Fill meu, es diu independència

dimecres, 30 juny

La Diada del 1977 tu tenies vuit anys, un germà de tres i uns pares que us veien massa tendres per anar de manis. Us van deixar a casa d’uns amics en una guarderia improvisada i van córrer cap al passeig de Gràcia a cridar que som una nació. L’endemà vas descobrir amb ràbia que eres l’única nena de la classe que no havia viscut a peu de carrer una manifestació històrica (el grau de consciència catalanista de les famílies de l’escola era elevat). No vas superar el trauma ni quan ja havies carregat desenes de pancartes: d’adolescent, la teva idea d’anar de farra era enganxar cartells de matinada i quedar-te afònica a les manifestacions, al ritme de “no volem ser…” i “boti, boti, boti…”.

Gairebé trenta anys després, el febrer del 2006, te’n vas rescabalar una mica. Vas sortir al carrer amb els teus tres fills (intentes evitar-los traumes polítics) per ressuscitar un lema encallat en el temps. “Som una nació, tenim dret a decidir”. El petit, que aleshores tenia tres anys i mig, va incorporar la paraula somunanació al seu vocabulari. Així, com un tot. “Manifestació, somunanació!”, cridava amb fermesa a espatlles de son pare. Ja llavors vas témer que potser al cap de tres dècades li tocaria sortir novament al carrer, per tornar a reivindicar l’evidència.

No ha calgut esperar tant. El 10 de juliol del 2010, duràs els teus quatre fills al passeig de Gràcia, quin remei, a cridar per enèsima vegada una veritat que Espanya no entén i ni tan sols escolta. El de vuit anys ja s’ha encarregat d’ensenyar al germanet la paraula somunanació. Com que la cosa va de retallades, el nadó de casa la redueix a dues síl·labes: “so-mó”.

En plena regressió esfereïdora al passat més ranci, l’única inversió de futur és que el nano n’aprengui una altra, de paraula. Una que rima amb sentència. I amb la paciència que a tu (i no només a tu) ja se t’ha acabat per sempre.

28 Comentaris a Fill meu, es diu independència

  1. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    30 juny 2010 , 0:27 | Enllaç permanent

    jo també dic “so-mó” ;-)

  2. moniroca's Gravatar moniroca
    30 juny 2010 , 10:12 | Enllaç permanent

    Amén!

  3. marionilla's Gravatar marionilla
    30 juny 2010 , 10:51 | Enllaç permanent

    Jo també estic pensant anar a la mani, però no sé què fer amb els meus fills.Per una banda penso que són massa petits, que potser hi haurà aglomeracions o corredisses, que se’ls farà pesat… etc. Però per l’altra crec que tenim davant nostre un moment clau per millorar el futur (que és el dels nostres fills) i que cal fer-se sentir, quanta més gent millor. Acabaré de meditar-ho durant la setmana que ve. A més de l’Eva, algú més té clar que hi anirà amb els nens? A veure si m’ajudeu a decidir!

  4. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    30 juny 2010 , 10:55 | Enllaç permanent

    marionilla, vigila de no crear-los un trauma, si els deixes a casa! que trist que encara hàgim de veure’ns així, reivindicant l’evidència com tants anys enrere…

  5. cleta's Gravatar cleta
    30 juny 2010 , 11:00 | Enllaç permanent

    Marionilla, es pot anar a una mani amb criatures sense problemes. Tampoc cal ficar-se en merders… ;-) Nosaltres ja vam anar amb la nostra petitona, que aleshores tenia 7 mesos i mig, a la manifestació de la darrera Diada. No és el mateix, ja ho sé, però a totes les manis que he anat darrerament sempre hi he vist moltes criatures.

    Eva, el meu company està convençut que quan la nostra filla sigui major d’edat, ja no caldrà que reivindiqui res en aquest sentit, perquè ja ho haurem aconseguit. Ingenu? Optimista? No ho sé… Però tant de bo tingui raó!! Que això ja comença a superar els límits de la paciència de qualsevol…!

  6. anna's Gravatar anna
    30 juny 2010 , 11:33 | Enllaç permanent

    Ja,ja,ja! Molt bo! Jo també amb el meu home i la meva filla que en aquells moments tenia encara no tenia tres anys vàrem anar a Barcelona a la manifestació del 2006 i la meva filla també va estar molts dies dient(cridant) : somananassó!!!somananassó!!els de l’ escola bressol m’ ho van fer notar.!! Ara també hi anirem amb els dos.la nena que ja té set i el nen de tres!!tampoc no els vull traumatizar.Els meus pares, sent de poble, no varen anar a cap manifestació però també m’ hagués “traumatitzat” que no m’ hi haguessin portat perquè sóc bastant de la ceba( “cebollas” ens deien els més espanyolistes de la facultat de dret de la ub )!!! Com sempre et felicito pels teus escrits.Em sento en la majoria identificada!!

  7. GLG's Gravatar GLG
    30 juny 2010 , 11:34 | Enllaç permanent

    Jo també em plantejo que fer amb la nena. Tindrà gairebé 2 anys, però no serà comscient del sentit i significat de la protesta. Potser ens hi acostem una estoneta, per a que sigui partícep de la lluita pel seu pais.

    El que espero és que no calguin fer més movilitizacions d’aquest tipus, i alguns comprenguin finalment el que volem i ens deixin tranquils d’una vegad per totes.

  8. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    30 juny 2010 , 11:50 | Enllaç permanent

    ostres, però jo amb tres que faig? els lligo amb una corda? tenen 6-4 i 2… a mi em fa una mica de por per “perde-les” de vista.. al petit el poso amb un mei tai i cap problema (bé ell si pq vol caminar sempre) però les altres dues…a mi em fa una mica de por gaire gent amb un entorn que no conec…

  9. cleta's Gravatar cleta
    30 juny 2010 , 11:56 | Enllaç permanent

    Glòria, i no hi pots anar amb algú altre que t’ajudi a vigilar que les nenes no es despistin? Ja ho comprenc, eh, que et faci por anar-hi sola amb tots tres…!

  10. caresantos's Gravatar caresantos
    30 juny 2010 , 12:40 | Enllaç permanent

    Segurament hi aniré. I si algú més s’anima, ja veig que sí, hi duré les criatures.

  11. marionilla's Gravatar marionilla
    30 juny 2010 , 13:02 | Enllaç permanent

    Ei, m’heu animat i convençut a portar els nens a la mani, ja ho tinc decidit! Demanaré als avis que m’hi acompanyin (no em costarà gaire convènce’ls, segur que estan desitjant recordar vells temps de movilitzacions!) i així entre tots ho tindrem més controlat.
    Apa, el dissabte ja tenim plan amb criatures: res de chiqui park o de zoològic, tots a la mani!

  12. drk's Gravatar drk
    30 juny 2010 , 13:07 | Enllaç permanent

    Chapeau Eva !

    Cal que això ho publiquis a més llocs.

  13. cesc's Gravatar cesc
    30 juny 2010 , 13:55 | Enllaç permanent

    Bona sort a tot@s

    Us donaré suport des de la distància. Jo també era massa petit el 77 (només tenia 3 anys) però recordo les manifestacions contra la guerra a l’Iraq. Realment van ser un exemple de civisme i de com una reivindicació pot convertir-se en una festa.

    Segur que serà històric

    Ara només caldrà esperar que els qui han de gestionar políticament l’aval popular sàpiguen aprofitar-lo i no s’embarquin en batalles internes que ho emmerden tot.

    ELLS ho ténen molt clar, l’important és la unitat (i uniformitat) d’Espanya. Serem capacos de mantenir-nos units?

  14. Marta's Gravatar Marta
    30 juny 2010 , 14:00 | Enllaç permanent

    Tan de bo! INDEPENDÈNCIA!

  15. Ateneris's Gravatar Ateneris
    30 juny 2010 , 14:35 | Enllaç permanent

    la Blanca i jo hi anirem, i dependrà l’estona que hi estem de com s’ho prengui ella (te 20 mesos) i de com vagin les coses.

  16. petazetas's Gravatar petazetas
    30 juny 2010 , 15:18 | Enllaç permanent

    Jo tenia 5 anys a la mani del 1977 i vaig anar-hi amb els meus pares i els meus 4 germans a cridar Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia!
    Si aquesta propera manifestació esdevé històrica (així ho espero amb tot el cor), la meva filla podrà dir que hi va ser tal i com jo puc dir.

  17. trini's Gravatar trini
    30 juny 2010 , 17:00 | Enllaç permanent

    El somni no l’abaratirem mai!

  18. JRoca_Font's Gravatar JRoca_Font
    30 juny 2010 , 17:09 | Enllaç permanent

    Nosaltres també hi anirem però en cap cas per defensar l’estatuet que cal recordar ja va ser retallat de forma criminal després de sortir del Parlament i abans del referèndum.
    Salut

  19. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    30 juny 2010 , 18:53 | Enllaç permanent

    No paris fins que l’aprengui! ;)

  20. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    30 juny 2010 , 21:23 | Enllaç permanent

    Tens raó, Jordi. De fet, com el TC, jo també vaig votar “no” a l’Estatut…

  21. Bals's Gravatar Bals
    30 juny 2010 , 22:31 | Enllaç permanent

    Pel nostre fill serà la primera mani i desitjant que sigui l’última per reclamar el dret a decidir però sabent que lamentablement no serà la darrera espero que li agafi el gust i passi de picar de mans, no parla encara, a dir, “som-mó”, a dir, “somo-ció”, “som una nació” i finalment “ho hem aconseguit…lliures!”.

  22. nuvinu's Gravatar nuvinu
    1 juliol 2010 , 0:11 | Enllaç permanent

    Nosaltres de seguida vam decidir anar-hi tots tres. El Jan només té nou mesos però des de la motxilleta o des dels braços del pare segur que en gaudeix a la seva manera. Hem de sortir tots, tothom al carrer. Realment se’ns ha acabat la paciència!

  23. pesol's Gravatar pesol
    1 juliol 2010 , 0:37 | Enllaç permanent

    Jo també hi vull anar, amb el meu fill/a que està dins la panxa, és clar! Ell/a també haurà volgut ser partícep d’un fet tant històric (esperem).
    Tinc un bateig el mateix dia/hora, ja hem demanat un canvi de dia, esperem que no hi hagi problemes…

  24. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    1 juliol 2010 , 14:26 | Enllaç permanent

    Cleta doncs no se si hi podria anar amb el meu home… amb els horaris que té no ho sé mai fins a ultima hora. Però potser m’ho plantejo, tot i que potser després n’he de vigilar 4 i no 3 :P

  25. cleta's Gravatar cleta
    1 juliol 2010 , 15:05 | Enllaç permanent

    Glòria, ai, que em pixooooooo!!! Quin fart de riure!! Sí, al final a ells també els hem d’acabar vigilant, eh??? hehehehehe!

    Mira, ens ajuntem tu i jo amb els nostres patufets i que els homes se’n vagin a liar-la solets, apa! ;-)

  26. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    1 juliol 2010 , 16:12 | Enllaç permanent

    jaja!! :D

  27. Equip Criatures.cat's Gravatar Equip Criatures.cat
    1 juliol 2010 , 22:11 | Enllaç permanent

    Si t’ha agradat aquesta entrada, vota-la aquí: http://www.premisblocs.cat/bloc/168 (pots votar el blog en conjunt i cada article per separat)

  28. Doctor Santi's Gravatar Doctor Santi
    11 juliol 2010 , 13:15 | Enllaç permanent

    Quan els catalans sapiguem parlar el català i l’anglès millor que l’espanyol podrem parlar de moltes coses. De moment, amb bones competències en Educació, els nostres fills progressen poc i no perquè siguin ximples. Independència, això que als adolescents tant els agrada mentre paguin altres, significa valdre-se solament per si mateix. Dintre d’uns anys que, amb tota seguretat, serem independents els nostres fills seran els millor preparats? M’estranyaria

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca