Jo també vull un príncep blau

dimarts, 22 juny

Llegeixes en una revista del fetge que la princesa Letizia potser torna a estar embarassada (aclarim-ho d’entrada o perdràs el poc prestigi que et queda: ets a la sala d’espera del metge de l’orella amb dos dels teus fills, són quarts de quatre de la tarda i encara no has dinat, i a aquestes hores i amb l’estómac buit passa millor una revista de colors que el llibre en anglès que tragines a la motxilla).

La presumpta prenyada llueix una cintureta de Barbie, però el redactor anònim de la notícia adverteix que això no vol dir res, perquè en les gestacions anteriors “l’estat de bona esperança de la princesa no era perceptible fins als quatre mesos”. El redactor anònim deu ser un home sense fills: qualsevol mare sap que en un tercer embaràs la panxa creix tan aviat que et pregunten quan surts de comptes l’endemà del predíctor.

Si aquest hipotètic tercer bebè fos un nen, caldria córrer a modificar la Constitució per evitar que la infanta Leonor, pobreta, patís una discriminació per raons de sexe. Com si no hi hagués altres prioritats.

Tu, feminista per principis i espanyola per imperatiu legal, trobes la mar de bé que el futur rei d’Espanya sigui un home. La monarquia és una institució anacrònica i, com a tal, masclista. O l’aboleixen d’una vegada o la mantenen tal com està, amb aquelles tradicions ridícules i aquella olor de ranci. Ni parlar-ne de modernitzar-la.

Toca els nassos que un suposat germà petit de les princesetes acabi sent rei, però aquí la gran injustícia és que a una persona li toqui regnar per la cara. (I que mentre els funcionaris pateixen una retallada del 5% del sou per la crisi dels pebrots, els monarques no vegin reduïda ni en un cèntim la seva retribució anual.)

Republicana com ets, has de confessar amb la boca petita que admires la senyora Letizia Ortiz. L’una i l’altra sabeu que la seva antiga professió, el periodisme, és difícilment compatible amb la maternitat. Condemnades a reinventar-vos, ella s’ho ha muntat millor: el matrimoni amb un Borbó li ha anat de conya per conciliar vida laboral i familiar. Ni fet a mida, tu.

Les dones que us conformeu amb prínceps de marca blanca ho teniu refotudament fotut per combinar la feina i la vida. Com més criatures tens, més necessites treballar també fora de casa, perquè els bolquers i les extraescolars no van precisament a càrrec dels pressupostos de l’Estat. En canvi, et lligues un paio de sang blava i la conciliació deixa de ser una llegenda urbana per esdevenir una cosa real. Perdó, reial.

9 Comentaris a Jo també vull un príncep blau

  1. trini's Gravatar trini
    22 juny 2010 , 10:51 | Enllaç permanent

    Sí, sí, però recorda que abans de prínceps blaus, eren granotes, i el passat sempre pesa.

  2. cleta's Gravatar cleta
    22 juny 2010 , 12:02 | Enllaç permanent

    Eva, em trec el barret! (perdó, vull dir la corona…)

  3. atabalada's Gravatar atabalada
    22 juny 2010 , 12:15 | Enllaç permanent

    jo també em trec la corona, marca blanca evidentment!

  4. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    22 juny 2010 , 14:00 | Enllaç permanent

    Ja t’ho regalo, tenir la vida dels monàrquics… Prefereixo una reducció del 5%, una conciliació gairebé impossible i tot el que convingui, abans que una vida de titelles, actuant (o fent el pamplines) tot el dia, amb mig món i part de l’altre pendent de tu… No ho canvio per res del món!

    Eva, boníssim això de “la revista del fetge”!! :D

  5. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    22 juny 2010 , 14:04 | Enllaç permanent

    No m’ho regalis, no, Marta! Ni regalada, no voldria una vida de reina…

  6. moniroca's Gravatar moniroca
    22 juny 2010 , 14:48 | Enllaç permanent

    molt bé Eva!
    mira que si al final canvien la “pu..” Constitució dels nassos perquè la nena pugui regnar en lloc de canviar-la perquè té mil anys i està rancia i carrinclona i posa pegues a tota llei nova, i no ens permet avançar, ni tenir l’Estatut que volem, etc… haurem de sortir al carrer de debó i fotre’n alguna de grossa!

  7. mareta's Gravatar mareta
    22 juny 2010 , 21:43 | Enllaç permanent

    Eva crec que a aquesta individua no tens res a envejar-li, més aviat al revés. conciliació de vida familiar res, perquè m’agradaria veure com fa de mare amb mil criadores per les nenes que deu tenir. Bé, veritablement no m’agradaria ni veure-ho ni saber-ho, vull dir que no m’importa gens. NO crec que sigui una persona que cal mirar perquè la seva vida no té res a veure amb la de la resta dels mortals.
    Només cal canviar la constitució per abolir la monarquia i els funcionaris no caldria que els hi rebaixessin el 5%, a ells i a la resta de treballadors en podrien repartir el que paguem per mantenir aquesta família i tots estaríem millor.

  8. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    22 juny 2010 , 21:51 | Enllaç permanent

    Tant de bo les coses anessin així, Mareta! (ho sento, Victòria, se m’ha escapat!! ;))

  9. Equip Criatures.cat's Gravatar Equip Criatures.cat
    1 juliol 2010 , 22:24 | Enllaç permanent

    Si t’ha agradat aquesta entrada, vota-la aquí: http://www.premisblocs.cat/bloc/168 (pots votar el blog en conjunt i cada article per separat)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca