No vull ser una dona quota

dimecres, 16 juny

reunióDinar dels membres del consell assessor d’una revista. Onze homes i tu, que amb prou feines has notat el predomini absolut de corbates: per desgràcia, avui encara sorprèn més la paritat de sexes que el desequilibri flagrant.

A l’hora de les postres, un economista brillant et demana perdó abans de proferir una grolleria. Et costa d’entendre per quin motiu se’t disculpa personalment, com si fossis l’única persona de la taula, quan tots els comensals continuen asseguts al seu lloc amb els respectius tovallons a les cuixes.

Arriba un moment que ja no pots donar la culpa de tot als pares ni als mestres de la infància, però estàs convençuda que el teu desconcert sincer en sentir que et demanen perdó té a veure amb l’escola progre on et van fer mamar una igualtat imaginària. La idea que algú es disculpi davant d’una senyora no t’entra al cap, perquè ningú te l’hi va fer entrar de petita i perquè el llegat d’aquella bombolla on vas créixer és més potent del que sembla. Som l’educació que hem rebut, no en tens cap dubte.

Reculls el fill petit de l’escoleta, i encara no has arribat a casa que el director de la revista ja t’ha enviat un mail. “No sóc un fanàtic de les paritats -admet- però avui m’he adonat que tenim un problema. Això de demanar disculpes a l’única dona present per dir una paraulota m’ha traslladat a la prehistòria. Em tranquil·litza que no t’hagin fet la pregunta prèvia de «senyora o senyoreta?»”.

Et compromets a pensar noms de possibles dones que es puguin incorporar al consell assessor de la revista, per compensar amb una mica d’estrògens la sobredosi de testosterona. I a fe que ho intentes, però te’n surts a mitges. La idea de les dones quota et bloqueja. I et fa sospitar una cosa que no t’agrada gens gens gens: potser a tu et van convidar a formar part d’aquest comitè editorial no pas pel teu cervell, o no només per això, sinó també (sobretot?) pel teu úter. Per la corbata que no portes. Pel teu nom de primera dona al paradís perdut.

La possibilitat, no saps fins a quin punt probable, d’estar fent de quota et sap greu. Perquè ser dona no és cap mèrit. Com a molt i malgrat tot, és una sort.

9 Comentaris a No vull ser una dona quota

  1. MontseMu's Gravatar MontseMu
    16 juny 2010 , 9:23 | Enllaç permanent

    Pel proper dinar, prepara’t una grolleria ben grossa (i sobretot no t’oblidis de demanar disculpes), a veure si així s’animen a fer-hi venir més dones!
    Conyes apart, a vegades, en nom de la paritat, es corre el risc de promocionar autèntiques inútils… Enorgulleix-te de ser on ets, i de ser la única de moment. Repeteixo: DE MOMENT.
    Jo crec que encara tardarem una generació o dues en normalitzar la situació, i està en les mans dels nostres fills i filles, perquè la majoria d’homes d’avui encara han estat criats per mares massa masclistes, no trobeu? (I eren masclistes perquè tampoc tenien gaires alternatives, que consti!, que no se m’ofengui ningú!)

  2. Anna Manso's Gravatar Anna Manso
    16 juny 2010 , 10:13 | Enllaç permanent

    Eva, oi que la feina te la mereixes? Oi que ets una professional vàlida? Doncs a fer punyetes. La feina és teva. A més, les dones ens subleva el tema de les quotes, però els homes, alguns, molts, uns quants, fa segles que configuren equips de treball pensant en quotes d’amigatxos, no en eficiència professional. Endavant, i agafa’t a la feina amb dents i ungles, i si pots que hi entrin totes les dones vàlides que sigui possible, perquè segur que quan penses en dones per incorporar a la feina penses en bones treballadores.

  3. atabalada's Gravatar atabalada
    16 juny 2010 , 10:45 | Enllaç permanent

    1. no crec qeu siguis cap quota. segur que t’ho has guanyat.
    2. Dels altres 11, creus que algú ha tingut mai aquest dubte?
    3. el problema l’haurien de tenir aquells que amb aquests “petits detalls” es delaten i demostren haver rebut una educació ben diferent, i després de no haver-se adonat de gaires coses.
    4. a mi la idea de les quotes també em bloqueja, i molt.
    però llegeixo el comentari anterior i penso que tens molta raó, anna manso.
    5. com pot ser que encara estiguem així?
    6.la part bona és que no només tu et vas adonar de la pregunta absurda, (i fora de lloc, cal dir grolleries en un consell d’assessors?, m’ho imaginava una mica més glamurós), vull pensar que hi ha molta gent, homes i dones, que contribueixen a canviar actituds.
    7. potser sí qeu necessiteu altres veus en aquest consell assessor…

  4. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    16 juny 2010 , 12:11 | Enllaç permanent

    Potser sí que ets una quota, és una possibilitat. Ara bé, tampoc no cal que ens obsessionem amb el tema, perquè tristament hi haurem de conviure durant uns quants anys més, i què?! Doncs, mira, sigui qui sigui que t’ha triat a tu, aquesta vegada ha triat una bona professional.

    Un dels problemes és “la pregunta”. Quina poca traça, pobret, pobrissó! que no sap en quin món viu? Potser aquest economista brillant també és una quota (però m’estimo més no escriure de què).

    L’altre problema potser serà que l’alta quota masculina no acabi perjudicant seriosament la qüestió de la conciliació familiar. O NO!! Aleshores, tots i totes estarem d’allò més contents quan llegim un post en el que ens expliquis que, malgrat ser “una dona quota”, ho ets envoltada d’homes absolutament preocupats per conciliar la feina i la vida!!

  5. trini's Gravatar trini
    16 juny 2010 , 13:49 | Enllaç permanent

    Déu n’hi do, noia!

    El meu parer és que encara hi ha homes cavernícoles.

    Jo encara recordo una vegada que vaig anar un dinar-roda de premsa sobre pasta (pasta de menjar) i els responsables de la marca van dir que la culpa que la gent “no cuinés com Déu mana” era perquè les dones érem a la roda de premsa (és a dir, treballant) i no a casa.

  6. marieta's Gravatar marieta
    16 juny 2010 , 14:43 | Enllaç permanent

    Uf Eva, això és el pa nostre de cada dia! Treballo en un món masculí (enginyeria i consultoria) i només cal fixar-se en viatgers de negocis als avions, dinars de treball i evidentment reunions com la teva! De dones quota res de res, és el que ja t’han dit abans, algú dels 11 s’ho ha plantejat perquè seu en aquella cadira? Crec que ja ho tenim prou difícil com per haver de patir per si som quota o no. Jo el que et diria és estigues orgullosa de ser la dona del grup (de moment) i no et preguntis res més. Jo també crec que les capacitats es demostren treballant i no amb quotes però de moment és el que hi ha! Com empresària mai contracto algú pel sexe, sino per les seves habilitats i capacitats, igualment com el seu sou, però pel món això encara costa d’entendre. I a sobre, si els dius que els teus treballadors poden conciliar vida laboral i familiar encara et diuen: claro como has sido madre ahora se lo debes haber puesto ¿no? doncs no, abans de ser mare el meu personal ja feia l’horari que volia i es combinava la feina segons les seves prioritats. Com si la maternitat ens “estovés” o atontés, mare meva! perquè vegis com està el món! Però a lluitar s’ha dit que portem molta feina feta per no continuar!

  7. Fcesc's Gravatar Fcesc
    16 juny 2010 , 22:40 | Enllaç permanent

    Eva,

    El director aquest deu ser una mica ruc. En comptes de demanar-te noms de dona per augmentar la quota et podia haver demanat noms de persones per millorar la mitjana d’intel·ligència del grup i així t’evitava sospitar eleccions segons l’entrecuix.

    I estic d’acord amb els comentaris que afirmen que, tractant-se de tu, no devia pesar gaire el tema quota!

  8. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    16 juny 2010 , 23:10 | Enllaç permanent

    Com el director de la revista (que no, Fcesc, no té un pèl de ruc: no fos cas que m’estigui llegint), jo tampoc sóc gens fanàtica de les paritats, més aviat em fan por. La idea que ens puguin triar per dones i no per bones em provoca nàusees. I, tot i així, penso que sovint les quotes són necessàries per trencar inèrcies massa arrelades.

    Salut i gràcies pels comentaris!

  9. Equip Criatures.cat's Gravatar Equip Criatures.cat
    1 juliol 2010 , 22:26 | Enllaç permanent

    Si t’ha agradat aquesta entrada, vota-la aquí: http://www.premisblocs.cat/bloc/168 (pots votar el blog en conjunt i cada article per separat)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca