El nen que parla i parla i parla

dimarts, 15 juny

És el teu primer fill de propina. Després encara n’has parit un altre, però amb ell ja vas despistar l’estadística. Sempre havies volgut tenir tres fills com a mínim, tot i que no ho deies gaire alt, perquè no se sap mai com aniran les coses i perquè hi ha desitjos tan delicats que es trenquen només d’expressar-los.

Teníeu la parelleta, us vau arriscar a desfer l’empat i la jugada no us va poder sortir millor. Aquest nen és un regal tan esplèndid que sovint penses que no te’l mereixes. És l’alegria feta persona. I la felicitat de la efa a la te. I les ganes d’aprendre i viure i riure i parlar i parlar i parlar. Això sí que ho té: el nano és xerraire com ell sol. No calla ni que li treguis les piles. A favor seu cal dir que ho explica tot molt bé, amb il·lusió i entusiasme. I en honor a la veritat cal dir que a vegades despares l’orella i vas sentint que parla i parla i parla sense que ningú l’escolti.

Tenir un tercer fill quan els dos primers ja van sols implica tornar a començar. Però el retorn a la casella de sortida té ben poc de càstig. L’oportunitat de veure i viure de nou com neix i creix i parla i parla i parla una personeta és un privilegi incomparable.

Demà farà vuit anys que va néixer. Vuit anys, segons com, són poc temps. I a tu els dies i els mesos et passen volant. Però et costa recordar com era la teva vida nou anys enrere. La teva, la vostra vida sense ell.

Fa vint mesos i mig que va deixar de ser el petit de la família. Si vols buscar-li símptomes de rei destronat, diries que ara el mitjanet és positiu i optimista però una mica menys. Continua veient el got mig ple, però ja no el veu ple a vessar. Molt de tant en tant està de mala lluna com tu i com jo. Però en general és un sol de criatura. I un sol de germà gran.

El nadó de casa l’adora, tu diràs. Perquè li explica contes i li dibuixa ocells. Perquè li fa pentinats de sabó quan es banyen junts. Perquè juga amb ell a perseguir-lo pel passadís o a saltar damunt del llit dels pares. Perquè és el petit dels grans. I perquè no es cansa mai de parlar i parlar i parlar.

El nadó de casa no ho sap, però li deu la vida. Si el mitjanet no us hagués recordat cada dia que era una sort immensa haver tingut un primer noiet fora de programa, us ho hauríeu rumiat molt més abans de rebentar l’estadística amb un segon fill de propina.

13 Comentaris a El nen que parla i parla i parla

  1. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    15 juny 2010 , 10:08 | Enllaç permanent

    Felicitats!

  2. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    15 juny 2010 , 10:16 | Enllaç permanent

    Jo també en volia tres. I més encara quan els dos primers eren “la parelleta”.

    El tercer jo volia que fos tercera, però no va ser així. És un sol (o l’hem fet un sol, això no ho tinc tan clar…) que somriu i somriu i somriu i sempre està feliç. Mestres i monitors no ens paren de dir que és un nen a qui tothom s’estima i vol al seu costat, cosa que ens sorprèn perquè, contràriament al teu, és més aviat un home de poques paraules. Podria ser, Eva, que el teu mitjanet, que va néixer 9 mesos abans que el meu petit, acaparés tota la xerrera?

  3. cesc's Gravatar cesc
    15 juny 2010 , 10:35 | Enllaç permanent

    Quan has fet la descripció del teu fill m’has recordat al meu: alegre i parla i parla i parla i parla…..

  4. atabalada's Gravatar atabalada
    15 juny 2010 , 12:22 | Enllaç permanent

    doncs felicitats al nen que parla parla i parla!
    ha de ser fantàstic tenir un germà que et fa pentinats amb sabó (que bé que s’aguanten, oi?) i vetlla perquè no vegis coloms esclafats… ell potser no ho sap, però estic segura que el nadó aviat intuirà que li deu la vida.
    Això sí, demà el nen xerraire s’haurà d’aturar un moment de parlar, parlar i parlar per bufar, bufar i bufar. Per molts anys!

  5. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    15 juny 2010 , 12:34 | Enllaç permanent

    atabalada, em temo que bufarà parlant! parlaria fins i tot sota l’aigua!

  6. Lourdetes's Gravatar Lourdetes
    15 juny 2010 , 13:59 | Enllaç permanent

    Eva, m’ha encantat aquesta entrada! Això demostra que hi ha més “bojos” com naltros! Vam tenir la primera criatura de propina fa 18 mesos i és el nostre desig que tant de bo puguem fer realitat tenir aquesta segona criatura de propina. Moltes felicitats al teu mitjà segon!

  7. cleta's Gravatar cleta
    15 juny 2010 , 14:04 | Enllaç permanent

    Eva, moltíssimes felicitats!

    La veritat és que m’animes a reforçar el desig (que tenim des que som parella, el meu company i jo) de tenir una família fora de les dimensions habituals. Gràcies per l’empenta! ;-)

  8. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    15 juny 2010 , 14:38 | Enllaç permanent

    Felicitats per la part que et toca, Eva! I felicitats al germanet per ser tan bon germà gran!

  9. trini's Gravatar trini
    15 juny 2010 , 23:10 | Enllaç permanent

    Per molts anys! Vuit anys! Uffff! Bufa fort i que les apaguis!

  10. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    16 juny 2010 , 0:11 | Enllaç permanent

    Gràcies a tots!

  11. Ellen's Gravatar Ellen
    18 juny 2010 , 16:00 | Enllaç permanent

    Ohhh Eva, m’he emocionat en llegir l’entrada. Moltes felicitats a aquest xerraire!!

  12. areta's Gravatar areta
    29 agost 2010 , 13:19 | Enllaç permanent

    Bon dia Eva, per casualitat de les casualitats he vingut a parar al teu face ( misteris…) i del face al teu blogg… Fins que t’he reconegut i t’he identificat ( fins ara et confonia amb altra persona i pensava que eres una amiga d’algun amic/ga meva, d’aquelles que acceptes o demanes ser acceptat per pura simpatia) i al revés del que sovint fem, més que posar cara a un escrit, he posat paraules i sentimentents a una cara mig-familiar, amb la que acostumo creuar-me alguns dissabtes tarda… Encara sorpresa per la descoberta, no he pogut deixar de llegir-te. M’agrada molt el teu estil directe, net i amb clares notes emotives. M’ha agradat de forma especial aquest escrit que dediques al teu fill, és la descripció més bonica i tendre que he llegit d’una mare al seu fill!

  13. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    30 agost 2010 , 15:21 | Enllaç permanent

    Hola areta! Ets una mare dels Lluïsos, suposo. Gràcies per descobrir-me i, sobretot, per llegir-me!

Deixa una resposta a Marta Rafecas

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca