Vull ser una mare desacomplexada

diumenge, 25 abril

Amb cada nou fill t’has anat acostant una mica més al carlosgonzalisme, tot i que ets lluny de complir els principis que et permetrien ser acceptada al club de la criança natural.

Tens un nen de dinou mesos que encara mama, sí, però no pas sempre que vol, sinó quan és l’hora del pit. De petitó dormia a prop teu dins d’un bressol (compartir el llit et faria patir massa), i ja fa un any que dorm a la seva habitació onze hores d’una tirada, havent plorat uns segons abans d’adormir-se. Vas comprar-te un fulard i una motxilla ergonòmica, però els tens morts de fàstic perquè el caríssim i comodíssim cotxet de marca és una competència dura. Agafes el nen a coll sense manies, però et cau la bava quan es fa l’independent i assaja d’anar per lliure. Et vas permetre el luxe d’aparcar la feina i estar-te amb el fill a casa durant un any sencer, però després el vas enviar a fer amics i arreplegar microbis a l’escola bressol.

En fi, que la teva manera d’enfocar la maternitat no coincideix al cent per cent amb la dels predicadors de la criança natural. I això que te’ls mires amb bons ulls, i que has fet teus alguns dels seus lemes. Però no ets prou pura per obtenir el carnet de mare-afectuosa-abocada-en-cos-i-ànima-als-fills-totes-les-hores-del-dia-i-de-la-nit. Els defensors més radicals d’aquesta tendència segur que et tenen per una mare desnaturalitzada, perquè no et sacrifiques tant com ells i perquè a vegades et ve de gust mantenir una conversa adulta amb persones adultes, sense cap infant per testimoni.

Si els fans de la criança natural t’obrissin les portes, ni que només fos com a invitada ocasional, els diries que els admires molt, no tant perquè portin els nens penjats amb mocadors o perquè dormin amb els nadons sense por d’aixafar-los o perquè pareixin a casa sense la beneïda epidural, sinó perquè han tingut la valentia d’adoptar un discurs a favor de les criatures en una societat que més aviat veu els nens com una nosa.

El resultat de la criança natural és, mal que els pesi, qüestionable. No tens clar que els fills dels qui segueixen aquests mètodes estiguin més ben educats que els altres. Coneixes creients i practicants de la maternitat intensiva que han acabat esclavitzades per uns nens tirans. Però vaja, la raó de fons la tenen tota. Educar personetes és un dels reptes més importants, interessants i enriquidors que ens brinda la vida, i reivindicar-ho en veu alta és un primer pas per canviar el món.

En qualsevol cas, el mite de la superwoman que arriba a tot arreu és una estafa. I fer de mare sense complexos (treballant o no fora de casa) és una opció que paga la pena. Tant si imites els cangurs com si empenys un Bugaboo.

9 Comentaris a Vull ser una mare desacomplexada

  1. mamadiana's Gravatar mamadiana
    26 abril 2010 , 9:36 | Enllaç permanent

    Amen!!!

  2. GLG's Gravatar GLG
    26 abril 2010 , 12:49 | Enllaç permanent

    Totalment d’acord!

  3. nuvinu's Gravatar nuvinu
    26 abril 2010 , 14:45 | Enllaç permanent

    Eva! M’ha encantat el teu article, totalment d’acord. He identificat amb paraules sentiments i sensacions que he tingut algunes vegades. Et felicito pels teus articles. La majoria em fan somriure, m’agrada la teva mirada de les coses i en ocasions em tranquil·litza.
    Una abraçada. Núria

  4. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    26 abril 2010 , 16:15 | Enllaç permanent

    Tens tanta raó!!!!!!!!!!

  5. juditro's Gravatar juditro
    26 abril 2010 , 17:50 | Enllaç permanent

    Jo pensava que això de les “tribus urbanes” acabava amb l’adolescència, però no, amb la maternitat continua. Entre les estivillenques, les carlosgonzalistes, les criançanaturalistes, les cangures, les addictes a les llistes de bebés, les independentistes, les … a que podríem estar així eternament? Les que com jo, durant l’adolescència no seguíssiu fidelment els manaments d’una tribu concreta, també sentiríeu aquests “complexos”, oi que sí? Doncs apa, amb la maternitat, santornem-hi.

    Jo sóc mare recent estrenada i de vegades de tanta informació ja no sé on toco. Ara bé, estic eternament agraïda d’haver parit en l’era de la informació a l’abast, ja que poder contrastar coneixements m’ha permès anar més enllà dels consells de gran part del meu entorn i quan prenc una decisió saber que probablement, no m’equivoco (almenys per alguna de les tribus urbanes).

    I personalment, agraeixo aquests moviments de criança natural, ja que no sé que passarà a la llarga, però a curt termini almenys s’apropen als valors que li vull transmetre a la meva nena.

    Eva Piquer, tens una “xispa” addictiva. Tu i l’Alba Padró em teniu sempre pendents de noves entrades…

  6. Mey's Gravatar Mey
    26 abril 2010 , 18:45 | Enllaç permanent

    Ser mare ens dona una força sobrenatural. Fora complexes. Cada una de nosaltres, obertes a tota mena d’informació,intentem amorosament fer la nostra tasca i viure de la millor manera possible. No hi ha un model, hi ha tants models com a mares. Jo crec en la força de l’estimació i de la dedicació.

  7. trini's Gravatar trini
    27 abril 2010 , 10:55 | Enllaç permanent

    M’encanta la frase: “Educar personetes és un dels reptes més importants, interessants i enriquidors que ens brinda la vida, i reivindicar-ho en veu alta és un primer pas per canviar el món.

    Tens tota la raó!

  8. joseppc's Gravatar joseppc
    27 abril 2010 , 15:55 | Enllaç permanent

    Potser m’equivoco però deixes entendre que la “tribu urbana” de la criança natural té per lema: “Educar personetes és un dels reptes més importants, interessants i enriquidors que ens brinda la vida, i reivindicar-ho en veu alta és un primer pas per canviar el món.”

    Si només diuen això llavors de tracta d’una tribu urbana molt genèrica no? Molts i molts pares que no en tenen ni idea de qui és aquest tal Carlos Gonzalez també ho pensen. I ho practiquen. Fins i tot el “dimoni” Estivill (segons alguns) estic segur que també ho firma.

    Es una llàstima que dediquem tants esforços a discutir sobre si criança natural o criança no natural (si existeix), sobre si Carlos Gonzalez o mètode X. Sobre si pit o no pit. En el fons hi ha coses més importants que això. La més important és l’amor que tinguis pels peques.

    Molts pares, mares, pediatres, educadors per citar alguns dels actors principals del tema els importa un pito la criança natural i en Carlos Gonzalez. Seria bo tenir-ho en compte. Jo personalment fa temps que discrepo del rumb que ha agafat aquest portal. S’hauria de dir CriaturesAmbCriançaNatural.cat i no criatures.cat a seques. Aquí només hi veig una visió sobre la criança dels nens. Una visió totalment respectable però és una de moltes.

  9. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    27 abril 2010 , 22:49 | Enllaç permanent

    Josep, la filosofia de la criança natural és la que resumeixo aquí:
    http://criatures.cat/2010/04/i-si-la-crianca-natural-tingues-rao/

    Al contrari que tu, jo penso que el fet que hi hagi debat sobre els models de criança és un bon senyal: vol dir que entenem la importància d’educar bé els adults del futur. El problema és que aquest debat es converteix sovint en una guerra entre bons i dolents.

    A Criatures.cat hi ha diverses visions sobre la criança infantil, em sembla. I en aquest blog hi ha la meva, que no és ni millor ni pitjor que la de ningú altre, i que no encaixa al cent per cent ni amb la criança natural ni amb l’estivillisme ni amb cap model etiquetable.

    Tens raó: hi ha moltes visions respectables sobre l’educació infantil, i cadascú se’n surt com pot.

    Salut!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca