De l'operació tornada a l'operació bolquer

dijous, 2 setembre

Les criatures que has parit encara dormen. Totes quatre. Hauries de fer que es llevessin ara mateix, per garantir que el jet lag no s’allargui gaire. Però despertar un nen que dorm és una crueltat contra natura: el silenci d’aquest matí és massa excepcional per trencar-lo.

El primer viatge de tots sis en família ha anat tan bé que us han quedat ganes de repetir-lo. Escenes com la de tancar-vos pare, mare i nadó de vint-i-tres mesos dins del lavabo d’un avió per canviar un bolquer molt amortitzat mereixen un bis: la pròxima vegada vols que t’aplaudeixin en sortir del compartiment, perquè la maniobra té mèrit.

Però ara el que toca és buidar maletes, omplir rentadores i reprendre la vida normal. La que us permet enviar els plançons a les respectives escoles (entretenir-los cada dia durant tants dies no és ni fàcil ni relaxant) i us obliga a pencar com bèsties per poder pagar-los els ròtrings, els ferros de les dents, les activitats extraescolars i les esgotadores vacances de l’estiu que ve.

Els tres fills grans tenen un al·licient per sortir del llit: avui s’aniran a comprar material escolar. Encetar el curs amb una carpeta nova té un efecte més renovador i purificant que el massatge amb olis essencials que et van regalar fa sis mesos i que has deixat caducar sense haver trobat el moment d’escapar-te a l’spa.

El fill petit ha de dur dilluns a la llar d’infants més coses de les que vas encabir a les maletes del viatge estiuenc. La bata, un recanvi dins la bossa de la muda, una pinta, dues fotografies, una capsa de tovalloletes, mocadors de paper, un got de plàstic, una tovallola de tocador, un paquet de bolquers, dos pitets i un llençol ajustable. Per descomptat, tot marcat amb el nom i cognom. Per embarcar la maleta només calia etiquetar-la en bloc, no pas peça per peça.

Una amiga teva carregada de sentit pràctic va posar el nom de Marta a la segona filla perquè la primera es deia Maria, i així només havia de fer una ratlleta horitzontal damunt la i a l’hora de marcar la roba de la nena petita. Tu tires pel dret, confiant que el cognom ja ajudarà a identificar el propietari: el teu quart fill té samarretes i pantalons amb el nom de tots els germans, excepte del seu. Ha heretat fins i tot els calçotets que embrutarà aquest setembre, així que engegueu una operació encara més estressant que la de tornar a casa sense deixar-vos cap nen ni cap maleta pel camí: la retirada dels bolquers.

Adores els quatre dormilegues que has parit. I, sobretot, adores els mestres que tenen la paciència d’aguantar-los desperts.

Ben tornats tots. La feina i la vida ens esperen.

9 Comentaris a De l'operació tornada a l'operació bolquer

  1. Mirashka's Gravatar Mirashka
    2 setembre 2010 , 12:21 | Enllaç permanent

    boníssim!!! quan et llegeixo em vénen ganes d’anar a pel tercer tot i el risc de que inclogui el quart. A més ja m’has donat idea de com s’ha de dir en cas de que sigui nena… tot i haver jurat perjurat que mai una filla meva es diria Marta (val més ser pràctica!).

    espero que el meu val per un massatge no em caduqui (veig que quan ets mare els regals s’uniformitzen…). Són regals mainstream ;)

  2. animapec's Gravatar animapec
    2 setembre 2010 , 12:39 | Enllaç permanent

    Boniiiisssssiiiim lo del nom….. Això és tenir vista!!! jejeje

    Com t’he trobat a faltar Eva!! L’operació tornada forçá dura per una mare primerenca com jo… però per sort ja puc tornar-te a llegir… no te que ser tot negatiu, oi???

    :)

  3. atabalada's Gravatar atabalada
    2 setembre 2010 , 13:42 | Enllaç permanent

    uf!
    quin descans, obrir el criatures i veure que també heu tornat!
    per l’etiquetatge recomano a tothom fer un tampó d’estampar amb tinta indeleble, en principi surt una mica més car però la velocitat a què es pot arribar a plantificar noms (cognoms, no badeu…)a tort i a dret és tal que qualsevol dia sortirem de casa amb els cognoms estampats al front… i tan panxos.
    ah, i m’has fet recordar la quantitat de coses que no he posat a la motxilla! mmm, segur que a la tarda em renyaran!

  4. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    2 setembre 2010 , 16:03 | Enllaç permanent

    Ben tornada, Eva!

    I ànims amb la retirada del bolquer! Si és el moment adequat, segur que no serà gens estressant! :) Sort!

  5. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    2 setembre 2010 , 18:48 | Enllaç permanent

    Hooola! Després del parèntesi estiuenc, jo també tenia mono de blog. Per sort, aquest agost he estat amb els fills tantes hores que ja m’han servit material en safata per a tot el curs.

    Marta, no sé si és el moment adequat: el dia 19 de setembre farà dos anys, té un orinal que sap que farà servir aviat, se’l veu prou motivat i preferim posar en marxa l’operació mentre encara fa calor, per estalviar roba. Amb els altres ho vam fer així, i va anar bé… Tu què en penses?

  6. trini's Gravatar trini
    2 setembre 2010 , 22:56 | Enllaç permanent

    Sort!

  7. Bals's Gravatar Bals
    3 setembre 2010 , 5:30 | Enllaç permanent

    Eva, m’ha encantat i m’ha fet somriure del principi al final. Somriure perquè és divertit el que expliques i perquè alhora és ple d’emoció, de tendresa.
    Com a mare m’he sentit molt identificada. Quina feinada posar nom a tot però està clar que sempre s’han de trobar recursos pàctics. El dels cognoms és una idea fantàstica quan és el segon, el tercer i el quart però quan és el primer…El meu fill també ha heretat però és clar de tots els seus cosins i fills de cosins, així que tinc un embolic. No és només que l’etiqueta no em serveixi si no que de vegades tinc la feina de treure la que porta per posar la nova, és el preu de no estrenar cada dia. Així que, per sentir que jo també sóc pràctica animaré al meu company a anar a pel segon, posaré només els cognoms i em sentiré afortunada i pràctica quan en preparar la bossa de la muda ja ho tingui tot fet, jejeje.

    Com a professional donar-te les gràcies perquè sempre tens paraules que animen als qui per convicció ens dediquem al món de l’educació amb passió i compromís per la nostra tasca.

  8. areta's Gravatar areta
    3 setembre 2010 , 9:51 | Enllaç permanent

    Gràcies Eva per la frescor que em transmet el teu escrit, si, m’has animat a començar el dia amb un bon somriure!!! Fas que el que a sovint fa mandra pugui ser una aventura i fins i tot divertit… Començo a ser adicta als teus escrits, em proporcionen una bona dosi d’energia per a començar el dia amb bons propòsits i alegria!!!
    Aquest proper dimarts de començaments varis, se´m feia una muntanya i ara pren forma d’ esplanada…

    T’estic recomanant a les meves millors amigues…En els temps que corren, trobar-te ha estat una sort!!( a més les teves comentaristes habituals també em donen bones idees!!!, espero poder aportar alguna cosa des de la meva experiència…).

    Una abraçada!

  9. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    3 setembre 2010 , 10:35 | Enllaç permanent

    Ben tornada Eva i ben trobats tots!!

    Ho confesso, he passat un estiu genial i fabulós, però he enyorat aquest blog moltes vegades, li reconec un gran efecte reparador i purificant, molt més econòmic que una sessió d’spa (sobretot pel que fa al temps necessari) i que el nou material escolar (sobretot si cal equipar tres criatures).

    Atabalada, m’hauràs d’explicar això del tampó, ho trobo genial i friso per emprendre una “etiquetada” massiva amb la mateixa excitació amb què Gutenberg va emprendre el seu primer tiratge.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca