Avortar no és cap broma

dimecres, 26 maig

Quan quedar embarassada és una alegria, avortar és una tragèdia. Quan quedar embarassada és una tragèdia, avortar és una tragèdia i mitja. No et cal haver-ho viscut per endevinar el dolor etern que provoca la decisió d’aturar un embaràs que arriba en mala hora. Una decisió que et remou per dins i per fora, i que et condemna a carregar per sempre més una culpa immensa. Per haver parat els peus a una futura persona. Per haver avantposat els teus interessos als d’un embrió sense veu ni vot que segurament hauria agraït que tinguessis el detall de deixar-lo néixer.

La majoria d’amniocentesis tenen un final feliç: el resultat confirma que la criatura és un mascle o una femella amb tots els cromosomes a lloc. Però el trauma no te’l treu ningú. No tant pel procediment en si, que té un risc assumible i només requereix dos dies de repòs, com pel que significa: has fet passar un examen al teu fill per saber si és prou digne de viure. I en aquest punt de l’embaràs la criatura ja no és tan sols una hipòtesi: potser ja té nom, potser ja has començat a notar com es mou, potser ja te l’estimes amb una bogeria animal. Potser ja no sabries què decidir, en cas que la prova detectés alguna alteració cromosòmica.

El llenguatge és trampós: els qui defenseu el dret de la dona a interrompre voluntàriament un embaràs no esteu pas a favor de l’avortament. No hi ha ningú amb dos dits de front que pugui estar-hi a favor. Es tracta d’un drama, no pas d’una festa.

Els militants antiavortistes sostenen amb certa frivolitat que la dona pot dur a terme l’embaràs i després donar el nen o nena en adopció. Així, amb aquella alegria. Com si quaranta setmanes de metamorfosi es poguessin esborrar en un dit i fet. Com si parir un fill a qui no faràs de mare fos equivalent a cuinar una truita que no et menjaràs tu. Quan se’t desperti la gana trencaràs un altre ou, i en paus.

L’avortament és una situació límit, i Juno és una pel·lícula. Interrompre una gestació és duríssim, i tirar-la endavant sabent que demà et desfaràs de la criatura que avui se’t bressola al ventre és una heroïcitat no exigible a cap dona de cap planeta habitat.

Que coincideixin el desig de tenir fills amb un embaràs que arriba a bon port no garanteix una maternitat feliç, però és la millor manera d’encetar l’aventura.

7 Comentaris a Avortar no és cap broma

  1. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    26 maig 2010 , 12:35 | Enllaç permanent

    Estic d’acord, l’avortament no és cap broma, ni cap festa, ni un lema, ni un eslògan, ni un posicionament davant cap mena de creença. Si es vol, objectivament, és una opció. Ara jo mai no entraré en discussions que comportin judicis de cap mena.

    Amb una sola paraula, EMBARÀS, fem referència a tants embarassos com dones hi ha al món i honestament, no crec se’n pugui parlar de manera genèrica. L’ètica em va pensar que el que compta és la persona, la dona i les seves circumstàncies i les circumstàncies que l’han portat fins a un embaràs. Un proverbi japonès diu (si fa, no fa) “fins que no hagi caminat mil quilòmetres amb les teves sandàlies als meus peus, no puc saber què sents a dins teu, què vol dir per tu caminar”

    I em quedo amb la teva frase final: LA MILLOR MANERA D’ENCETAR L’AVENTURA ÉS QUAN DESIG I EMBARÀS COINCIDEIXEN!!

  2. atabalada's Gravatar atabalada
    26 maig 2010 , 12:42 | Enllaç permanent

    jo també hi estic d’acord, amb el post i amb la Carme (again!), també em quedo amb l’última frase.

  3. Montse's Gravatar Montse
    26 maig 2010 , 13:29 | Enllaç permanent

    Hola!
    Lligant una mica aquesta entrada amb la de “Els meus pares són uns egoïstes”, Tenir o no tenir un fill és ser egoïsta. Però això no és dolent, senzillament en els dos casos es tracta d’estimar a algú altre.

    Quan vols avortar no ho fas per gust, evidentment, però tirar endevant un embaràs que farà a un nadó desgraciat tampoc és just.

    Parles de l’amniocentèsis i no sé si l’avortament (en aquest text) del que parles és en el cas de que tingui alguna malaltia i que no vulguis continuar l’embaràs… o en el cas d’un embaràs no volgut de poques setmanes.

    Els sentiments són molt personals i cada dona farà el que creu correcte. Unes ho tindran molt clar i d’altres no.

    Estic d’acord amb el que diu la Carme.

  4. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    26 maig 2010 , 13:33 | Enllaç permanent

    Montse, parlo de l’avortament involuntari (aquí no hi ha res a dir, tret que és una llàstima quan l’embaràs feia il·lusió), de l’avortament voluntari d’un fill no desitjat i de la possibilitat d’avortar un fill desitjat que ve amb una malaltia greu.

    Confio que ara m’hagi sabut explicar.

  5. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    26 maig 2010 , 22:26 | Enllaç permanent

    Doncs ara les nenes a partir de 16 anys ja poden avortar, sense saber-ho els pares!!!!! INCREIBLE!!!!!
    No entenc res de res, ara resulta q pq una nena menor es faci un tatoo o un percing cal autorització paterna o materna i per avortar no en cal!!!! On vivim, que estem fent, quins són els nostres valors!!! jo no vull que la meva filla quan tingui 16 anys, faci aquestes coses sense parlar-ho a casa!! en quina societat vivim? Parlem d’avortar com si fos qualsevol cosa i no crec que sigui així. Tal i com diu l’Eva pot provocar un dolor etern, et pot canviar per sempre i ara les nostres filles ho poden fer com si res!!! Que podem fer?

  6. cesc's Gravatar cesc
    27 maig 2010 , 9:50 | Enllaç permanent

    Bufff!!!

    No tinc paraules. Avui l’has encertat

    MònicaEster, suposo que la clau està en fomentar el diàleg a casa per a que, donat el cas, si la teva filla de 16 anys ha d’enfrontar-se a un dilema com aquest no ho faci tota sola i tingui la confianca que el què rebrà a casa és suport i no retrets. Tot i que ja sé que no és tan senzill.

  7. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    27 maig 2010 , 10:10 | Enllaç permanent

    Cesc, m’acabes de “robar” el comentari!!

    Però insisteixo, la confiança entre filles/progenitors no la marca una llei, neix, creix i s’alimenta en les relacions entre pares/fills.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca