El color tòxic i el nen amb malles

dimecres, 19 maig

L’etapa cursi de la teva filla va durar poc: als quatre anys ho volia tot de color rosa i als cinc ja renegava del rosa, de les faldilles, dels volantets i de la Barbie d’imitació que li vas acabar comprant en un basar xinès per por de crear-li un trauma si li continuàveu negant la desitjada nina anorèxica. Mai més ha volgut anar amb vestits (tant que t’agraden a tu) ni dur res de color rosa-que-l’amor-s’hi-posa. Aviat farà quinze anys i diu que ja li han passat les manies, però li van més els pantalons blaus que les faldilles roses.

El teu primer fill mascle va arribar un dia a casa dient que el rosa era un “color tòxic”. Si tocava res d’aquest color, havia de córrer a rentar-se les mans per desinfectar-se de vés a saber quins gèrmens femenins. Aquest costum el van començar a practicar un dilluns els nens d’una classe, i el dimarts ja s’havia estès entre els homenets de P3 a sisè de primària.

Et va sortir la vena reivindicativa mamada durant deu anys d’escola progre. Vas fer un discurs de la igualtat entre colors que va convèncer a mitges el teu fill gran, però el segon dels teus fills mascles el va entendre i assimilar tant que, des d’aleshores, va fer bandera del color rosa. Calia compensar una discriminació injusta contra un color que era tant de nens com de nenes, només faltaria. Que en una festa d’aniversari li deixaven triar entre el globus blau, el groc i el vermell? Ell assenyalava el globus rosa que ni tan sols li havien ofert, perquè el reservaven per a les nenes. Que anàveu a comprar una llibreta de fulls quadriculats? El teu heroi justicier l’escollia amb les tapes roses, per descomptat.

L’obsessió del nen pel color rosa va fer que tu, la gran defensora de la igualtat entre colors (i entre sexes, per extensió), comencessis a buscar excuses per dissuadir-lo. “Segur que no t’estimes més la llibreta verda, carinyo?”. I quan ell deia que no, que sens dubte preferia la de color rosa, l’orgull de mare no et cabia dins del pit, però et sorprenies justificant l’elecció del nen davant la dependenta de la papereria: “És que li vaig dir que el rosa no era només de nenes…”. No fos cas que la noia pensés que el fill t’havia sortit raret.

I què coi hauria passat si al nen li hagués agradat el rosa perquè sí? I què coi li importava a la botiguera el perquè de la tria del teu fill? I què coi feies tu, amb la teva ansietat social diagnosticada, necessitant explicar a una desconeguda que el nen triava el rosa per fer justícia i no pas perquè tingués gustos de nenes? I on coi havien anat a parar els principis que se suposa que tenies tan i tan arrelats?

El tercer dels teus fills mascles el vesteixes amb malles, comprades a la secció de nenes de les botigues de roba infantil. Són molt més pràctiques, còmodes i barates que els pantalons amb cremalleres, butxaques i costures diverses. L’altre dia vas entrar en un Zara i li vas comprar malles de tots colors, que et serviran per passar l’estiu. Unes de vermelles, unes de blaves, unes de taronges, unes de grises, unes de negres, unes de grogues… Un parell de malles de cadascun dels colors que tenien exposats, excepte d’un. Una cosa és que el facis anar amb malles, i una altra que li posis malles de color rosa.

13 Comentaris a El color tòxic i el nen amb malles

  1. atabalada's Gravatar atabalada
    19 maig 2010 , 10:14 | Enllaç permanent

    doncs a casa ho tenim tot, encara no hem superat l’etapa rosaxiclet de la filla gran (i no és una etapa rosa, és un rosa-florit-aprincesat-empalagós-i-enganxifós) que el segon fill vol rosa rosa i rosa, no acabem de saber si per gust o per burxar… en resum, que el got rosa de l’Ikea ha estat confiscat pels adults, que si havíem aconseguit superar els tabús amb els colors, els tornem a tenir tots.

  2. gargola's Gravatar gargola
    19 maig 2010 , 11:22 | Enllaç permanent

    hahah que bo! m’hi he sentit molt identificada! El meu petit mascle només té 8 mesos, però ja m’he fet un fart e donar explicacions sobre perque porta samarretes amb floretes de colors! XD

  3. Montse's Gravatar Montse
    19 maig 2010 , 12:13 | Enllaç permanent

    Doncs a casa meva hi ha dos infants.

    La de 7 “corrompuda” ja pels companys/es sexistes que li han dit que hi ha coses de nens i de nenes. Jo que sempre l’he educat en la igualtat!

    I el meu petitó de 3 anys, que li encanten les princeses, les agulles i gomes del cabell de sa germana, les faldilles i les tasses de la kitty de l’esmorzar.

    Ara, per sort, després de recordar-li una i una altre vegada a la gran que no passa res si el seu germà li agrada la kitty i explicar-li coses d’altres cultures, el tema va millorant…

    Però ja tremolo el curs que ve, que el meu fill entrarà a la “selva” de l’escola amb tants nens…. !

    (ep, que consti que sóc mestre i eduquem en la igualtat…)

  4. trini's Gravatar trini
    19 maig 2010 , 12:40 | Enllaç permanent

    La meva filla gran no és de colors roses, ni de faldilles, passa bastant del tema de la roba. Però a la seva classe, on hi ha una majoria de nenes rosetes, amb clips, amb cuetes, amb trenetes i amb mil i un filigranes, totes, totes hi van.

    És una cosa molt exagerada, de veritat. Quan veig els modelets diaris, sabates diferents que lliguen amb vestits i amb clips, penso que les escoles que fan posar uniforme potser no estan tan malament.

  5. Roger's Gravatar Roger
    19 maig 2010 , 13:40 | Enllaç permanent

    En canvi en les nenes no sol passar el mateix. És a dir, si a una nena li agrada el color blau o els jocs de nens (futbol, cotxes…) no se l’estigmatitza de la mateixa manera.

  6. OLGA's Gravatar OLGA
    19 maig 2010 , 14:10 | Enllaç permanent

    Doncs el meu gran fa P3 i només està pendent de posar-se les meves cintes, gomes del cabell, pinces, etc. I ha descobert uns “leotardos” que li he posat a l’hivern en algunes ocasions que haviem d’estar molta estona al carrer o nevava, i no hi ha manera de fer-li treure!! si per ell fos, dormiria amb ells i tot!! I també li encanta la Kitty i té un joc de princeses que em va donar una amiga!

    I el seu millor moment es posar-se els leotardos i unes botes d’aigua (també m’ha demant alguna faldilla…).

    I perquè haig de donar explicacions?? Com diu al Roger, si pasa al revés no`passa res…

    Això sí, de tant en tant, torna de l’escola dient que les nenes tenen menys força i que les faldilles són de nenes… ;-)

  7. cleta's Gravatar cleta
    19 maig 2010 , 14:21 | Enllaç permanent

    I a mi que no m’agrada el rosa… I ma filla no té pràcticament res d’aquest color (i el que té és perquè li ho han regalat)… I ja m’ho diu ma mare, ja… que d’aquí a quatre dies ho voldrà tot d’aquest color, per a compensar-ne la manca durant els seus primers anys de vida… hehe!

  8. Ellen's Gravatar Ellen
    19 maig 2010 , 14:23 | Enllaç permanent

    Uiuiui!! Em sembla que jo sóc de les altres, de les del clip i les sabates a conjunt!!! I que consti que abans de tenir la nena el rosa no m’agradava gens!! doncs va ser quedar-me embarassada i començar a comprar-ho toooooot rosa!! I ara que estic embarassada d’un nen m’adono que tot li he comprat blau!!! Segur que quan siguin grans m’ho hauré de sentir!!

  9. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    19 maig 2010 , 15:08 | Enllaç permanent

    Ellen, jo als nens també els compro coses blaves, però té una justificació totalment objectiva: el blau és el color més maco del món. Jo vaig de color blau sempre que puc (però tampoc faig fàstics al rosa, ep!)

    Trini, m’has donat la idea per al post que publicaré demà! Gràcies!

    Gràcies a tots pels comentaris. Això de l’educació no sexista i de la “corrupció” social té tela, eh?

  10. iliada's Gravatar iliada
    19 maig 2010 , 22:09 | Enllaç permanent

    Eva, espero amb candeletes l’entrada de demà! La meva filla també afirma apassionadament que el rosa és el seu color preferit. Vam comprar aquareles i el primer que va fer va ser comprovar que hi hagués el color rosa. Ah, i obre els ulls al matí i diu: vull posar-meuna faldilla o un vestit.
    Tot i això, hagués pogut ser pitjor, perquè ella de gran vol ser pintora i moltes nenes de la classe (P3) volen ser princeses!

  11. sandragb's Gravatar sandragb
    20 maig 2010 , 0:08 | Enllaç permanent

    A mi el rosa, i la kitty em tornen bojaaaaaaa !! i aixó que no tinc nenes…. , el meu fill gran (9anys)no diu res , pero el petit (4anys) el color rosa no li crida l´atenció pero cuan veu la kitty es torna boig !!
    El meu marit es va “cabrejar” amb mi pq li vaig comprar un ninot petit de la kitty , i ja el vaig avisar…, que ” si es posava “tonto” hasta els llençols li compraría !! desde llavors no a obert mes la boca. I nosaltres em seguit comprant enganxines , motxiles , mitjons…. , es que hi ha de TOT !!

  12. Montse's Gravatar Montse
    20 maig 2010 , 15:17 | Enllaç permanent

    Juas juas Sandra! com he rigut!
    Jo suposo que les que van conjuntades no deuen tenir germans perquè si les que tenim 3 o 4 haguessim de fer rentadores de 7 models a la setmana per cada nen…… uf! no em surten els comptes!

  13. mareta's Gravatar mareta
    20 maig 2010 , 16:33 | Enllaç permanent

    Jo sempre he dit que res de que les nenes han d’anar de rosa, etc… Però al final m’he donat compte que sense voler compres coses roses, ja que un dia la nena em va pregunta que com és que tenia tantes coses roses. En aquell moment vaig mirar la seva roba i vaig haver d’assentir. HE COMPRAT COSES ROSES, MASSES? Això sí, ella a l’hora del pati juga a futbol amb els nens.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca