Ini misqui vilivi pir li llim

dijous, 27 maig

El teu fill petit ja sap dir la ema de mama, però té entravessat el so de la i. Quan repasseu les vocals, fa: “aaa, eee, …, ooo, uuu!”. En lloc d’una i li surt una mena d’aspiració, tot posant cara d’uiquinreptemésdiiifíííciiil.

La incapacitat per pronunciar la i llatina fa que, quan el nen vol dir no, digui un “no” contundent i inequívoc, gairebé antipàtic, però que quan vol afirmar una cosa, hagi de fer un moviment amb tot el cos per deixar clar que allò és un sí com una casa de pagès. El cap amunt i avall, el tronc que també puja i baixa al mateix ritme, un somriure d’orella a orella i uns aplaudiments que completen la performance. Com que no sap dir sí amb la veu, diu sí amb les mans, amb els ulls, amb el cul i fins i tot amb aquestes pestanyes tan llargues que té.

El llenguatge ens permet economitzar recursos, però tirant pel dret desaprofitem una esplèndida capacitat persuasiva. Si comuniques al mamon del teu fill que és l’hora d’anar a dormir i et diu que no, et disfresses de mare autoritària i el portes al llit igualment. Però quan et demana una “eta”, li preguntes si t’està demanant una galeta (també podria estar-te demanant que li posessis la jaqueta) i diu que sí amb aquests sís muts i megaexpressius que fa ell, t’és impossible negar-li el desig.

Sort que el nano és fotogènic s’hi posi com s’hi posi: ni subornant-lo li arrencaries un “Lluííís”. A nivell pràctic, que encara no digui “i” impedeix que pugui cridar pel nom la mestra de l’escoleta, que es diu Sigrid. I, sobretot, impedeix que pugui anomenar el seu germà gran, inscrit al registre civil amb un nom de tres lletres que té una sola vocal. Endevineu quina.

Avui tenies poca feina i t’has dedicat a buscar profecia en els sons de les paraules. Potser el teu quart fill t’està anunciant que en aquesta vida estarà més alegre que triiist (mira que bé), que serà més pobre que riiic (li vindrà de família, i en concret de la mare: mai has sabut fer diners) i que estarà més afamat que tiiip (ja hi estàs avesada: has parit criatures golafres). No serà tímid (millor per a ell) ni cínic (millor per a la resta del món).

La i que més t’interessa que incorpori a la seva existència és a la síl·laba tònica de l’adjectiu feliç.

5 Comentaris a Ini misqui vilivi pir li llim

  1. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    27 maig 2010 , 9:48 | Enllaç permanent

    JAJAJA… com m’agradaria veure aquest “SÍ” del teu fill!!!!

    El so “K” va ser el que més li va costar al meu fill, i durant molt de temps el va pronunciar “T”. En conseqüència, la seva mestra es deixa “Tonxa”, la seva mare “Tarme” i es delia per menjar “xotolata”. El dia que va aconseguir emetre’l per primera vegada, s’esplaiava en repetir tots els mots que el contenien. Passejant pel carrer va cridar entusiasmat: “Mira, mare, un “COTXE”, un “CAMIÓ” i un “CACXI”!!”

  2. mamla's Gravatar mamla
    27 maig 2010 , 10:36 | Enllaç permanent

    LA meva filla gran : un any senser anant a la logopeda a uns preus d’escàndol les classes de 3/4 d’hora perquè digués la R. Estava jo mes obsesionada que ella repetint tot el dia el soroll de la R, de la moto i repetint el perro de san roque no tiene rabo porque ramon ramirez se li ha cortado i un bon dia….li va sortir, sense logopeda ni res. Així que paciencia marones!

  3. cleta's Gravatar cleta
    27 maig 2010 , 14:09 | Enllaç permanent

    És curiós com a unes criatures els sigui fàcil pronunciar uns sons i a d’altres sigui a l’inrevés. Ma filla pronucnia amb tota claredat el so “k”, per exemple. Però no gaire la “T”. I, cosa curiosa… per demanar-me pit diu “pit”, però la “i” la fa a la francesa, aquell so entre “i” i “u”… hehe!

  4. Su392's Gravatar Su392
    27 maig 2010 , 14:20 | Enllaç permanent

    jajajaja…
    Sembla que descriguis a ma filla! que bo! fa exactament el mateix quan diu si! i quan intenta dir la I.. posa boca de pinyo i cara de uiquinreptemésdiiifíííciiil. !!!
    Ah! i li canto la canço de la mosca eh!!! ( ja ho sé.. molt cutre! jejej)

  5. trini's Gravatar trini
    27 maig 2010 , 23:21 | Enllaç permanent

    Molt bona!

    a la meva filla gran va estar 3 anys sense pronunciar la r

    ja estem amoïnats, i atontats també perquè ens passàvem el dia dient-li la moto fa “rrrrrrrrrrrrrrrrrum”. “Busquem un conte de burrrrrrrrrrrrrrrrrrrros…!

    És a dir, buscàvem expressament paraules amb rrr i ens hi recreàvem.

    Quina és la torna? Doncs que als 3 anys i mig ha sabut dir la r perfectament, però ara s’hi recrea. La pronuncia de manera exagerada, fins i tot en paraules com “drac”.

    i, és clar, li agrada tant, perquè és conscient que la domina, que també sap dir-nos perfectament: RRRRRRRRRRRRRRUCS!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca