes angines de cavall. El nano ha volgut posar a prova la nova organització familiar tot just quatre dies després de la tornada a l’escola. La impaciència li ve de família: tu estrenes la roba així que te la compres.

Li fa mal el coll cada cop que empassa saliva, però no calla. Tampoc hi ha manera que s’estigui quiet: el Dalsy li dóna una acceleració vital que riu-te’n dels dibuixos animats en càmera ràpida. Si les mares treballadores us beguéssiu un bon glop de xarop taronja cada matí, o us l’injectéssiu directament a la vena, potser aconseguiríeu arribar a tot arreu sense perdre el senderi pel camí.

Diu que ja entén que t’ha de deixar fer feina, però una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. Cada dos segons el tens a la porta de la cambra on treballes (abans era un despatx, ara és una habitació infantil amb un raconet reservat al teu portàtil), amb un dubte transcendental, un marequèfaig, un marevinesisplaaau o un maremavorreixo a la punta de la llengua.

“I jo que em pensava que estaries per mi…”, deixa anar el nen amb veu de pena quan ja l’has enviat a l’altra punta del pis quatre-centes cinquanta-set vegades. En lloc d’estovar-te, et dius que ja va bé que associï les angines a l’avorriment: si fas que tenir la mare en exclusiva sigui una festa, encara s’acostumarà a posar-se malalt.

Demà a la tarda teniu hora a la pediatra, però creus que al matí portaràs el fill a l’escola, perquè ja serà el quart dia d’antibiòtic (Augmentine cada vuit hores, què hi farem) i perquè així no hauràs d’anul·lar una reunió que tens al migdia. Ara que potser l’hauràs d’anul·lar igualment, perquè avui el petitó s’ha llevat amb uns mocs fins als peus, i ves que no et truquin de l’escoleta per dir-te que té febre.

Tant per tant, els fills es podrien posar malalts tots alhora. Però ho fan l’un rere l’altre, per tenir-te sempre entretinguda i molt ben acompanyada. No fos cas que, treballant sola des de casa, t’agafés un atac de por.

9 Comentaris a Marevine, marequèfaig, maremavorreixo

  1. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    15 setembre 2010 , 7:55 | Enllaç permanent

    Molt bo, Eva! :)

  2. moniroca's Gravatar moniroca
    15 setembre 2010 , 10:00 | Enllaç permanent

    jajjajajjjajaa… Eva! que bo!

  3. Victoria's Gravatar Victoria
    15 setembre 2010 , 10:17 | Enllaç permanent

    Molt real el que expliques … espero que no t’hagin telefonat de l’escoleta. Gràcies per arrancar somriures amb aquest escric tan simpàtic i real!!!

  4. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    15 setembre 2010 , 11:24 | Enllaç permanent

    Molt bona!!
    En aquests casos acostumo a dir-me que la vida és una cursa d’obstacles i l’entrenador que m’ha tocat és un tal Murphy!!!

  5. 15 setembre 2010 , 12:07 | Enllaç permanent

    Tu ho has dit, ho fan per tu, perque no tinguis por….aiiii,
    Ah, i….em sembla que hauré de provar aixó del xarop…potser si que em farà fer mes feina…va, vaig a cosir que jo avui no en tinc cap de malalt….també clar com més fills tenim mes numeros de que un es posi malalt ;o)

  6. onavis's Gravatar onavis
    15 setembre 2010 , 12:07 | Enllaç permanent

    Molt interessant, com sempre!! M’he sentit molt identificada amb el tema de que ara el teu despatx és una habitació infantil!! A mi em passa el mateix. Tot de ninotes per terra, damunt de la taula…

  7. Mirashka's Gravatar Mirashka
    15 setembre 2010 , 21:37 | Enllaç permanent

    real com la vida mateixa!!! jo vaig desistir de treballar alguns dies des de casa perque em passava el mateix!

  8. Ona's Gravatar Ona
    18 setembre 2010 , 13:19 | Enllaç permanent

    El meu estudi és un tancament d’alumini que es menja un tros de la galeria que dóna a la façana de darrera… petiiiiiit petiiiiiiit, que de fet, jo que sóc de tenir mooooooolts papers per tot arreu…
    però la segona habitació que té el pis petiiiiiiiit petiiiiiiiiiiiiiiit qie tenim, se l’han quedat els nanos, que amb llitera, encara els queda prou espai per jugar!
    Gràcies Eva pels teus articles, crec que em començo a sentir més acompanyada!

  9. Sílvia's Gravatar Sílvia
    19 setembre 2010 , 21:38 | Enllaç permanent

    Ai, ui, ai! Tens lloc a casa per un altre nen? AAAauuuuuf!!!! He estat resant des de que va començar la segona criatura a l’escoleta perquè no es posés malalt…però…patapam! A la segona setmana, trucada que té febre…faringitis! Kina kk!!!!! Es queda a casa des del dimarts fins al diumenge, per allò d’acabar de fer net…(que ja no sé si creure-hi!). Però resulta que ara que semblava que ja estava més que net i recuperadíssim i preparadíssim per a la “vuelta al cole” veus que li ragen el mocs….Si us plau, que la setmana que ve no es posi malalt! No tinc els pares a Barcelona, ni els sogres, ni ningú amb qui deixar els fills quan es posen malalts…El meu marit ja no té més dies de vacances i jo, que sóc mestra tampoooooooooooooc! fins el pont del Pilar, el Nadal….aguaaaaaaaaaaanta, sisplau!!!!!!
    Ah, l’habitació que teníem com a despatx-biblioteca ja fa sis anys que és habitació de nena-biblioteca-sala de jocs- 3 en uno-…quants sacrificis que hem de fer! Quanta felicitat! Visca la vida! Ànims i endavant!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca