Deu minuts, deu mesos, deu anys

dimarts, 13 juliol

No creus en receptes màgiques. Ni en gurus que et menin a la felicitat suprema. Ni aspires a gaire més del que ja tens (tot i que no faries escarafalls d’un àtic amb terrassa, ni d’una caseta a Palamós, ni d’un val per dormir nou hores seguides). No et criden l’atenció els llibres de management que ensenyen a triomfar, a liderar, a organitzar, a planejar, a gestionar, a dirigir, a controlar, a excel·lir, a triar el camí més pla. Faules empresarials? A tu que et donin novel·les, sisplau.

Com que ets una contradicció amb cames a mig depilar, t’empasses un llibre que, segons la coberta, conté una fórmula que et canviarà la vida. La mateixa coberta te n’avança el contingut: abans de decidir res, has de pensar quines conseqüències tindrà allò al cap de 10 minuts, 10 mesos i 10 anys.

Se suposa que la fórmula del 10-10-10 val tant per a dilemes personals com professionals. De vida i de feina. I sí, t’ajuda a tenir arguments i a mirar més enllà dels efectes immediats, però no garanteix que prenguis la decisió correcta: ni les pitonisses encerten les prediccions de futur. En qualsevol cas, no encaixa gens amb la teva manera d’actuar durant quatre dècades. Tu més aviat funciones per impulsos, fabricant raons a posteriori per justificar allò que ja has decidit que faries.

Si t’ho haguessis pensat una, dues i tres vegades (valorant amb seny el present, el futur proper i el futur llunyà), potser no hauries plegat mai d’una primera feina fixa, ben considerada i prou ben pagada. Quan vas reunir-te amb el director per dir-li que te n’anaves, tenies l’ingenu convenciment que en deu mesos hauries trobat una feina encara millor i que en deu anys hauries guanyat el Pulitzer. La realitat és que deu anys després no et penedies gens d’haver sortit a rodar món, però sospiraves per tornar a treballar en aquell mateix lloc. I ho vas aconseguir, tot i que el pobre director no ho va veure: va morir uns deu mesos després del teu cop de porta.

A l’hora de procrear, la teoria del 10-10-10 és altament perillosa: corres el risc de convertir-te en una conilla. Perquè les conseqüències a curt termini d’ampliar la família són atabaladores, però a la llarga sempre valen la pena. Que et planteges ser mare? En deu minuts estaràs calculant quins són els teus dies fèrtils. Amb sort, en deu mesos arrossegaràs una panxota a punt de sortir de comptes. D’aquí a deu anys el teu fill o filla encara t’ocuparà el temps i l’única neurona que et quedarà desperta, però hauràs canviat radicalment de perspectiva: llavors ni tan sols t’entrarà al cap que regalar-li la vida pogués ser una pregunta de les que permeten un no per resposta.

2 Comentaris a Deu minuts, deu mesos, deu anys

  1. Care's Gravatar Care
    13 juliol 2010 , 8:51 | Enllaç permanent

    Això m’ha fet pensar (de lluny) en la teoria orgaitzativa de l’amo d’IKEA, un senyor de nom irrecordable (i impronunciable, en l’hipotètic cas que el recordés), que diu que tot a la vida s’ha de fer en “càpsules” de 10 minuts. Cada cop que passen deu minuts t’has de preguntar què has fet i què faràs els pròxims 10. Em sembla esgotador, però es veu que funciona, per fer fortuna. El que ja no sé és si ho podem aplicar a la família…

  2. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    13 juliol 2010 , 10:34 | Enllaç permanent

    ostres…. doncs jo porto mes de 10 minuts davant l’ordinador sense fer res.. .només donant voltes… fins que t’he trobat Eva, o sigui que gràcies a “perdre” 5 minuts llegint-te m’he donat conte que el que tinc que fer es posar-me a cosir… o sigui que vaig a treballar! jeje. Gràcies per fer-me marxar d’aquí al davant :P

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca