Uma Thurman i els mitjons bruts

diumenge, 16 maig

Uma Thurman és una dona desbordada per la maternitat i les seves circumstàncies. Abocada a la casa i a les criatures, passa les hores comprant gominoles per a la festa d’aniversari de la filla, doblegant la roba interior de tota la família o portant a l’escola la motxilla que la nena s’ha descuidat de bon matí. Temps era temps era escriptora, però ara ha aparcat la ficció i es dedica a plasmar en un blog les misèries domèstiques. No és feliç: creu que ningú la mira amb passió des d’abans del primer embaràs, troba a faltar les converses adultes, se sent anul·lada com a persona intel·ligent i arriba a pensar que ha perdut el nord.

“No ets l’única que t’has sacrificat, Eliza”, li diu el seu marit, que ha renunciat a determinades aspiracions professionals a canvi d’un bon sou. “Això no explica que no recullis els teus mitjons bruts del terra”, replica ella entre sanglots. “Què hi tenen a veure els meus mitjons?”, fa l’home, desconcertat. “Els teus mitjons hi tenen molt a veure!”, exclama la dona, presa d’un atac de desesperació.

Títol original: Motherhood. Traducció espanyola: Una mamá en apuros. No t’hauries fixat en aquesta comèdia si no fos que un amic i seguidor del blog et va obligar a fer-ho. “Ets ben bé tu, l’has de veure!”, et va assegurar per telèfon avui fa una setmana. Vas córrer a llogar-la al videoclub, perquè ets obedient de mena i perquè si realment projectes una imatge de dona superada pel rol de mare, prefereixes saber-ho (i esmenar-ho).

El personatge d’Uma Thurman va per la vida empenyent un cotxet de nen i carretejant un portàtil de la marca de la poma. Manté un blog sobre la maternitat i intenta esgarrapar temps per escriure. Fins aquí les similituds evidents.

Tens el doble de fills que la protagonista de la pel·lícula i no et sents ni la meitat de frustrada, o almenys això vols creure. Les obligacions maternals estressen el més zen i provoquen crisis d’identitat, és cert, però aquesta dona que no ets tu (ni ganes) s’ofega en mig got d’aigua. I això que la malparida és guapa perquè sí, fins i tot quan surt de casa desgrenyada i amb camisa de dormir. Si ni ella se sent desitjada, la resta de mares del món ja us podeu esperar assegudes.

Els mitjons, segur que la culpa la tenen els mitjons.

7 Comentaris a Uma Thurman i els mitjons bruts

  1. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    16 maig 2010 , 19:31 | Enllaç permanent

    Vaig al videoclub a llogar-la, si més no per riure una estona. Gràcies Eva.

  2. cleta's Gravatar cleta
    16 maig 2010 , 22:21 | Enllaç permanent

    Jo li cantaria les quaranta a aquest amic teu… ;-) Sense conèixer-te en persona, només pel que escrius, ja et dic jo que no transmets una imatge de dona frustada, precisament…

  3. trini's Gravatar trini
    16 maig 2010 , 22:30 | Enllaç permanent

    I, per cert, de quin any és aquesta pel·li? Jo ni tan sols sabia que existia! Sort dels videoclubs!

  4. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    16 maig 2010 , 22:32 | Enllaç permanent

    Ei, Cleta, gràcies, però no em vull carregar els pocs amics que tinc… segur que ell ho va fer de bona fe! Petons! (a tu i al meu amic, he he)

  5. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    16 maig 2010 , 22:33 | Enllaç permanent

    Trini, és una novetat. Es va estrenar a finals del 2009.

  6. cleta's Gravatar cleta
    17 maig 2010 , 23:52 | Enllaç permanent

    Hehe!

    M’han agafat ganes de veure-la. Però pel que tu expliques, no pas pel títol en la traducció espanyola, mare meua! Quin horror!

  7. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    18 maig 2010 , 0:01 | Enllaç permanent

    Cleta, jo no te la recomano, ep! La vaig llogar per poder-ne parlar al blog (el meu amic ja me la va fer veure amb aquesta intenció), però la veritat és que és fluixeta fluixeta…

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca