Tota la veritat sobre el Temps Per a Tu

dimecres, 14 juliol

Ho diu una llei gairebé tan famosa com la de Murphy: qualsevol activitat s’expandeix fins a ocupar tot el temps de què disposàvem per fer-la. Si en un matí només t’has de dutxar i rentar les dents, invertiràs el matí sencer a dutxar-te i rentar-te les dents (i encara et quedaran restes de torrada entre els queixals). Si en un matí has de fer mil tres-centes vint-i-quatre coses, en faràs mil tres-centes vint-i-tres i mitja, que Déu n’hi do. Rentant-te les dents dins la dutxa i escopint el fetge per la boca, però en fi.

Ara ve la revelació. Resulta que l’idealitzat Temps Per a Tu que ara enyores i anheles i enveges i mataries per tenir, ni que fos en petites dosis injectables directament a la vena, no ha existit mai. Que potser amortitzaves la quota del gimnàs, quan eres una dona sense descendència? Que potser trobaves el moment per fer un cafè amb un amic, per passejar sense mirar el rellotge, per recórrer pam a pam el país o la comarca o la ciutat o el barri o l’escala de veïns, per fer viatges no organitzats a països exòtics, per llegir els set volums d’A la recerca del temps perdut?

No et deixis enganyar per una memòria tramposa: no tenies ni un segon lliure, abans de ser mare. Ni tan sols arribaves a dormir vuit hores cada nit, i no pas per falta de son o per excés de farres (ets diürna de mena), sinó per feina i feina i feina. Ho has de reconèixer: tenies l’agenda tan desbordada com després de parir un i dos i tres i quatre fills. Tenies el cap igualment ple de preocupacions. Sense ni un raconet lliure perquè se’t ventilés el cervell.

És mentida que, si no fos pels fills, podries quedar d’un en un amb tots els amics del Facebook. I que t’apuntaries a un curs avançat d’anglès o japonès o rus o mandarí. I que faries classes de ioga i de balls de saló i de flauta travessera i de dansa del ventre. I que t’inscriuries a l’interessantíssim màster internacional en psicobiologia i neurociència cognitiva que avala la mateixa universitat on et vas llicenciar aviat farà vint anys.

No faries res de tot això, i tampoc tindries l’oportunitat de practicar el contorsionisme en els emprovadors de les botigues de roba, tant que t’agrada la idea de comprar-te vestits rebaixats. Aniries atabalada tot el sant dia, pencant i pencant i pencant, i et queixaries que no tens Temps Per a Tu. I és cert que no en tindries, perquè el Temps Per a Tu no el té ningú. És una quimera. Una il·lusió òptica. Un concepte abstracte.

En canvi, el Temps Per als Fills és real, tangible, concret. És poc o molt. De qualitat o de quantitat. Amb un ull a l’ordinador i amb el cap a la llista de tasques pendents. Però és real. I la realitat té molts defectes, però és l’única veritat possible. Francament: on hi hagi realitats, a fer punyetes els miratges.

8 Comentaris a Tota la veritat sobre el Temps Per a Tu

  1. atabalada's Gravatar atabalada
    14 juliol 2010 , 10:37 | Enllaç permanent

    Això sí que és una revelació…és a dir, que més val que em concentri en les estones dedicades als fills, perquè temps per a mi, ni n’hi havia, ni n’hi ha hagut mai, i el que és pitjor, ni n’hi haurà mai! i totes aquelles tasques que ara postposo fins “que els fills siguin més grans”? i totes aquelles coses que algun dia se suposa que hauré d’aprendre (fent cursos, i pagant, evidentment, no fos cas) ? tot era un miratge!? així no em quedarà altre remei que assumir que el què no he fet, ni faig ni faré, no és causat per la descendència, i que si tingués temps el distrauria amb altres coses…ah, no, mai de la vida! com deia aquella cèlebre intel.lectual, antes muerta que sencilla!

  2. Care's Gravatar Care
    14 juliol 2010 , 11:26 | Enllaç permanent

    Psicobiologia i neurociència cognitiva? Ara m’has deixat de pedra

  3. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    14 juliol 2010 , 11:32 | Enllaç permanent

    Sí, Care, m’encanta. El programa d’aquest màster pinta molt bé. Estava decidida a apuntar-m’hi el curs que ve… fins que el seny m’ha aturat a temps!

  4. Lucila Isabel's Gravatar Lucila Isabel
    14 juliol 2010 , 17:36 | Enllaç permanent

    Uf, això és com quan tens tot un dia per endreçar la casa i al final del dia no has fet gairebé res, però si et truca la sogra i diu ” en 30 min. vinc”, màgia! En menys de 30 min. has aconseguit tenir la casa curiosa i t’ha donat temps a dutxar-te!
    El temps és relatiu, no ho va dir Einstein?

  5. Mirashka's Gravatar Mirashka
    15 juliol 2010 , 7:40 | Enllaç permanent

    m’has fet pensar molt… jo també em queixo de no tenir temps per mi, però si ho penso bé i si m’ho arreglés segur que en tindria, igual que en tenia (o no en tenia) abans de tenir fills. Però fa mandra…

    Has fet bé de repensar-te lo del master…

  6. mestruch's Gravatar mestruch
    16 juliol 2010 , 22:47 | Enllaç permanent

    Jo també m’hi apuntaria a aquest master… però també impera el seny i no ho faré!

  7. MontseMu's Gravatar MontseMu
    17 juliol 2010 , 14:14 | Enllaç permanent

    Lucila Isabel, com m’has fet riure… A casa ens passa exactament això. En 15 dies, no trobem el moment per fer ni una miiiica d’endreça; i en canvi, quan ha de venir una visita, fem un repàs general (però prou digne) en un temps rècord!
    Sempre fem el mateix comentari: sort que de tant en tant vénen visites, si no, se’ns menjaria la mè! :D

  8. Montse's Gravatar Montse
    17 juliol 2010 , 21:38 | Enllaç permanent

    MontseMu…. Jajajajajajaja!!! L’última frase és la clau de tot!

    A mi també em diuen que com tinc temps de fer-ho tot, les mares que tenen menys fills que jo… però és que fem trampa, en realitat no fem res de res, sempre som fora perquè els nens necessiten sortir… !

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca