Abans un germanet que un gos

divendres, 28 maig

T’escriu una lectora del blog que no et coneix personalment però que et vol fer una consulta personal. Amb raó canta en Serrat que l’adéu de la senyora Francis ens va deixar a tots desemparats. El noi del Poble Sec anuncia a la consellera radiofònica que vindran a suplantar-la “els oracles de vidres, els llegidors de mans, els tiradors de cartes” i tu ets al·lèrgica als esoterismes de qualsevol mena, però vaja.

“Sóc mare de dues nenes de cinc i quatre anys i d’un nen de dos anys acabats de fer. No sé què em passa darrerament que, havent regalat la roba i els trastos de nadó, ara penso que d’aquí a un any i mig o dos voldria tenir un quart fill. Sembla una bogeria tenint en compte que el tercer embaràs no va ser gens fàcil, a banda del peatge professional que em tocaria pagar i de l’impacte econòmic que suposaria”.

Ara ve la consulta: “Voldria saber què et va empènyer a anar a buscar el quart fill. Perdona per l’assetjament, però no conec ningú més amb quatre fills que no sigui d’un orde religiós concret, així que agrairia molt el teu feedback. Mil gràcies”.

Glups, això és una pregunta íntima. Tindrà una resposta pública, però amb un advertiment previ: es tracta d’una decisió personal i intransferible, fruit d’una alienació mental transitòria que l’estimada interlocutora desconeguda presenta un alt risc de patir. Dit d’una altra manera: tu te’n rentes les mans.

Un estiu el teu fill gran va començar a demanar un gos, d’entrada mig de broma i cada cop amb més insistència. Tu, que també tens al·lèrgia als animals (i ja no diguem als animals esotèrics), vas deixar anar: “Abans tindria un altre fill que un gos. Per cuidar bèsties, prefereixo cuidar persones”.

Per una vegada i sense que servís de precedent, els teus tres plançons van aparcar les diferències fraternals: ja els tens muntant manifestacions unitàries allà on trenca l’ona de la platja, amb el lema “Volem un germanet o una germaneta!”. Morta de vergonya, feies veure que aquells nens de la tovallola per pancarta eren fills dels del para-sol del costat. Fins que, ai, el crit de guerra va deixar de sonar dins teu com una reivindicació utòpica. Vas convèncer el pare de les criatures i fi de la batalleta.

Un company de feina tan boig com tu sempre es presenta dient “tinc-quatre-fills-però-no-sóc-de-l’Opus”. Vet aquí una altra bona raó per formar famílies nombroses: demostrar al món que es pot ser ateu o agnòstic o tantsemenfotquè i cometre l’animalada de tenir tres o quatre o cinc fills. Només cal creure en el repte d’educar personetes. Sense fanatismes que valguin. Però, ep, no s’hi val a apuntar-se al credo i mirar-se’l de lluny, com aquells que es casen per l’església perquè fa més bonic. Aquesta religió vostra (que no té res d’esotèrica) requereix que els seus adeptes en siguin creients i, sobretot, practicants. Amén.

12 Comentaris a Abans un germanet que un gos

  1. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    28 maig 2010 , 9:31 | Enllaç permanent

    jaja, genial! a mi de vegades ja em miren raro per tenir-ne tres de seguidets….
    però vaja que jo si em demanen un gos… bé de fet en tenen dos o sigui que res. Si em demanen un animal ja vigilaré el comentari que faig jeje.

  2. trini's Gravatar trini
    28 maig 2010 , 12:21 | Enllaç permanent

    Sí, sí, Glòria, tens raó. Una tarda em vaig quedar una amiga de la meva filla gran, i quan passejava amb totes 3 nens juntes, la gent m’aturava i em preguntava: “Són totes 3 teves?”

  3. Maria's Gravatar Maria
    28 maig 2010 , 13:48 | Enllaç permanent

    Ei, la frase “abans un germanet que un gos” l’he dit moltes vegades! La gent gran o que no té fills sense cap mania s’atreveix a dir a les nenes “has dir als papes que et comprin un gos!” I jo sempre contesto que abans tindré un altre fill, que si he de recollir caca de terra prefereixo que sigui d’algú que porti els meus gens, i que els nens evolucionen i un dia fins i tot se’n van de casa, en canvi un gos és igual de dependent desde que neix fins el dia que es mor!
    Això sí, com que jo no vull gos i el meu marit no vol un altre criatura, de moment ni una cosa ni l’altra…

  4. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    28 maig 2010 , 13:50 | Enllaç permanent

    Entenc que el teu marit sí que vol un gos, Maria?

  5. Maria's Gravatar Maria
    28 maig 2010 , 14:04 | Enllaç permanent

    Doncs sí, a ell no li importaria que tinguessim un gos… potser li hauria de proposar un “pack”: o gos i criatura, o res! O potser millor que no ho faci, que encara seria capaç d’acceptar…

  6. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    28 maig 2010 , 14:12 | Enllaç permanent

    Si vols ja el convenço jo: tinc arguments… en contra dels gossos!

  7. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    28 maig 2010 , 15:20 | Enllaç permanent

    Eva, digam els arguments en contra dels gossos, q jo vull tres criatures i de moment només en tinc dues!!! ja ja ja .
    Crec que el meu maridet ja no és tan negatiu davant la idea de tenir un fill més. A partir del septembre “AL ATAQUE” (espero) i sino, a comprar un gos…

  8. Glòria Frigolé's Gravatar Glòria Frigolé
    28 maig 2010 , 15:32 | Enllaç permanent

    Eva que tens en contra els gossos? amb lo macos que son? :D, de totes maneres jo he de dir que clar, els tinc a fora perque visc amb una casa de pages…. si tinc tres fills i a sobre tinc que treure el gos a passeig tres o quatre cops al dia i treure pels del sofà i… bé potser m’ho plantejaria…

  9. cleta's Gravatar cleta
    28 maig 2010 , 15:42 | Enllaç permanent

    Glòria, ara sí que m’has fet envejeta… hehe!

    Nosaltres fins que no ens canviem de pis, ni a per la segona criatura, podem anar… així que imagina’t on podríem encabir un pobre gos…!

  10. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    28 maig 2010 , 16:59 | Enllaç permanent

    Eva!! Ara m’has fet reflexionar sobre una qüestió…
    Ja fa uns anys que els nens (3) demanen un gos i com que vaig trobar l’argument infal•lible (no fins que no em demostreu amb fets que us ocupareu de la bèstia, que vol dir: quan ja no us hagi de dir MAI MÉS que endreceu el que sigui), res de res (jejeje…: infal•lible!!).
    Però resulta que, des d’aleshores, el rei Melcior (d’amagat del Gaspar i Baltasar, que consti!) me l’ha ben jugada. Primer va ser un trio de peixos, en una peixera de dimensions “correctes”, els que em van “sorprendre” un primer 6 de gener i als dos anys, després de la mort dels peixets, van arribar una parella de hàmsters moníssims (i marranos), però tan insociables com els seus precedents.
    Creus que ho hauria d’interpretar com una forma suau i subtil d’assetjament psicològic?!?!

  11. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    28 maig 2010 , 17:05 | Enllaç permanent

    Sens dubte, Carme: aquest Melcior te l’està ben jugant. Vigila!

    Que què tinc en contra dels gossos? No m’agraden. Em fan por. Tenen amos porcs que confonen les voreres amb un vàter (això no és culpa seva, ja ho sé). I no m’agraden. I em fan por. I…

    Ara m’adono que tampoc tinc tants arguments en contra dels gossos. El que tinc són molts més arguments a favor dels nens!

  12. mamla's Gravatar mamla
    28 maig 2010 , 22:53 | Enllaç permanent

    Eva a mi tampoc m’agraden els gossos però fins ara mai m’atrevia a dir-ho en veu alta, perquè la gent és molt susceptible i de seguida et miren com si fossis el mateix diable rencarnat en persona. Tampoc els hi faria mal, però no m’agraden, mira…
    En això he sortit a la meva mare. El meu pare es va presentar amb una goseta i un dia la meva mare que li te el mateix amor que jo va i li diu : o la gossa o jo!!! i el meu pare va dir: La gossa!!!! … la cosa al final es va arreglar però no estaria de mes que escribissis aquest manifest en contra dels gossos per la propera vegada que hi hagi referèndum gosa-mare a casa els meus pares.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca