Sóc molt dona

divendres, 18 juny

No som com volem ser, sinó com les hormones volen que siguem. I tu ets una hormona amb potes. Sempre que voreges la depressió per motius que et semblen la mar de racionals, falten un o dos dies perquè et vingui la regla. Els teus naufragis de l’ànim (parlar d’instints suïcides seria una mica exagerat) vénen marcats per la síndrome premenstrual. Però ets incapaç de pronosticar amb antelació que demà estaràs deprimida: només quan ja ets al fons del pou, decidint si et talles les venes o si et tires per la finestra, se t’acut consultar el calendari. Com si fes quatre dies comptats que ovules i tot això.

Et sap greu pecar de típica i tòpica, però encaixes tant en els patrons de conducta femenins que podries ser la protagonista dels acudits fàcils sobre homes i dones. Que ells són així i vosaltres aixà o que ells volen sexe i vosaltres amor són clixés amb una base empírica. Aprofitant que ara no et veu ningú ja et faria gràcia anar de tigressa més preocupada pels jocs de llit que per parlar amb el tigre (i aconseguir que t’escolti), però mai has sabut dir mentides.

D’adolescent vas tenir una sèrie de desajustos hormonals que et van dur a peregrinar de consulta en consulta i et van permetre confirmar que un especialista és aquell que cada cop sap més sobre menys fins que ho acaba sabent tot sobre res. Al final, un metge de capçalera dels que ja no en queden va optar per deixar en pau el teu cos i confiar que la màquina s’arreglaria sola, com així va ser.

Entre els milions de proves mèdiques que et van fer, n’hi havia una per descartar que no fossis un home. No saps ben bé què et van mirar, si els cromosomes o els estrògens o què, però sí que recordes clarament que l’objectiu de l’estudi era aquest. Llavors ja et va semblar estrany (sempre has estat indiscutiblement femenina de cap i de cos, per entendre’ns), però ara més aviat t’indigna. De debò que calia marejar-te per dins per corroborar una evidència? El metge que et va prescriure la prova s’havia aturat a mirar-te o es va limitar a tirar de protocol?

Als quinze anys, que dubtessin de la teva feminitat et va fer plorar. Una reacció molt masculina, vaja.

8 Comentaris a Sóc molt dona

  1. trini's Gravatar trini
    18 juny 2010 , 10:33 | Enllaç permanent

    M’encanta l’expressió dels naufragis de l’ànim! Quines paraules més dolces per explicar el desànim de cada mes

  2. atabalada's Gravatar atabalada
    18 juny 2010 , 10:55 | Enllaç permanent

    bufa, jo també concordo a la perfecció amb els tòpics més tòpics que ens descriuen. Tinc una incontinència verbal sospitosa, sóc de llagrimeta fàcil (i després de tenir fills la cosa ja és descomunal), les emocions se’m desboquen, i m’ha encantat això de provar de parlar amb el tigre, i aconseguir que t’escolti (pobres homes, com els atabalem de vegades!).
    Durant molt temps, tot això em va fer molta ràbia, i lluitava per fugir dels estereotips… la sort d’anar fent anys és que et vas coneixent i acceptant i ara més aviat em fa riure cada vegada que veig que concordo amb les descripcions dels uns i les altres…tot i que moltes vegades pagaria perquè les hormones em donessin una miqueta més de pau!!

    bon cap de setmana a tothom!

  3. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    18 juny 2010 , 16:49 | Enllaç permanent

    ja ja ja , molt bo el comentari d’avui. Jo divendres estava en plè naufragi d’ànim i curiosament dissabte TAXAN!!!! la regla em va visitar, je je je . Divendres tot era horrible!!!!! Avui, tot just una setmana més tard, tot ja no és tan horrible!!! Curioses les hormones!!!

  4. elide's Gravatar elide
    18 juny 2010 , 19:14 | Enllaç permanent

    Avui sí que m’has fet riure amb les proves per descartar la possibilitat que fossis un home… Com diria Asterix, són ben bojos aquests romans! :D :D :D
    I sí, ho corroboro absolutament tot, encara que jo sóc tan irregular que mirar el calendari no em serveix absolutament de res…
    El meu tigre s’abstreu tant que a vegades he de rugir molt fort per aconseguir una resposta ;)

  5. Sílvia's Gravatar Sílvia
    19 juny 2010 , 0:35 | Enllaç permanent

    Anava a clicar damunt ” m’agrada aquesta pàgina” però he cregut convenient escriure que només fent això em quedaria curta…Així que afirmo rotundament que “m’ha encantat aquesta pàgina!!!!!!!”…

  6. cesc's Gravatar cesc
    21 juny 2010 , 18:01 | Enllaç permanent

    Jo sóc el tigre de l’altra banda i he de dir que amb el temps, quan a l’altra banda es fa tot muntanya amunt i sobrereacciona per qualsevol cosa, a vegades (cada vegada menys per no ferir susceptibilitats) faig la pregunta de: vols dir que no t’ha de venir la regla i la resposta invariablement passa de la indignació inicial pel tòpic i la negació a l’acceptació del fenòmen hormonal ;-)

    D’altra bana vaig a desfer un tòpic: Jo sóc home i no m’agrada el futbol (espero que ningú decideixi sotmetre’m a proves mèdiques per certificar la meva masculinitat)

  7. cesc's Gravatar cesc
    21 juny 2010 , 18:02 | Enllaç permanent

    Ui ara rellegint veig que es podria entendre que sóc el tigre de l’Eva. Que no, falsa alarma si algú ho ha entès així!!!!!

  8. Equip Criatures.cat's Gravatar Equip Criatures.cat
    1 juliol 2010 , 22:25 | Enllaç permanent

    Si t’ha agradat aquesta entrada, vota-la aquí: http://www.premisblocs.cat/bloc/168 (pots votar el blog en conjunt i cada article per separat)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca