La misteriosa desaparició del cargol de fang

divendres, 30 abril

La primera vegada ho devies fer amb nocturnitat, traïdoria i altres agreujants recollits en el codi penal. I amb uns remordiments de cavall, que potser es podrien tenir en compte com a circumstància atenuant. El delicte: llençar a les escombraries una obra d’art elaborada per algun dels teus fills. Un ou de dinosaure de paper maixé, posem per cas. Les raons al·legades per l’advocat defensor: és un acte en defensa pròpia, per pura supervivència. Si entrava a casa un altre ou de dinosaure (de pardalet, fins i tot), hauríeu hagut de tirar-vos per la finestra per fer-li lloc. O les manualitats o vosaltres. Oi que ho entén, senyor jutge?

Amb els anys i els fills, has après a desfer-te sense gaires manies de les figures de plastilina i les roses de cartró. A la cuina hi teniu un prestatge, un de sol, dedicat a la producció artística dels nens. Els teus fills ja han assumit que les obres del prestatge es van renovant periòdicament. És una exposició temporal, amb data de caducitat. Per raons d’espai, el museu familiar no pot ni plantejar-se la possibilitat d’inaugurar una exposició permanent.

Per sort, l’afecte dels petits creadors per les pròpies creacions decreix amb el temps. Arriba un moment que ja no els fa pena la idea de llençar-les. Però, per si de cas, no ho fas mai davant seu. La desaparició de l’obra exposada succeeix mentre l’artista és a l’escola, i sempre, sempre, sempre, quan ha passat aquell període de risc en què el nano podria arribar a casa, anar directament al prestatge i preguntar-te on coi és el seu ou de dinosaure. Precipitar-se a l’hora de renovar l’exhibició és un error de conseqüències dramàtiques.

Una amiga amb tres fills t’explica que ja ha canviat dos cops de pis, i que si els seus nens continuen tan treballadors aviat hauran de tornar a fer mudança, perquè la quantitat de dibuixos i figuretes que porten a casa augmenta cada curs en progressió geomètrica. La teva amiga està valorant seriosament la idea de llogar un guardamobles per aparcar-hi manualitats diverses. Ha contactat amb una empresa de trasters i minimagatzems que disposa de sistema de videovigilància, control d’accés personalitzat i alarmes de fum i de foc. Els trasters estan aïllats de la calor i protegits contra la humitat: tota una garantia que el fang del ninot de neu no es desfarà.

La teva amiga és filla única, i els seus pares encara guarden les coses que va fer ella a la guarderia (llavors no en dèieu escola bressol). Però tu tens un germà i, potser per això, uns pares més despresos: quan te’n vas anar de casa, et van obligar a endur-te amb tu tots els teus àlbums escolars. Els vas acollir amb il·lusió en un armari del teu primer pis de dona emancipada, i no et van fer cap nosa fins que no vas començar a reproduir-te: així que el despatx va convertir-se en habitació infantil, els àlbums i treballs van anar a parar, què hi farem, al contenidor blau.

Els àlbums de la teva prole els tens tots en un altell que ja és a punt de rebentar. Un dia d’aquests hauràs de prendre una solució dràstica, com la de guardar-ne només les cobertes i una mínima selecció dels fulls interiors (gràcies per la idea, Mey!).

Ves que d’aquí a uns anys els teus hereus no hagin d’anar al psicòleg, afectats per una crisi d’identitat. Llençant d’una forma tan expeditiva les seves creacions artístiques i treballs escolars, potser estàs contribuint a una frustració futura, al desconeixement de l’infant que van ser. Ai.

I encara tindràs la desgràcia que un dels teus fills acabi sent un pintor o escultor cotitzat. Llavors sí que arrossegaràs fins a la tomba el pes a la consciència d’haver malbaratat en bloc totes les seves obres d’infància i joventut, demostrant al món sencer que ets una mala mare. I una pèssima crítica d’art.

7 Comentaris a La misteriosa desaparició del cargol de fang

  1. atabalada's Gravatar atabalada
    30 abril 2010 , 9:36 | Enllaç permanent

    eps!
    m’apunto ràpid la idea de la selecció de pàgines dels àlbums!
    potser encara faré lloc per poder guardar un parell de manualitats més!

  2. Carme S.'s Gravatar Carme S.
    30 abril 2010 , 9:44 | Enllaç permanent

    Ai, sí!! Quin remei!!
    Jo fa anys que guardo només la selecció de fulls “indestructibles” i portades dels àlbums. Dóna més feina que no penjar-los directament, però a la llarga surt a compte.
    I de manualitats, només en conservo tres, tres tresors preuadíssims i guardats gelosament en un indret inescrutable: l’empremta de les manetes de cadascun d’ells, en una base de fang, que van fer a l’escoleta quan tenien 2 anyets.

  3. Victoria's Gravatar Victoria
    30 abril 2010 , 12:29 | Enllaç permanent

    Quin post més autèntic. Felicitats i gràcies per les idees. A mi se m’ajunten les manualitats dels néts. És terrible tot ho trobo preciós i, fins i tot guardo les manualitat meves de magisteri. El meu marit sempre diu. “és que ho guardes tot…!” I sí guardo i conservo tot i quan ho veig m’emociona i m’inspira. Molt bé, Eva!!!

  4. gemmaurrea's Gravatar gemmaurrea
    30 abril 2010 , 13:54 | Enllaç permanent

    realment es nota això de tenir germans o no… el meu company és fill únic, i sa mare encara guarda: la primera muda, el primer xumet, el primer rínsol que li van tallar, les primeres sabates amb les que va caminar… i un llarg etcètera de “primers”

    Total que jo he obtat per muntar l’exposisicó permanent de primers i d’obres d’art a ca l’àvia!! aixì no cal actuar amb nocturnitat, és el propi nano qui li porta tot feliç, i làvia més!!

  5. Laure's Gravatar Laure
    30 abril 2010 , 22:07 | Enllaç permanent

    Hola Eva!
    Molt bona l’entrada d’avui , com totes :)
    He de dir que en llegir el títol no m’ho podia creure, he pensat que no podia ser que tornéssim a coincidir, de fet he de reconèixer que m’ha fet una mica de por i tot! hehe
    T’explico, a casa tenim la conya de fa temps d’un cargol de fang.
    Fa temps uns amics molt amics ens en van regalar un .
    El teníem al pati, sobre la taula.
    I, un dia, que van venir a sopar, resulta que el cargol havia desaparegut (d’aquí la meva sorpresa en llegir el títol d’avui)
    Bé, al final resulta que al meu home se li havia trencat (jo ni me n’havia enterat ) i va haver-hi conya durant dies, perquè ens deien que l’havíem trencat expressament perquè no ens agradava.
    Total ,que al cap d’un any, quan va arribar el meu aniversari ,ens en van regalar un altre, però encara més gran! els molt simpàtics…Fa poc el vam llençar perquè se li havien trencat les banyes i feia una mica de pena veure’l. Ells encara no ho saben però segur que quan tornin a venir el busquen :)
    Un petó!

  6. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    30 abril 2010 , 22:52 | Enllaç permanent

    Que bo, Laure! A mi també m’hauria fet por, tanta coincidència! Em sembla que tu i jo estàvem predestinades a coneixe’ns… Un dia d’aquests l’Adrià t’apareixerà a casa amb un ou de dinosaure!

  7. tonix's Gravatar tonix
    30 abril 2010 , 23:32 | Enllaç permanent

    Iep!

    Sense ser -si més no encara-, ni de lluny, cap artista cotitzat, sí que és cert que les meves dots artístiques ja molt primerenques van fer que la meva mare, i després jo, anés guardant TOTA la meva producció artística, mig per goig sense ànim de lucre, mig amb aquella intenció que esmentes al final del post, de que “quan siguis molt cotitzat això valdrà molt”… El primer dibuix són uns braus que vaig fer amb quatre anys després de veure els “Sanfermines” per la tele, a casa la meva àvia, fa tres dècades…
    Van passant els anys i tinc del tot abandonat el meu vessant artístic “potencialment cotitzable”, i cada cop que topo amb una de tantes carpetes plenes a vessar de dibuixos meus fets des dels 5 anys, sento una mena de pes i de neguit per haver frustrat -si més no, de moment-, les espectatives comercials familiars…
    Però també he de dir d’altra banda que quan trobo el temps per remirar-me-les (no precisament abans d’esmorzar), em van traslladant mica en mica als meus “jos” passats, i el procés m’encanta… Vull dir, que, per poc que pogueu, guardeu-ho tot! Si no és pel pilotassu que pogueu fer, que sigui pels vostres fills!!!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca