Ells ja ho deien

diumenge, 15 agost

Doncs jo sí que em vaig creure l’Organització Mundial de la Salut. No sóc dels que feien cara d’a mi no m’enredaran i proclamaven per terra, mar i youtube que la pandèmia era una gran mentida mediàtica. Conec prou els periodistes per saber que no construïm solets muntanyes amenaçadores a partir de granets de sorra inofensius. I confio tant en la ciència que tenia coll avall que la grip A no era cap broma, ni cap invent del tebeo, ni cap estratègia política, ni cap cortina de fum.

Fa un any estava ben acollonida i em fregava les mans amb alcohol cada vegada que em tornaven quatre cèntims de canvi. Em negava a escoltar els amics que es burlaven de les meves precaucions i pronosticaven que els qui més es fregarien les mans serien els laboratoris farmacèutics, que farien en plena crisi el negoci del segle. Em feia pànic que el virus mutés cap a una variant més letal i que aquí no quedés ni déu.

Ara que s’ha acabat l’alerta i que s’han d’incinerar milions de vacunes, surten de sota les pedres els llestos que recorden que ells ja ho deien, que no n’hi havia per a tant. Tot plegat dóna ales als qui desconfien per sistema de la medicina convencional i s’encomanen a teràpies alternatives i esoterismes diversos. Inflen pit els egoistes que no vacunen els fills per estalviar-se el risc d’efectes secundaris. Hem sobreviscut per explicar-ho, però l’OMS ha perdut una credibilitat imprescindible per a la salut social.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca