Nits en blanc i altres efectes secundaris

dimarts, 18 maig

Han reduït a la mínima expressió la vostra vida de parella. Han assassinat aquelles fantàstiques càpsules de temps que, temps era temps, podies dedicar a tu mateixa. Et fan anar esgotada tot el sant dia i part de la nit. Si mai et deixen sortir de marxa, és per visitar de matinada els serveis d’urgències dels hospitals. Han impedit (amb l’ajut de les inexistents mesures de conciliació laboral) que arribis tan lluny com et mereixes, professionalment parlant. Et treuen de polleguera quan es barallen de dos en dos, de tres en tres o els quatre a la vegada. Per curar-los en salut, et passes hores i hores segrestada en sales d’espera. Us han obligat a comprar un cotxe tan gran que no t’atreveixes a conduir-lo. Són els causants de les teves estries, el teu aspecte descurat i les teves ulleres de pam. Cada mes es poleixen el teu sou sencer i un tros del del teu marit. S’han carregat la teva independència. T’han convertit en campiona olímpica de l’esport de recollir roba bruta i joguines del terra. Per culpa seva veus l’adolescència com una amenaça més fosca que un núvol de cendra volcànica per a un avió. Estan tan vius que sovint et fan pensar en la mort.

Ara tocaria dir que són (de llarg, i amb perdó pel tòpic) el millor que t’ha passat en aquesta vida. I ho són, què caram.

7 Comentaris a Nits en blanc i altres efectes secundaris

  1. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    18 maig 2010 , 9:33 | Enllaç permanent

    jaja, que identificada que em sento amb tot!! ostres jo conduia un saxo i el vaig canviar per un C8…. jeje, i la son i les neurones que no funcionen igual….. en fi, que també son el millor que m’ha passat a la vida :D

  2. Vanessa's Gravatar Vanessa
    18 maig 2010 , 10:26 | Enllaç permanent

    Ostres Eva quina raó qu tens, em sento totalment identificada, sobretot amb les ulleres de pam, no m´en recordo de la última nit que vaig dormir sencera.
    Gràcies per aquest blog, em sento molt identificada sempre amb tot el que escriu!!!!!!

  3. 18 maig 2010 , 10:35 | Enllaç permanent

    Mames… si no diem que és el millor que hem fet a la vida.. és per deixar-ho córrer tot i fugir a la Patagònia ;-) D’aquí uns anys vindrà allò del “niu buit”, que quan arribn els nets es convertirà el “niu de divuit”

  4. cristina's Gravatar cristina
    18 maig 2010 , 13:58 | Enllaç permanent

    avui jo nosaltres hem passat la nit en blanc!!!

  5. gemmaurrea's Gravatar gemmaurrea
    18 maig 2010 , 18:20 | Enllaç permanent

    jo fa 20 mesos que no dormo 1 nit sencera, l’isaac però és el millor que m’ha passat mai… inclús a les 3 de la matinada, quan toca diana i cal aixecar-se a donar-li la maneta (ditxosa costum!) doncs és el millor que m’ha passat… i crec que repetiré, i m’ho dic, convençuda, a les 5.30, quan torna a passar diana (ha tornat a trobar a faltar la maneta!)

  6. JRoca_Font's Gravatar JRoca_Font
    19 maig 2010 , 18:09 | Enllaç permanent

    Jo avui fa quatre anys seguits que dormo molt menys però més content. Si em llevo abans aprofito més el dia, què carai!
    Salut

  7. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    19 maig 2010 , 18:11 | Enllaç permanent

    Felicitats per la part que et toca, Jordi!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca