La Diada del 1977 tu tenies vuit anys, un germà de tres i uns pares que us veien massa tendres per anar de manis. Us van deixar a casa d’uns amics en una guarderia improvisada i van córrer cap al passeig de Gràcia a cridar que som una nació. L’endemà vas descobrir amb ràbia que […]

Si fa vint anys t’haguessin fet triar entre la feina i la vida, no hauries entès la pregunta: la teva feina, llavors, era la teva vida. Fins que et vas estrenar com a mare, ara farà quinze anys, i vas constatar que hi havia vida més enllà de la feina. Però eres jove i el […]

La gràcia de les xerrades d’en Carlos González és que pots anar-hi sense desconnectar el mòbil, evitant els remordiments típics de les mares fora de cobertura. La desgràcia és que el mòbil sona a mitja xerrada i no el sents, perquè el xivarri ambiental és tan gran que ja cal que el micro del conferenciant […]

No hi donem més voltes

dimecres, 23 juny

Sempre tens el cos al sud i el cap al nord en un intent frustrat d’arribar a tot arreu, però ara se t’ha espatllat la brúixola. Fa dies que camines com un funambulista principiant per la corda fluixa, amb el risc de fer un pas en fals i patapum. De tant en tant les taules […]

Llegeixes en una revista del fetge que la princesa Letizia potser torna a estar embarassada (aclarim-ho d’entrada o perdràs el poc prestigi que et queda: ets a la sala d’espera del metge de l’orella amb dos dels teus fills, són quarts de quatre de la tarda i encara no has dinat, i a aquestes hores […]

Vint-i-un mesos i un dia

dilluns, 21 juny

La condemna més dolça del món ha durat vint-i-un mesos i un dia. Ara el teu fill petit ja només mamava a la nit, abans d’adormir-se. Com que sabia que després del plaer del pit venia el disgust del llit, últimament li deies que vingués a mamar i, d’entrada, t’engegava un “no” que feia mal. […]

Sóc molt dona

divendres, 18 juny

No som com volem ser, sinó com les hormones volen que siguem. I tu ets una hormona amb potes. Sempre que voreges la depressió per motius que et semblen la mar de racionals, falten un o dos dies perquè et vingui la regla. Els teus naufragis de l’ànim (parlar d’instints suïcides seria una mica exagerat) […]

No tothom té tanta sort

dijous, 17 juny

“Veient com són de macos, no entenc que algú pugui fer mal a un nadó”, diu el teu pare, estovat perquè aviat serà avi per cinquena vegada (ep, falsa alarma: tu no tens intencions de tornar a parir, però no està escrit enlloc que siguis filla única). Rèplica teva, mig per dur la contrària a […]

No vull ser una dona quota

dimecres, 16 juny

Dinar dels membres del consell assessor d’una revista. Onze homes i tu, que amb prou feines has notat el predomini absolut de corbates: per desgràcia, avui encara sorprèn més la paritat de sexes que el desequilibri flagrant. A l’hora de les postres, un economista brillant et demana perdó abans de proferir una grolleria. Et costa […]

És el teu primer fill de propina. Després encara n’has parit un altre, però amb ell ja vas despistar l’estadística. Sempre havies volgut tenir tres fills com a mínim, tot i que no ho deies gaire alt, perquè no se sap mai com aniran les coses i perquè hi ha desitjos tan delicats que es […]

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca