Uniforme a l'escola: i per què no?

dijous, 20 maig

Els uniformes et fan por, i això que no vas córrer davant dels grisos. Si fa vint anys t’haguessin dit que arribaries a defensar en veu alta els uniformes (o a considerar-ne les virtuts en lloc d’atacar-los directament), hauries pensat que era una broma de mal gust. Però fa vint anys no tenies fills, ni la responsabilitat d’educar-los en la igualtat, ni et tocava omplir i buidar tres rentadores al dia. Val a dir que fa vint anys tenies més neurones i més despertes, o sigui que potser és ara quan estàs equivocada.

“Quan veig els modelets diaris que porten les nenes de la classe de la meva filla, amb sabates a joc amb el vestit i amb clips i amb mil i una filigranes, penso que les escoles que fan posar uniforme potser no estan tan malament”, comentava ahir una lectora d’aquest blog.

Si tots els alumnes van vestits igual, les nenes cursis no poden rivalitzar a veure qui porta més farbalans i els nens pijos no poden riure’s dels companys que gasten roba de marca no-t’hi-fixis. Sí, se’ls suprimeix part de la pròpia individualitat, però la part més superficial.

Segurament no cal arribar a l’extrem d’implantar l’uniforme, però sí que trobes imprescindible que s’hagi de portar bata. I coneixes escoles que, en nom d’una llibertat mal entesa (o subornades per algun fabricant de detergent, que també podria ser), han eliminat fins i tot l’obligatorietat de la bata. Els nanos només se la posen a l’hora de plàstica, i encara gràcies. En conseqüència, jerseis i pantalons arriben a casa fets un femer.

“Els nens tenen dret a elegir lliurement la roba que es posen, sense coaccions de cap mena”, llegeixes en un al·legat contra els uniformes a les escoles. Caram. Tu no et vesteixes com vols, sinó com pots. Et cau la bava amb la moda de les revistes d’ídem, però si te la compressis hauries de demanar un crèdit i sobreviure de l’aire.

Que potser els menors d’edat tenen dret a elegir lliurement si van a l’escola, o si fan els deures, o si mengen carn o peix per dinar? Doncs no veus per què han d’elegir la roba que porten. Gairebé et convenç més l’argument que un uniforme senzillet, igualador per definició, pot ser un aliat a l’hora de corregir diferències socials, de lluitar contra el consumisme i de centrar l’atenció dels nens durant les hores lectives en allò que realment importa. A sobre, no haver de discutir als matins per qüestions d’indumentària infantil seria una benedicció.

Però que consti que dius tot això amb la boca petita. Perquè si et llegeix el teu amic anarquista ja no t’adreçarà la paraula mai més. I perquè ets filla del teu temps: no vas arribar a córrer davant dels grisos (tenies sis anys quan va morir el dictador), però els uniformes sempre et faran por.

26 Comentaris a Uniforme a l'escola: i per què no?

  1. Leticia's Gravatar Leticia
    20 maig 2010 , 8:35 | Enllaç permanent

    Això que els uniformes no entenen de classes socials no es ben bé exacte. Jo en vaig portar durant uns anys i hi havia qui portava un cocodril al polo i qui no en portava. I amb les sabates passava el mateix. Tot i amb uniforme, els nanos poden fer classificacions igualment! Això sí, era molt còmode, l’uniforme. I la meva mare n’estava encantada!

  2. atabalada's Gravatar atabalada
    20 maig 2010 , 10:15 | Enllaç permanent

    Fet!
    el meu uniforme ideal seria: bambes amb punta autoregeneradora, pantalons o malles sense botó amb reforços plastificats inestripables als genolls, samarreta estampada de molts colors impossible de distingir-hi les taques i jersei obert amb part anterior de rus de pitet desenfundable.
    Sí, sí, ho sé, és horrorós, però digueu-me un sol uniforme d’escola que sigui “normal”, jo no n’he vist mai cap, el qeu no té faldilla de quadres escocessos dels colors més incombinables, té americana, i el que no, corbata lila…
    com que la meva idea no progressarà, em conformaria almenys si duguessin bata fins a finals de primària…un altre impossible.

  3. martacl's Gravatar martacl
    20 maig 2010 , 10:18 | Enllaç permanent

    I no oblidem que l’uniforme també genera “classisme” respecte als altres: els que en porten es consideren “part d’un grup” (la seva escola) diferent (i, indirectament, superior). Si a un grup els identifiques com a “iguals entre ells però diferents als altres”, com volem que de grans acceptin als altres, als que son diferents, als que no es poden pagar un col.legi de pagament, com a “iguals”?
    A més, la llibertat i la igualtat van de la ma, i igualtat no vol dir “anar vestits igual”.

  4. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    20 maig 2010 , 10:25 | Enllaç permanent

    atabalada, m’encanta el teu uniforme tipus! els reforços als genolls, imprescindibles!

  5. GLG's Gravatar GLG
    20 maig 2010 , 10:29 | Enllaç permanent

    Jo també hi estic a favor. Però cladria valorar el tipus de vestir. Que tal uns texans i un samarreta senzillets? Trobo que les faldilles no sempre són còmodes per les nenes, a l’hora de jugar.

    I a l’estiu, malles pirata o curtes i samarreta de màniga curta.

    I no exclusiu per escoles de “pago”, també la pública.

  6. cleta's Gravatar cleta
    20 maig 2010 , 12:40 | Enllaç permanent

    Doncs jo discrepo plenament de l’uniforme. Per una banda, pot semblar cert que si tots van vestits iguals, ja sigui amb texans o amb faldilletes (horroroses) de quadres, s’eduqui en la igualtat. Però crec que és a l’inrevés. M’explico: precisament la igualtat s’educa des de la diferència; des del saber que tots tenim uns defectes i unes qualitats diferents de les altres persones. I saber acceptar que no tota la roba pot ser de marca, ni que la roba dels dies de cada dia pot ser la mateixa que la dels dies de festa, ni que es pot tenir tota la roba que es vol, forma part de l’aprenentatge i la maduració personal de cadascú.

    A més, per dur que sigui per a mares i pares, que els fills puguin decidir la roba que s’han de posar (es pot triar el vespre anterior, per no anar amb presses), també forma part de l’aprenentatge d’aprendre a decidir (tal com deia molt bé la Marta ahir).

    I, per acabar, com ja apunta la martacl, el fet que cada escola tingui el seu uniforme (encara que en portin fins i tot a la pública s’entén que no tots els uniformes del món mundial seran idèntics) pot acabar creant “guetos” de més rics i més pobres, de més pijos i més hippies, etc. I no em sembla que això vagi en el sentit de la igualtat, precisament.

    En fi, que per una vegada, discrepo de la teva entrada, Eva. Però de bon rotllo, eh? ;-)

  7. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    20 maig 2010 , 12:58 | Enllaç permanent

    Ja m’interessa que discrepis, cleta! Ni jo mateixa ho acabo de tenir clar… Però quan tinguis quatre fills que es canvien de roba quatre vegades al dia (multiplica!), i que són víctimes de campanyes molt agressives a favor o en contra de certes marques de roba (ja t’ho trobaràs! avui es porten els pantalons de la marca tal i demà ja els podem llençar perquè han passat de moda), potser canvies d’opinió!

  8. anna's Gravatar anna
    20 maig 2010 , 13:32 | Enllaç permanent

    Ei, molt bona atabalada!! M’ agrada el teu uniforme. A l’ escola pública( no sé si cal diferenciar entre pública o privada) de la meva filla van amb bata, no una bata “uniforme” sinó una de qualsevol color, fins a segon de primària inclòs.Jo això ja ho trobo bé però parlaré amb els de l’ Ampa de l’ escola que proposin el nou uniforme de l’ atabalada que segur que agradrà tant als pares, com als fills, com als mestres, sobretot si la brusa o el jersei pot ser de molt colors!!!(je,je,je). Jo, potser, no tinc la “sort” d’ anar a una escola, on les nenes vagin tant “mudades” a l’ escola almenys a l’ edat de la meva que, per cert, avui em fa set anyets!!Però, també, quan vaig anar a la reunió inicial a l’ escola ja et diuen o recomanen anar amb roba còmode i si pot ser no de “batalla” ja que el que més importa és que ni nens ni pares pateixin perquè els nens juguin, s’ embrutin i s’ ho passin bé i em sembla perfecte!!! Jo el problema el veig ja no tant amb nenes i nens de cicle inicial i primària si no més endavant i que és, quan penso que es fa més difícil d’ imposar un uniforme o com diu l’ Eva ells ja tenen una moda “uniforme” d’èpoques que les imposen ells segons la marca de moda del moment.Jo encara no en tinc cap en aquestes edats, que temo, ja que no sóc de marques ni d’ estils imposats!!!( sé que tindrem discusions per aquesta raó sino s’ imposen els uniformes tal com s’ entenien abans siguin o no amb quadrats escocesos, aixxxx!!)

  9. trini's Gravatar trini
    20 maig 2010 , 14:21 | Enllaç permanent

    Cleta, quan et llegeixo hi estic d’acord, però el dia a dia, em fa “acaronar” la idea dels uniformes. I tinc els mateixos dubtes que l’Eva.

    És clar que tots els uniformes que he vist fins ara són espantosos; amb aquelles faldilles de quadres, i aquells mitjons blancs llargs fins als genolls. Però per què han de ser així els uniformes? No n’hi podria haver de normals: pantalons texans, samarreta i jersei amb logotip de l’escola.

    Uf, no ho sé, noies, ja ho diu bé l’Eva, els amics anarquistes no ens parlaran!

  10. cleta's Gravatar cleta
    20 maig 2010 , 14:48 | Enllaç permanent

    Eva, Trini, ja entenc, ja, el que voleu dir. I ja m’imagino que de la teoria a la pràctica i hi ha un llaaaaaaaaaarg recorregut… I més amb 4 fills, Eva! No sé pas si hi arribaré… hehe! Però jo recordo la meva època adolescent i les discussions (mai pujades de to) per les marques. I mica a mica vaig acceptar que això no tenia la importància que algunes de les meves amigues hi donaven. Potser d’aquí a uns anyets em sentiu cridar des de casa vostra que vull un uniforme immediatament, però de moment intentaré ser fidel a la meva idea de no-uniforme. ;-)

  11. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    20 maig 2010 , 14:48 | Enllaç permanent

    Jo, com la trini, l’Eva i la GLG, hi estic d’acord, però no el típic uniforme de pantalons pels nens i faldilleta per les nenes, sino una cosa més pràctica i fàcil de portar, sobretot còmode.

  12. Montse's Gravatar Montse
    20 maig 2010 , 15:37 | Enllaç permanent

    És que això té dues parts, l’educativa (educar en la diferència) i la pràctica (sempre el mateix model i així no hem de pensar)

    Jo, ja he optat pel meu propi uniforme… que s’assembla al de l’Atabalada, però sense els reforços. Xandalls que no es noti gaire si s’han tacat i samarretes llargues o curetes, segons el temps, de diferents colors. Així almenys dura 2 dies! jajajaja
    Tot i així rentem bastant.

  13. cleta's Gravatar cleta
    20 maig 2010 , 16:03 | Enllaç permanent

    Bé… jo és que sóc de les que es pensen el conjuntet… però que moltes coses siguin combinables les unes amb les altres, que tampoc cal passar-se! ;-) Però a veure, excepte algun dia que anem més de bòlit, a totes ens agrada posar-nos roba que ens quedi bé, que ens afavoreixi i que concordi de colors, oi? Si fins i tot a vegades hi posem collarets i arrecades que hi facin joc… Doncs què menys per als nostres fills i filles, no? Que s’embruten? Sí, bé. I jo, des que sóc mare, també m’embruto més i no per això passo de vestir-me amb cura…

    I això ho diu una que fa un dia que s’ha quedat sense rentadora… Aaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!

  14. cleta's Gravatar cleta
    20 maig 2010 , 16:05 | Enllaç permanent

    Eva… podries fer una entrada sobre la importància dels electrodomèstics… hehe! (I és que el meu home em va titllar d’exagerada, però quan vaig veure que la rentadora no furulava… em va agafar un no-se-què difícil d’explicar…)

  15. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    20 maig 2010 , 16:10 | Enllaç permanent

    Gràcies, cleta! Accepto propostes per a noves entrades, i tant que sí!

  16. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    20 maig 2010 , 16:11 | Enllaç permanent

    Ep, sense rentadora??? Això és un senyor problema!!!

  17. cleta's Gravatar cleta
    20 maig 2010 , 16:23 | Enllaç permanent

    Gràcies per comprendre’m, Eva! Que segons el meu home, no n’hi ha per a tant… ehem!

  18. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    20 maig 2010 , 18:11 | Enllaç permanent

    Buf!! Arribo tard i m’encanta la controvèrsia que ha generat el post d’avui. D’entrada (tres fills: una adolescent, un segon camí de ser-ho i un tercer, que no), m’agrada la proposta d’eliminar “marques”. Perdoneu, anarquistes o no anarquistes, però la diferència a partir del les marques multimilionàries del sector del vestit i el calçat no m’interessa gens. I penso que ara mateix la pressió d’aquestes sobre el sector infantil i adolescent és molt bèstia.
    Tens raó Eva quan dius que no sempre podem triar i si no aprenem a conviure amb aquest fet, potser sí que a la llarga esdevé generador de molta frustració absurda: tots els nens que viuen i vesteixen “cor què vols, cor què desitges” tindran en un futur un poder adquisitiu suficient per a mantenir el que potser els pares els estan proporcionant?
    Jo estic convençuda que els meus fills creixeran molt més feliços si aprenen que triar la roba que s’han de posar no és la qüestió principal, com encara menys ho són la marca, el color, la forma o si ara la moda és anar amb els pantalons per sota el cul ensenyant els calçotets o les calcetes.
    A l’escola dels meus fills (pública) un bon dia es va decidir suprimir la bata (excepte en l’assignatura de plàstica), argumentant que d’aquesta manera es tornarien més polits. Jo crec que des d’aleshores els fabricants de llevataques han incrementat els guanys anuals gràcies a l’increment de vendes al barri.
    Cleta estic d’acord que no s’educa en la igualtat només per posar-los uniformes, però educar en la diferència és una cosa molt diferent que deixar-los que vesteixin sempre com els vingui de gust, són nens i la pressió de les marques que els adults (no tots, és clar!) evitem, l’únic que fa és convertir-los en esclaus de la moda o “fashion victims”.
    Atabalada: m’encanta la teva proposta!! On cal signar?? Això sí, les genolleres que siguin de bona qualitat, que les que jo compro (no precisament a les botigues de xinesos) no m’aguanten més de dos partits de futbol a la setmana!

  19. mamla's Gravatar mamla
    20 maig 2010 , 18:23 | Enllaç permanent

    Eva jo també penso com tu: tinc 3 fills i quan penso en l’uniforme no li busco el sentit profund sinó el pràctic. Jo també vaig a 2 rentadores per dia ( mínim) i tinc una filla de 10 anys que es vol canviar de roba dues vegades al dia sense contar les malles per anar a ballet o el chandall de funky, t’explica el meravellós conjuntet de fulanita, i et demana un altre pantaló perquè el que li vas comprar el mes pasat ja no queda bé, que cada dia després dels banys fas l’esport de recollir peces de roba pel tots els quartos que per molta roba que reculls cada vegada que entres en una habitació o labavo veus una altre tovallola per rentar o dos pitets que tornes a tenir després dels sopar i la muntanya de roba que torna a crèixer per moments…uff…. doncs jo agrairia que a l’escola proclamessin l’unifor-me de per vida. Amb un parell de recanvis ja en tindriem prou per tenir el quita i pon que es diu vulgarment i una muda pels caps de setmana, estalviariem molt en roba, en detergent i sobretot en temps.

  20. cleta's Gravatar cleta
    20 maig 2010 , 18:37 | Enllaç permanent

    Carme S, totalment d’acord amb què triar la roba no és, ni de bon tros, l’únic que serveix per a que aprenguin a decidir. Però és que jo em refereixo a que triïn la roba d’entre el que tenen a l’armari, no a que cada setmana es comprin un nou modelet. Quan se n’hagi de comprar de nova, ha de ser sempre amb un pressupost i uns criteris prefixats, òbviament. A casa sempre he funcionat així (com a filla) i ara miraré de ferho també com a mare.

    I una pregunta sobre una cosa que no m’acaba de quedar clara: està clar que amb la bata s’embruten menys la roba, i en això sí que estaria d’acord en què és necessària (tot i la mandra que em feia a mi portar-la… hehe!), però per què dieu que amb uniforme hauríeu de fer menys bugades? Al cap i a la fi, la roba s’embrutaria de totes maneres, no? Crec que el número de rentadores serien les mateixes, tot i que de peces més assemblades entre elles.

  21. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    20 maig 2010 , 18:41 | Enllaç permanent

    Cleta, quan poden triar la roba que es posen (d’entre la del seu armari), tendeixen a canviar-se el modelet cada dos minuts. A casa meva els nens fan viatges constants al cistell de la roba bruta (si sóc jo que la recullo del terra, la doblego i els la torno a deixar a l’armari, com si ja s’hagués rentat, he he).

  22. cleta's Gravatar cleta
    20 maig 2010 , 18:48 | Enllaç permanent

    Ok! Eva! ja veig que la qüestió rau en què això es deu haver de deixar clar (i repetir-ho milers de vegades, m’imagino…) per tal que siguin conscients que la decisió que prenguin de bon matí s’ha de fer arribar fins al final del dia, a no ser que hi hagi algun accident pel mig, és clar. Ah! I també em va agradar molt la proposta de la Marta de deixar triar entre dues o tres peces de roba, no tot l’armari sencer.

  23. JRoca_Font's Gravatar JRoca_Font
    20 maig 2010 , 22:30 | Enllaç permanent

    Jo com a mestre d’educació física crec que seria bo que les escoles mitjançant les AMPA establissin un xandall uniforme ja que és en l’hora d’educació física quan es veuen més les marques. En roba esportiva acostuma a haver-hi més bombardeig publicitari i la canalla vol xandalls i vambes de marques que anuncien els seus ídols esportius. Establir un xandall ho veig força viable, amb el tema vambes ho veig més complicat. M’he desviat una mica del tema ja que inicialment anava sobretot a un uniforme del dia a dia.
    Salut

  24. trini's Gravatar trini
    20 maig 2010 , 23:27 | Enllaç permanent

    Doncs, mira, això nosaltres ho tenim resolt a la nostra escola, JROCA, perquè tots els nens porten el xandall uniforme de l’escola per fer educació física.

    I t’asseguro que és el millor dia de la setmana. A més, tots els nens de la classe estan encantats de portar-lo. Encara recordo un matí, una nena que no el portava perquè se n’havien oblidat i quan va veure a la filera tots els nens amb el xandall igual va començar a plorar com una magdalena perquè ella portava… FALDILLA ROSA!

  25. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    21 maig 2010 , 10:36 | Enllaç permanent

    jo avans de tenir fills, i avans que anessin a l’escola no volia sentir ni a parlar de bates ni de uniformes….. ara…. també amb la veu petita, penso que la bata es impressindible, i que si despres de P5 hi hagués uniforme a la meva escola (que no es el cas) doncs aniria perfecte, només amb dos o tres ja en faries prou, però clar no hi ha uniformes i tens qeu tenir l’armari pleee de roba i tota que es pugui combinar, i que sigui ben maca i que si es taca ja no es pot portar perquè es veu o que… clar dues son nenes i son mooooolt presumides… tot i que el nen tampoc es queda enrere, només amb dos anys ja diu quins pantalons es vol posar i quina samarreta.. si a sobre també tria el bolquer que vol!!!! (els fem servir de roba i sobretot uns amb flames que li encanten.)
    total, que jo diria que si als uniformes només per lo practic que seria per l’armari i les rentadores, i economicament també surtiria més bé perque no necessiteriem tanta roba de carrer… per els demés temes… mira ja no ho se..

  26. Jennglez's Gravatar Jennglez
    21 juliol 2010 , 12:57 | Enllaç permanent

    El fet de portar uniforme ja és discriminatori perquè assenyala de quina escola ets i, com la majoria d’escoles que porten uniforme són concertades o privades… no cal dir res més.

    Tants anys lluitant a favor del dret d’expressió… una bata i un uniforme, precisament, no són la clau d’aquesta llibertat.

    Una bata dificulta els moviments dels infants i els priva de la seva identitat.

    “La bata ha estat el símbol i representant de la funció de l’escola durant molts anys. Una escola uniforme, on no hi cap la diversitat. Una escola que tapa, que no educa per la pròpia responsabilitat. Una escola on el paper dels nens és la passivitat”

    Si el que ens preocupa és el tema de brutícia, per què no portem als infants a les escoles amb roba vella i còmoda??? Actualment a la majoria de llars hi ha rentadores!

    Potser intentem protegir massa als nostres fills/es i… al cap i a la fi, les “nenes cursis” o “els nens pijos” segurament portaran la seva roba de marca pel carrer, al parc, a l’esplai… tan important és ocultar-ho a l’escola? Al món sempre hi ha gent d’aquest tipus, sempre hi ha gent que li agrada mostrar que pot permetre’s comprar roba de marques… pensem-hi… tan imprescindible és a l’escola ocultar aquesta realitat?? Si no s’ho troben a l’escola, s’ho trobaran a fora.

    Heu sentit a parlar de les àrees transversals? Dintres dels projectes educatius dels centres es treballa la diversitat i el respecte, fora de comportaments materialistes.

    És un dels temes que ens deixen a la cua del món en educació…

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca