No desconnectes ni quan perds el tren

dimarts, 27 abril

“Vés-te’n d’una vegada i aprèn a desconnectar”, t’ordena el pare de les criatures, que avui s’encarregarà de dur el petitó a l’escoleta. Normalment ell porta els fills grans a l’escola i tu t’adjudiques el mimadet de dinou mesos: és l’últim nadó que tens, i no pots ni vols ni saps ni et cal desenganxar-te’n.

Sí, te n’hauries d’anar ara mateix si no vols perdre el tren. Però abans fas l’enèsima inspecció pel pis, a la recerca de peces de roba bruta escampades pel terra. Al mateix temps vas recollint la brossa de les papereres: la tradició familiar dicta que tothom ha de sortir de casa amb una bossa d’escombraries a la mà. Si no féssiu neteja constantment, no hi cabríeu.

Ja al carrer, els vidres de les ulleres et comuniquen amb la seva infal·libilitat habitual que cauen quatre gotes. Camí de l’estació del metro que t’ha de dur a l’estació de tren, envies un SMS al teu marit: “Plou. Agafa el plàstic del cotxet”. Li has fet cas a mitges: finalment te n’has anat, però no has après a desconnectar.

Tot i que has deixat la roba del nen preparada i la motxilla de l’escola a punt, encara et fa por que es descuidin alguna cosa. Diries al teu home que es recordi de canviar el bolquer a la criatura, però s’ofendria amb raó: el bolquer de primera hora pesa dos o tres quilos i reclama ser substituït a crits.

És el primer dia que te’n vas a treballar sense veure el nen despert, i se’t fa estrany. Més ben dit, ho portes fatal. Tens la impressió que duus escrita a la cara la teva condició de mare enyorada. Segur que se n’ha adonat l’hostessa de l’Euromed que repartia els auriculars, i això que només t’ha mirat de reüll.

Al nano, però, li ha agradat aquest matí diferent. Pare i fill s’ho han passat de conya, han esmorzat junts, han tingut temps de jugar abans d’arreglar-se i han arribat a l’escoleta molt abans del que hi sols arribar tu. Amb el plàstic contra la pluja ben posat al cotxet i la motxilleta plena amb la bata, la tovalloleta i el pitet.

Que no s’hi acostumin, ep. Els matins amb el mimadet són teus. És l’últim nadó que tens, i aquest tren sí que no te’l vols perdre.

8 Comentaris a No desconnectes ni quan perds el tren

  1. Victoria's Gravatar Victoria
    27 abril 2010 , 0:59 | Enllaç permanent

    Eva: Has fet una entrada que traspúa tendresa. Moltes gràcies!

  2. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    27 abril 2010 , 10:30 | Enllaç permanent

    I perquè no ens expliques quant et va costar assumir que aquest dia seria diferent!
    El tren ja fa temps que està en marxa i no s’atura, però encara n’ets més conscient quan et cal pujar al de la via del costat.
    Molt bonic, sincer i real. Una abraçada!!

  3. nuvinu's Gravatar nuvinu
    27 abril 2010 , 14:47 | Enllaç permanent

    M’ha emocionat!

  4. cleta's Gravatar cleta
    27 abril 2010 , 15:17 | Enllaç permanent

    Eva, m’has fet emocionar! I sí, suposo que és perquè m’hi veig reflectida… Avui anava en metro pensant quines peces de roba necessita la nostra petitona de cara al bon temps i encara no hem comprat, i com ho faria per mirar d’arribar el més d’hora possible i tornar a casa per poder estar amb ella i… Desconnectar? IM-POS-SI-BLE!!!!

  5. cleta's Gravatar cleta
    27 abril 2010 , 15:18 | Enllaç permanent

    I bé, dic que desconnectar és impossible, però afegiria que és que tampoc em ve de gust, la veritat! hehe! ;-)

  6. nuvinu's Gravatar nuvinu
    27 abril 2010 , 21:08 | Enllaç permanent

    És veritat Cleta, és que no vé géns de gust desconnectar… géns ni mica. I a vegades m’aconsellen: “Núria, desconnecta, fés allò o això altre, busca una estona per tu… Hauries de desconnectar una estona”. És que no vull desconnectar!

  7. Laure's Gravatar Laure
    28 abril 2010 , 20:58 | Enllaç permanent

    Hola Eva!
    M’uneixo al club de les mares que no desconnecten ni quan van al lavabo.
    M’ha fet gràcia això del sms. El meu seria: -Recorda posar-li la crema solar.

  8. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    28 abril 2010 , 21:03 | Enllaç permanent

    Buf, Laure, la crema solar! Me n’oblido fins i tot jo!

    Gràcies a totes pels comentaris!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca