I què, si la gent no llegeix?

divendres, 23 abril

Quan exerceixes d’autora convidada als instituts, sempre encetes la xerrada demanant perdó: ets allà perquè als nanos els han obligat a llegir un llibre teu, i llegir per força (sovint amb la pressió afegida d’haver de fer un examen o un treball sobre la novel·leta en qüestió) no és la millor manera d’aprendre a estimar la literatura.

Les lectures obligatòries a les escoles són un mal necessari: si no n’hi haguessin, alguns adolescents acabarien l’educació secundària sense haver obert mai ni un sol llibre. De petits se’ls ha de fer llegir sí o sí, perquè de grans puguin decidir lliurement si el vici de llegir forma part (o no) de la seva vida adulta.

El filòsof francès André Comte-Sponville fa una reflexió que subscrius al cent per cent: “Tinc tres fills que no només m’importen molt més que tots els llibres, sinó que no em preocupa saber quins llibres llegiran, ni si la lectura serà tan essencial per a ells com ho ha estat per a mi. Naturalment, no vull que siguin analfabets. Jo els he llegit històries, els he comprat llibres, els convido a llegir els llibres que van marcar la meva infància, però no vaig més enllà: és la seva vida, no la meva”.

No s’acaba el món per no llegir. A tu et costaria viure sense els llibres, però això no vol dir que els llibres siguin imprescindibles per viure. La majoria de catalans compren un llibre per Sant Jordi i para de comptar, i bé que van tirant.

Cadascú és lliure d’invertir el seu temps a la seva manera. Tu no t’has dedicat mai a pujar muntanyes, i tens amics que són més feliços amb una excursió que amb una novel·la. No té sentit voler-los convèncer que el plaer davant la contemplació d’un paisatge és inferior al que s’experimenta llegint segons quins paràgrafs. Tots plegats ja sou grandets. Els camins cap a l’orgasme són personals, intransferibles i difícilment sincronitzables.

Per Sant Jordi diem t’estimo a les persones que estimem. I ho fem regalant llibres i roses, com també podríem fer-ho regalant discos i cantimplores. El problema no és que la gent només compri llibres un dia a l’any i perquè toca. Ni que es llegeixi poc i malament. L’únic problema realment greu seria que no tinguéssim ningú a qui regalar un llibre. O una rosa. O una cantimplora.

Tota la resta és literatura.

7 Comentaris a I què, si la gent no llegeix?

  1. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    23 abril 2010 , 9:53 | Enllaç permanent

    Feliç Sant Jordi!

  2. Laia's Gravatar Laia
    23 abril 2010 , 9:55 | Enllaç permanent

    Sí senyora!
    Visca sant Jordi, visca les roses, visca els llibres i sobretot, visca les cantimplores!

  3. trini's Gravatar trini
    23 abril 2010 , 11:49 | Enllaç permanent

    I literatura de la bona. Bon Sant Jordi!

  4. cleta's Gravatar cleta
    23 abril 2010 , 12:40 | Enllaç permanent

    Bon Sant Jordi!

    Sí, és ben cert que cadascú pot gaudir amb el que més plaer li produeixi. A casa som molt lectors i la nostra petitona d’encara no 15 mesos ja té un munt de llibres (i hi juga més que amb moltes altres joguines). però MAI DELS MAIS l’obligarem a llegir. Li oferirem la possibilitat, òbviament, i ens veurà a nosaltres fer-ho, però que ella triï el que més li agradi.

    Només discrepo en un petit punt: dius que les lectures a l’escola són un mal necessari. Jo crec, sincerament, que si no s’imposés tant la lectura, s’acabaria llegint molt més. Si en una època vaig avorrir això de llegir, va ser precisament en l’epata escolar, quan després de llegr un llibre (de títol obligat, no per elecció pròpia) s’havia de fer un treball o un examen. La lectura passava a ser estressant, pensant en què potser hi hauria alguna cosa que no entenguessis correctament o que se t’oblidés o vés a saber què més! Era realment odiós!

  5. Ellen's Gravatar Ellen
    23 abril 2010 , 13:44 | Enllaç permanent

    A casa meva passen les dues coses. Jo no paro de llegir (quant trobo el temps) i el meu home no llegeix ni el “tebeo”. Li regalo un llibre per Sant Jordi per què toca, normalment ja miro que a mi m’agradi, així al cap d’uns dies me’l faig meu, jeje!
    A la nostra filla li llegim un munt de contes (el meu home inclòs) i de moment li encanten… veurem quant toqui llegir de veritat…

  6. JRoca_Font's Gravatar JRoca_Font
    25 abril 2010 , 10:52 | Enllaç permanent

    Molt bon escrit Eva,
    m’ha agradat molt.
    Salut

  7. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    25 abril 2010 , 11:33 | Enllaç permanent

    Moltes gràcies a tots! Salut, sort i bones lectures.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca