Vint-i-un mesos i un dia

dilluns, 21 juny

La condemna més dolça del món ha durat vint-i-un mesos i un dia. Ara el teu fill petit ja només mamava a la nit, abans d’adormir-se. Com que sabia que després del plaer del pit venia el disgust del llit, últimament li deies que vingués a mamar i, d’entrada, t’engegava un “no” que feia mal. Després cedia i s’enganxava al mugró amb la destresa d’un mamon veterà, però abans que ragés la llet ja en sortia per explicar-te qui sap què en el seu idioma en construcció. Això de tenir la mare tan a prop i per ell sol bé calia aprofitar-ho.

Les estones de pit s’havien convertit des de fa dies en classes de repàs de l’anatomia humana. El nen t’anava posant la mà al nas, als ulls o al cap i, entre xarrup i xarrup de llet materna, deia “na”, “u” o “ca”, convençut de tenir la lliçó ben apresa. I si en desamorrar-se per parlar sentia o intuïa que algun germà corria per allà a prop, passava olímpicament del teu pit i es posava a cridar el nom del germanet, adreçant-te una mirada on podies llegir “mama-t’estimo-molt-però-prefereixo-anar-a-jugar”.

Era claríssim, doncs, que la teva quarta lactància tenia els dies comptats. Deslletar el nen definitivament et feia més por per tu que no pas per ell. El mimadet de la família va sobrat de petons i carícies i abraçades, però qui sap si a la seva mare les hormones li jugarien una mala passada. T’havien advertit que viuries una mena de dol, que passaries un parell de setmanes amb l’ànim a punt de plorar. No recordes haver sofert cap depressió postalletament amb els tres primers fills, però en aquest cas hi ha una diferència substancial: és l’última lactància de la teva vida.

Cinquanta-sis mesos, repartits en quatre criatures. És el temps que han passat els teus pits fabricant llet de mare. En pots estar orgullosa, tenint en compte que no han estat lactàncies fàcils (deus haver patit una dotzena de mastitis, una tortura només superada pel dolor de les contraccions de part). Assages de dir-ho amb una corranda maneliana: “Sóc mare de quatre fills que han mamat quatre anys i mig/ i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”.

Molt probablement, avui serà el primer dia que el nen no prendrà llet teva ni a glopets intermitents. No l’hi oferiràs, i no creus que la reclami. Aquest estiu i per sempre més, passejaràs per la platja uns pits plans com mai (els sostenidors de la teva filla ja són dues talles més grans que els teus). Però no se t’acudirà retreure’ls la seva mida minúscula, perquè ets conscient que han assolit un èxit majúscul. Si demà les hormones intenten deprimir-te, s’hauran de conformar amb una tristesa passatgera. Aviat trauràs el poc pit que tens i cantaràs ben alt que estàs feliç i encantada de la vida. I que a vegades ens en sortim.

14 Comentaris a Vint-i-un mesos i un dia

  1. Alba Padro's Gravatar Alba Padro
    21 juny 2010 , 7:05 | Enllaç permanent

    “…èxit majúscul…”
    Sense cap mena de dubte!!! Moltes felicitats!!!!!!!!!!!!!!!Si et cal res ja saps on sóc ;-)

    petons

  2. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    21 juny 2010 , 8:10 | Enllaç permanent

    Alba, són les vuit del matí i ja estic valorant la possibilitat de concedir una pròrroga a aquesta quarta lactància…

  3. xip-xap's Gravatar xip-xap
    21 juny 2010 , 9:47 | Enllaç permanent

    Una gran abraçada!!!!
    Jo m’ho estic veient a venir, el meu petit “mamón” té 27 mesos i el meu tercer embaràs ho està accelerant (tot i que encara mama dos o tres cops al dia, ja no hi té l’interès d’abans). I tot i que em queda el consol que aviat en tindré una altra, no puc evitar una mica de tristesa….

  4. trini's Gravatar trini
    21 juny 2010 , 10:17 | Enllaç permanent

    Visca el “mamaire”, visca els Manel i visca l’Eva que els ha teixit en un escrit! Ànims, una etapa més de la cursa superada amb èxit.

  5. cleta's Gravatar cleta
    21 juny 2010 , 11:26 | Enllaç permanent

    Eva, mare meua, que m’he emocionat!

    Moltíssimes felicitats per tots aquests mesos de lactància! La veritat és que sí que han estat tot un èxit. Un èxit meravellós, oi?

    Espero seguir les teves passes…!

  6. cesc's Gravatar cesc
    21 juny 2010 , 17:49 | Enllaç permanent

    Com tenim la pròrroga?

    En tot cas felicitats per l’èxit

  7. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    21 juny 2010 , 17:52 | Enllaç permanent

    Cesc, ho sabré aquesta nit: potser em veig amb cor de no oferir-li el pit… i potser no…

  8. Bals's Gravatar Bals
    21 juny 2010 , 22:29 | Enllaç permanent

    Eva ànims! l’èxit ja és teu i el profit dels quatre. La meva opinió és que és molt acertat que siguis capaç d’empatitzar amb el teu petit i si ell ja en té prou, si decideix acabar amb el pit per seguir amb la seva pròpia identitat i autonomia és també un acte de valor i lloable passar la seva necessitat per damunt la teva de continuar amb aquella acció que ens fa sentir grans com a mares i com a dones. Ells també diuen la seva i està bé deixar que pugui dir, ja en tinc prou. Sort.

  9. trini's Gravatar trini
    21 juny 2010 , 23:27 | Enllaç permanent

    Eh, i sobretot explica’ns-ho a l’endemà.

  10. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    22 juny 2010 , 9:49 | Enllaç permanent

    ei, com va anar??… jo amb en Pau tinc clar que es l’ultim… i les meves hormones no estan preperades encara per deixar-lo… però es que ell tampoc… cada criatura marca el ritme també…
    bé, ja ens diràs com ha anat.

  11. Montse's Gravatar Montse
    22 juny 2010 , 15:30 | Enllaç permanent

    Ostres, com t’entenc!
    No t’amoïnis, que si li ofereixes i no en vol ja t’ho dirà…
    Quines paraules més maques! Des del principi fins el final.

    Una abraçada

  12. Equip Criatures.cat's Gravatar Equip Criatures.cat
    1 juliol 2010 , 22:25 | Enllaç permanent

    Si t’ha agradat aquesta entrada, vota-la aquí: http://www.premisblocs.cat/bloc/168 (pots votar el blog en conjunt i cada article per separat)

  13. 15 gener 2012 , 8:49 | Enllaç permanent

    M’he emocionat molt llegint-te! Serà perquè també estic cap al final del que segurament serà la meva darrera lactància. La diferència és que el meu encara no desitja que s’acabi i les meves hormones barrejades amb el cansament em juguen males passades amb sentiments de culpabilitat a tota hora. Felicitats campiona per 4 lactàncies tan ben portades!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca