Hola, classe dels Estels

dilluns, 6 setembre

El nano tenia la lliçó ben apresa. Aquest agost, cada cop que sentia el nom de la seva escola bressol (a casa n’heu parlat de tant en tant, per evitar que se n’oblidés), se li activava un mecanisme que li feia dir: “Si-gui-no-té”. Traduït: “Sigrid no, Ester”. O sigui: “La meva mestra ja no serà la Sigrid, sinó l’Ester”.

Aquest matí l’has despertat, li has dit que era el dia d’anar a l’escoleta i ell ha replicat amb un “Si-gui-no-té” una mica més apagat que de costum. Deu haver intuït que avui la cosa anava de debò. Era només una intuïció, no pas una certesa, perquè ha esmorzat la mar de bé i li ha faltat temps per sortir de casa així que n’has obert la porta.

Ha entrat a l’escoleta prou decidit, se n’ha anat de dret a la seva aula del curs passat i tu li has hagut de dir que no, que ja és un nen gran i que ara va a la classe dels nens grans. Adéu, classe de la Lluna. Hola, classe dels Estels.

El nen s’ha mirat la nova mestra amb cara de por, t’ha endevinat la intenció d’abandonar-lo allà mateix i ha cridat en el seu idioma a mig fer: “Mama, caé!”. Traduït: “Mare, al carrer”. O sigui: “Mare, ara mateix deixem plantada aquesta dona i aquestes joguines i aquests companys tan espantats com jo i fugim corrents!”. Hola i adéu, classe dels Estels.

Els brams del teu quart fill quan ha confirmat que te n’aniries al carrer sense ell han esquerdat les parets de l’escoleta. Tu no has plorat, que ja tens experiència en comiats infantils. Però a quatre passes de la llar has topat amb una mare més primerenca que no ha volgut o no ha sabut aguantar-se les llàgrimes i, ai, has estat víctima de l’efecte contagi.

Fer-se gran és aprendre a quedar-te on toca ni que tinguis ganes de volar ben lluny.

5 Comentaris a Hola, classe dels Estels

  1. trini's Gravatar trini
    6 setembre 2010 , 23:56 | Enllaç permanent

    Quanta saviesa concentrada en una frase:

    “Fer-se gran és aprendre a quedar-te on toca ni que tinguis ganes de volar ben lluny”

  2. cesc's Gravatar cesc
    7 setembre 2010 , 10:21 | Enllaç permanent

    Mmmm

    Segur que fer-se gran és aprendre a quedar-se on toca? Suposo que la clau està en diferenciar el què TOCA del que només tocaria, o dit d’un aaltra manera qui determina el què toca i el què no toca

    Era un reflexió en veu alta que poc tenia a veure amb l’escoleta ;-)

  3. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    7 setembre 2010 , 10:28 | Enllaç permanent

    Per exemple, Cesc: toca quedar-te a la feina encara que tinguis ganes de fer festa o de desobeir els teus superiors. Toca assumir certes responsabilitats encara que tinguis ganes d’engegar-ho tot a rodar. Toca exercir de pare o mare tot i que sovint t’amagaries sota un coixí perquè no saps ni per on començar (això passa sobretot amb fills adolescents). Etcètera. No sé si m’explico.

  4. cesc's Gravatar cesc
    7 setembre 2010 , 12:24 | Enllaç permanent

    Eva, t’expliques perfectament, en aquests exemples que poses està clar i, de fet, la reflexió era fet traient la frase de context, agafant-la de forma aillada a partir del comentari de la Trini.

    Se m’acut que a banda dels exemples que tu mateixa has posat, moltes vegades fem coses perquè toca, o bé ens quedem en un lloc perquè toca i aquí ja no està tan clar.

    La seguretat d’una feina que no agrada, la tan famosa “normalitat”, etc a vegades dicten que toca fer alguna cosa quan en realitat estaríem més còmodes fent el què “no toca”

  5. angie77's Gravatar angie77
    21 setembre 2010 , 11:04 | Enllaç permanent

    Hola Eva,
    El Marc té 28 mesos i es la primera vegada que va a l’escola bressol.
    Ahir va ser el quart dia i el primer que al deixar-lo va plorar desconsoladament, que al entrar em va dir: mama carrer, escola no, mama amb mi aquí….
    Quan vaig sortir per la porta no vaig poder evitar plorar.
    Avui ha estat un altre dia de plors i la seva maneta estava aferrada al meu jersei de tal manera que no hi havia forma de treure-la….
    Poc a poc…molt d´amor i molta paciència!
    Una abraçada,

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca