La vida és una caçadora texana

dimarts, 17 agost

D’adolescent, trobaves que la teva mare ja no tenia edat per dur les malles estampades en què s’enfundava amb aquella alegria. I et feia gràcia que passés de llarg de la planta de senyores dels grans magatzems: ella se sentia com a casa a la planta jove, aferrant-se a una joventut que vés a saber on parava.

Quan tenies quinze anys, ta mare en tenia trenta-nou. Només trenta-nou. Però la veies com una dona en ple declivi, que havia deixat enrere les etapes importants i que s’havia d’anar acostumant a parlar de les senyores en primera persona (entre les seves amigues encara es qualificaven de “nenes”, un símptoma flagrant de peterpanisme que a tu et desconcertava: els pares són persones madures per definició).

Avui tens quaranta-un anys i una filla de quinze. La teva mare ja n’ha fet seixanta-cinc, però es nega a jubilar-se amb la mateixa tenacitat amb què s’entestava a comprar-se els texans a la planta jove. Va dedicar-se massa anys i a contracor a allò que en deien sus labores, i ara vol recuperar l’autoestima i els salaris perduts. Deu comptar que ja tindrà temps de fer vida de jubilada, i l’entens: tu t’aboques al cafè que et manté desperta pensant que ja et vagarà de dormir quan estiguis morta.

Has heredat d’ella alguna virtut, algun defecte i algun vici: fuges de les plantes de senyores com dels basars xinesos. Cames ajudeu-me que jo no sóc d’eixe món. Te’n vas de dret a les botigues de roba jove, tot i que ja saps que no fan per a tu ni els texans massa estripats ni les faldilles massa curtes. Tens assumit que ets la gran de les joves, però et fa pànic ser la jove de les grans. Cada etapa que tanques és un pas endavant cap a l’abisme.

En una cadena de roba esportiva i preus raonables tenen exposada la moda de tardor. Et roba el cor una caçadora texana amb caputxa, i fins i tot te l’emproves d’una revolada, damunt la samarreta que portes. Te la compraries, però et frenen unes esgarrinxades a les mànigues que et fan sospitar que és una peça per a dones joves de veritat. T’ho confirma dies després la teva filla, quan entra a la mateixa botiga i s’enamora de la mateixa caçadora. A ella li queda mil cops millor. Se sorprèn quan veu que l’hi compres sense pensar-t’ho dues vegades: no està gens familiaritzada amb aquests rampells de generositat materna.

Et guardaràs prou d’admetre-ho davant la noia de casa, però la d’avui és una inversió egoista. No ho fas per ella, sinó per tu: comprant-li la caçadora, aprens a fer-te gran. I de passada algun dia te la posaràs d’amagat.

3 Comentaris a La vida és una caçadora texana

  1. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    18 agost 2010 , 15:32 | Enllaç permanent

    Costa anar fent anys… costa… però si ets jove per dins, penso q ajuda molt!!! La caçadora segur q a tu tb et queda genial!!! La podeu compartir!!!! ja ja ja .

  2. tolinso's Gravatar tolinso
    19 agost 2010 , 18:11 | Enllaç permanent

    Eva, molt encertat el post :-)
    de fet… jo tambe tinc aquesta sensacio! se que segons que ja no m’ho “puc” posar… pero tot i aixi la primera intencio es comprar-ho :-D jajaja
    a casa sempre hem compartit roba ma mare i jo… ens neguem a fer-nos grans :-D

  3. Victoria's Gravatar Victoria
    1 setembre 2010 , 15:17 | Enllaç permanent

    Em trobo molt identificada amb el que escrius. Mai recordem els anys que tenim, jo et guanyo els teus i els de la mare, sort de tenir nétes..! Benvinguda a BCN, Eva.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca