La segona filla que mai no tindràs

dijous, 29 abril

Veus una embarassada a l’autobús (ningú li cedeix el seient: visca la solidaritat ciutadana) i t’agafa un atac d’enveja. No pas per les incomoditats associades a la panxa provisional, sinó per les gratificacions associades a la criatura definitiva.

És així, no pots fer-hi més: hi has passat quatre vegades, no es pot dir justament que t’ho hagis perdut, tens quatre fills fantàstics, però saber que mai tornaràs a tenir un nadonet acabat de néixer t’entristeix una mica. Més que enveja, potser és nostàlgia.

Ja passes dels quaranta, ja t’has embarassat més cops dels que serien raonables i, en conseqüència, ja tens una vida prou complicada. Si patissis un cinquè rampell de bogeria dels que t’impulsen a buscar i trobar un nou embaràs, la cosa seria realment patològica. A sobre, ara ja has regalat la roba de prenyada i la robeta de la canastreta.

Però l’atac d’envejaonostàlgiaovésasaberquè existeix. I s’aguditza, diguem-ho tot, quan l’embarassada que no ets tu t’informa que espera una nena. T’encanten els nens, però a casa guanyen per golejada. Vas fer una nena i vas trencar el motlle. Els tres següents ja van ensenyar la cua, amb el desvergonyiment propi d’un fetus, a l’ecografia de les dotze setmanes.

Encara a l’autobús, penses que escriuràs una entrada al blog sobre el sentiment ambivalent que et provoquen els embarassos aliens. Sobre l’esforç brutal que suposa envellir i anar tancant etapes. Sobre la germana que mai regalaràs a la teva filla (els teus tres fills han tingut més sort: ells sí que tenen una germana, probablement la millor del món).

A la tarda t’expliquen el cas d’una coneguda que ha perdut la criatura que esperava a les trenta-i-moltes setmanes de gestació. I notes que et trenques per dins en petits trossets: l’ànima feta miques. La naturalesa potser és sàvia, però és refotudament injusta. Si existís un Déu que permetés que les dones haguessin de parir fills morts, es mereixeria totes les blasfèmies del sistema solar.

No, no tens cap dret a engelosir-te de les futures mares, ni de les futures mares de futures dones, si ja has rebentat les estadístiques amb quatre embarassos que han acabat com haurien d’acabar tots sense excepció. Pot ser nen o nena, es pot dir un nom clàssic o un nom modern, es pot assemblar al pare o a la mare. Tant se val, mentre l’embaràs tingui un final feliç.

A més, les nenes passen per una etapa cursi francament insuportable.

11 Comentaris a La segona filla que mai no tindràs

  1. onavis's Gravatar onavis
    29 abril 2010 , 10:36 | Enllaç permanent

    Hola Eva,
    Jo sóc mare recent, amb una filla de sis mesos i sento també molta nostàlgia-enveja al veure dones embarassades! M’agradaria tenir més fills i espero tornar a estar embarassada d’aquí un temps. Però ja no serà el “primer” embaràs, que jo crec que és màgic.
    En fi! Ja ho he viscut i ho vaig disfrutar.
    Onavis

  2. trini's Gravatar trini
    29 abril 2010 , 11:27 | Enllaç permanent

    Ei, Eva, tens tota la raó amb això de les etapes cursis. Per què la passen quan al voltant familiar no hi ha notes d’aquest estil?

  3. Vanessa's Gravatar Vanessa
    29 abril 2010 , 11:27 | Enllaç permanent

    Hola Eva, sóc mare de 2 nens i també m´hauria agradat tenir una nena, ara ja m´he plantat!!! Però tinc els dos fills més guapos del món!!!! ( jajaja i ho dic jo saps????? )

  4. sandragb's Gravatar sandragb
    29 abril 2010 , 14:50 | Enllaç permanent

    cuanta raó que tens…. , jo tinc 25 anys , 2 nens i em m´eencantaría ser mare altre cop , pero de moment es imposible pel tema económic.
    Aixó si , discrepo es una cosa , el sexe del próxim bebe em sería igual …. , jo el que voldría es tornar a ser MARE.

  5. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    29 abril 2010 , 15:11 | Enllaç permanent

    Eva, no se si es q avui tinc el dia tou o q, com sempre els teus comentaris m’encanten i aquest m’ha arribat a l’ànima…
    Jo sóc mare d’una nena i d’un nen.Cada cop que veig una panxa, tinc ganes d torna´-hi i de fet, crec q finalment el meu home ha decidit q d’acord, i potser a final ho intentem altre cop.
    El que més por em fa és que l’embaràs no acabi bé o que la petita criatura no vingui bé. Però no vull renunciar a tornar a ser mare i a regalar als meus fills un germà o una germana, és el millor q puc fer per ells. Quan veig com s’estimen!!!!!!!!!

  6. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    30 abril 2010 , 8:30 | Enllaç permanent

    Ànims i sort, MonicaEster! Mai ens penedim d’haver tingut un nou fill! Gràcies a totes!

  7. atabalada's Gravatar atabalada
    30 abril 2010 , 9:31 | Enllaç permanent

    glups!
    tinc la sensació que m’has escanejat el cervell…les mateixes sensacions, els mateixos sentiments, … i la mateixa enyorança de la segona filla que mai no tindré, sense que això vulgui dir que no em semblin fantàstics els dos nens!
    i…s’acaba algun dia l’etapa hellokitty de les nenes?

  8. trini's Gravatar trini
    30 abril 2010 , 13:57 | Enllaç permanent

    Jo espera que sí, que s’acabi l’etapa de la hellokitty. Ara, a quina edat? Encara veig adolescents que en porten!

    MonicaEster, que bé la decisió.

    Jo sempre recordo que després dels parts, m’he acabat tocant la panxa de manera inconscient com buscant aquell nadó que hi havia tingut, allà dins.

  9. Maria's Gravatar Maria
    30 abril 2010 , 16:42 | Enllaç permanent

    L’etapa de la hello kitty en una casa amb dues nenes és tan intensa que jo em vaig acabar comprant una funda pel mòbil de la hello kitty!!!! A la botiga la vaig trobar mona, i ara quan em sona el telèfon en públic em fa vergonya treure’l… això sí, a les meves filles els encanta!

  10. GLG's Gravatar GLG
    3 maig 2010 , 9:17 | Enllaç permanent

    L’etapa Hello Kitty no sé quan acaba, però que comença molt aviat sí us ho puc dir. La meva amb any i mig ja sabia qui era i ja la reclamava. Nosaltres tenim 2 ídols, la Kitty i el Mickey Mouse (i parentela)….. Jo m’he comprat una samarreta del Mickey…….. en fi! Som mares, no ho podem evitar!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca