Calçotets rebregats i calcetes plegades

dimarts, 1 juny

Una escriptora nord-americana assegura que gasta més energies educant el seu únic fill que no pas les seves tres filles. Ho llegeixes i tremoles perquè, pobra de tu, tens tres fills i només una filla. Recordes el que et va explicar fa poc una amiga, mare de dues nenes i un nen: les nenes li donen la seva roba bruta plegada, mentre que els calçotets i mitjons bruts del nen els ha d’anar recollint ella per tota la casa.

Diuen els experts que, en general, els nens són més difícils de disciplinar, els costa més adquirir hàbits d’estudi i tenen més números d’obrir-se el cap, però en canvi no pateixen tants problemes d’autoestima. Les nenes solen ser més insegures, tenen menys confiança en si mateixes i una relació amb els miralls força més conflictiva. Per desgràcia, la insatisfacció amb la pròpia imatge es transmet de mares a filles, i aquí sí que estàs d’acord amb les feministes que ignoren la biologia i atribueixen a la cultura qualsevol diferència entre homes i dones: aquesta insatisfacció és més cultural que genètica. Si es prohibissin les Barbies i s’imposessin les dones Dove, tindríem molt de guanyat.

Francament, et fa més respecte el repte d’inculcar autoestima a la teva filla que el d’inculcar disciplina als teus fills, suposant que tant l’autoestima com la disciplina siguin inculcables. Potser perquè tu encaixes com la sabata de la Ventafocs en els paràmetres femenins: ets disciplinada de mena, però tens una autoestima amb tants altibaixos que riu-te’n del Dragon Khan.

D’altra banda, no t’estranyaria que la testosterona aportés certa dosi de sentit comú al cervell humà: quan vas explicar que les filles de la teva amiga li donen plegada la roba bruta, un dels teus fills va saltar: “Mare, jo posaré els calçotets i mitjons al cubell, però com vols que plegui la roba que ha d’anar feta una bola dins la rentadora?”. Bona pregunta, sí senyor. Seria tan absurd com això que fas tu de netejar la casa a fons justament el dia que ha de venir la dona de fer feines.

9 Comentaris a Calçotets rebregats i calcetes plegades

  1. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    1 juny 2010 , 9:21 | Enllaç permanent

    Crec que això de la disciplina és més cosa de caràcter que de gènere. A casa passa justament el contrari.
    I mentre el món continuï venerant les escultures i els retocs, em temo que les autoestimes femenines continuaran “tocades” amb més o menys grau.

  2. mamla's Gravatar mamla
    1 juny 2010 , 10:02 | Enllaç permanent

    Els homes sempre son mes pràctics, en canvi a les dones ens agrada complicar-nos la vida amb cada xorrada…

  3. trini's Gravatar trini
    1 juny 2010 , 11:17 | Enllaç permanent

    Hi ha nens adults que necessiten que els recullin calçotets i mitjons bruts per la casa. Aquests encara necessiten disciplina?

  4. drk's Gravatar drk
    1 juny 2010 , 12:39 | Enllaç permanent

    Perdoneu que us trenqui els tòpics, tinc dues filles – que ja comencen a ser grans – i la indisciplina amb la roba no té res d’envejar – pel que dieu- als nois .

  5. trini's Gravatar trini
    1 juny 2010 , 13:09 | Enllaç permanent

    Bé, és que jo només tinc filles nenes i no puc comparar. I, de moment, no estan gaire per la feina de doblegar roba

    El que sí que els encanta és treure plats del rentaplats. Ah! i també posar roba bruta dintre de la rentadora. Els encanta!

  6. cleta's Gravatar cleta
    1 juny 2010 , 14:08 | Enllaç permanent

    Jo tampoc puc comparar massa, ja que només tinc una filla i tampoc tinc germans masculins… El que corroboro al 100% és la meva relació amor-odi amb el mirall, així com el dragon-khan emocional pel que fa a la meva autoestima… espero que ma filla, almenys en això, no s’assembli massa a mi…

    D’altra banda, si segueix pel mateix camí, serà la filla la que acabarà inculcant disciplina a son pare i sa mare… hehe! De moment, amb només 16 mesos:
    – Posa la roba al cistell de la roba bruta.
    – Si es troba unes sabates o sabatilles al menjador (encara que siguin de son pare o meves), les porta a l’habitació (i no vegeu com em cau la cara de vergonya, a mi… ehem!).
    – Es passa l’estona recol·locant les joguines d’una caixa a l’altra, als prestatges… (també n’acabes trobant als llocs més insospitats, evidentment!)
    – Abans de sortir de la banyera, ella mateixa et dóna les joguines i els contes per a que els anem desant a la xarxa que hi ha penjada a la paret…

    Diuen que s’educa amb l’exemple… Però a casa passarà al revés… Ens educarà ella a nosaltres… hehe!

  7. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    1 juny 2010 , 14:19 | Enllaç permanent

    A mi no m’agrada generalitzar per qüestions de sexe, però si observo els grups d’infants de l’escola, puc confirmar que el que dius: als nens els costa més ser “disciplinats” i tenen, sense dubte, més números d’obrir-se el cap. No són TOTS els nens així i TOTES les nenes al contrari, però hi ha una tendència bastant marcada…

  8. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    1 juny 2010 , 19:31 | Enllaç permanent

    drk, jo no parlaria de tòpics, sinó de tendències que es poden complir més o menys

    cleta, i si et lloguem la filla perquè vingui a endreçar-nos la casa?

    a casa meva, per cert, sí que seguim bastant els patrons de gènere…

  9. cleta's Gravatar cleta
    1 juny 2010 , 19:43 | Enllaç permanent

    Eva, ja us la llogaria, ja, però a casa ja hi té una bona feinada… hehe!

    Molt em temo que amb això també s’assembli a ma germana: endreçadíssima de petita… i un caos de gran! (ja voràs, ja, si em llegeix… hehe!)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca