Com a casa, enlloc?

diumenge, 12 setembre

Aquest curs t’estàs reinventant professionalment i treballaràs des de casa, que a priori sembla la solució menys dolenta per poder combinar la feina i la vida. Ho sembla, només ho sembla.

Tothom es creurà amb dret d’interrompre’t per telèfon o en directe molt més sovint del que ho farien si treballessis en un altre edifici. Tu vorejaràs l’esquizofrènia quan atenguis una trucada de feina mentre col·loques el gots bruts de cap per avall dins el rentaplats, o mentre poses una rentadora de roba blanca aprofitant que has de reinicialitzar l’ordinador perquè se t’ha penjat per enèsima vegada.

Perdràs el saludable període de transició física i mental que separa la feina de la casa quan totes dues coses no coincideixen en un mateix espai; perdràs els horaris, perquè aniràs al pediatre a mig matí i pencaràs davant el MacBook de matinada; perdràs diners, perquè dedicaràs més temps i energia a la casa i a la família que no pas a la feina, i perdràs els papers, perquè amb tanta flexibilitat ja no sabràs ni què fas ni qui ets ni cap a on vas.

Si és que vas enlloc.

12 Comentaris a Com a casa, enlloc?

  1. Mey's Gravatar Mey
    12 setembre 2010 , 22:38 | Enllaç permanent

    Quan t’acostumis, t’encantarà.

  2. Marta's Gravatar Marta
    13 setembre 2010 , 0:22 | Enllaç permanent

    Fa cinc anys que treballo a casa i des que va néixer la meva filla, fa dos anys i mig, he estat treballant amb ella. Demà començarà l’escola i, si et sóc sincera, crec que no sabré treballar sense crits, ni soroll, sense cançons, sense prendre’m un cafè imaginari amb quetxup i mostassa, sense els “mama, caca”, “mama, suc”… Jo, que necessitava silenci absolut per treballar!

    Han estat anys estressants, en els quals pràcticament he deixat de ser “persona” per ser “mare i treballadora”. Molt sovint m’han dit: “Quina sort! Poder treballar a casa amb el teu fill! Ja m’agradaria!” i he pensat: “Emporta-te’l a l’oficina un matí i m’ho expliques”. No ens enganyem. No és fàcil, gens fàcil. Hi ha moments en què no pots més. Dies en què els clients ho volen tot per ahir, la nena no es troba bé i només vol braços, se t’acumula la feina perquè has de teclejar amb una mà i vas leeeenta. Però no canviaria aquests anys per res del món. Mai tornarà a ser petita i he pogut aprofitar al màxim els seus primers anys.

    I aquest vespre, pensant que demà tindré tot el temps i el silenci del món per treballar, em plantejo: ha arribat ja l’hora de donar-li un germanet?

  3. trini's Gravatar trini
    13 setembre 2010 , 10:30 | Enllaç permanent

    Fa 4 anys que jo estic tal com descrius, i encara trobo que me’n vagi sortint. Ànims!

  4. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    13 setembre 2010 , 11:14 | Enllaç permanent

    Doncs quina enveja!!
    El meu objectiu, ara, és aquest.

  5. Maria's Gravatar Maria
    13 setembre 2010 , 11:24 | Enllaç permanent

    Ui, diria que encares la nova etapa amb molt pocs ànims! Jo treballo des de casa un parell de dies a la setmana i crec que tot és qüestió d’organitzar-se i de ser disciplinada… i jo no ho soc gaire! Però s’està tan bé a casa quan tornes de deixar la canalla a l’escola, hi ha un silenci i una tranquil·litat! Llàstima que enlloc de seure una estona al sofà amb un cafè i una novel·la toqui posar-se a treballar!

  6. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    13 setembre 2010 , 13:47 | Enllaç permanent

    Ep, he treballat més de deu anys des de casa (durant els quals van néixer els tres primers fills), i sé el pa que s’hi dóna. En conec els avantatges (molts) i els inconvenients (moltíssims). Ara em ve de gust tornar-ho a provar, perquè internet és un gran aliat del teletreball i perquè tinc un quart fill que no vull educar a distància… Val a dir que jo tenia una feina amb horaris criminals!

  7. 14 setembre 2010 , 10:21 | Enllaç permanent

    jo també estic en aquest món dels aventatges i els inconvenients, com com tu dius, son molts i moltíssims…
    Però realment jo crec que val la pena, i encara que de vegades ens desquiciem, crec que valdrà per alguna cosa…

  8. Anna Manso's Gravatar Anna Manso
    15 setembre 2010 , 9:52 | Enllaç permanent

    A casa tots dos treballem des de casa, tot i que jo fa un any que m’he agafat un estudi compartit amb altra gent, a cinc minuts del lloc on visc. Però pel cas és el mateix perquè continuo sent autònoma i les visites al pediatra a mig matí també les faig. Crec que no sabria treballar amb un horari rigid, tot i que treballo quan deixo els nens a escola i fins que en surten. Quina llibertat treballar al teu aire -tot i els objectius que s’han de complir-. Ara, la gent no ho entén gaire això que treballes. Hi ha qui em diu “vosaltres dos que esteu a casa…”, no pas “vosaltres dos que TREBALLEU a casa”. Jo no ho canviaria per res. Per ara.

  9. 15 setembre 2010 , 12:11 | Enllaç permanent

    SI si, Anna, jo em tinc que escoltar sempre el “tu rai que….”, de vegades contesto de tal manera que em surt un “ogre” de dins meu….QUE JO SI QUE TREBALLO

  10. Ona's Gravatar Ona
    18 setembre 2010 , 13:05 | Enllaç permanent

    Jo tot just començo a treballar a casa cosa que no havia fet mai… amb dos mesos d’atur a la vista, dos nens i una hipoteca, cotxe… per pagar, vaig agafar una feina que inicialment feia fora i que m’implica un desgast emocional molt fort (ja ho sabia quan la vaig agafar!). Ara ja no tinc ni despatx: total a casa… genial! … estic absolutament desmotivada, però em recordo tot sovint que tinc horaris flexibles… amb el qual estic d’acord amb totes vosaltres, flexibles vol dir que puc dur els nens a cole a les 9.00, i recollir-los a les 5h… però em llevo a les 6 i sovint a les 22h encara estic contestant mails… Tot i això em dic que tot just començo a organitzar-me i que ja m’aniré avesant a aquesta metodologia de treball!
    M’ha agradat trobar aquest forum!

  11. apanona's Gravatar apanona
    18 setembre 2010 , 22:07 | Enllaç permanent

    Jo he estat treballant a casa des de l’abril i suposo que ho aniré fent fins el novembre (tornaré a treballar fora de casa i ho aniré compaginant com pugui dues feines). El pitjor ha estat l’estiu perquè no pots fer fora la família 5 o 6 hores cada dia i clar per poder concentrar-te, i tots quatre concentrats a casa sempre tens algú o altre que et reclama…

    Peeero per altra banda, m’encanta la llibertat i la flexibilitat d’horaris i no haver de tenir sempre l’espasa de damòcles de la maquina de fitxar, recuperar hores, etc. No m’importa haver de treballar fins les tantes de la nit si l’endemà puc esmorzar amb calma amb ma mare després de deixar les nenes al cole, per exemple…Com ho enlloraré! SNIF SNIF!!!

  12. montsec2's Gravatar montsec2
    4 octubre 2010 , 15:42 | Enllaç permanent

    Hola a totes, jo també sóc mare i ens hem traslladat a viure a Besalú (Girona). El cas es que estic a l’atur i m’agradaria trobar alguna feina que fer desde casa per poder dedicar temps a la meva filla per portar-la a l’escola, ja que aqui no tinc a ningú que em pogui ajudar. He llegit que totes treballeu desde casa, em podrieu donar alguna pista d’on trobar feina per fer a casa. Gràcies.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca