És un gros animal que amb bicicleta va

diumenge, 18 abril

Diumenge al zoo amb mitja dotzena de marrecs d’un any i mig que només han vist els elefants als contes. Tan sols una de les sis famílies hi arriba a l’hora acordada. S’entén: sortir de casa per passar el dia a fora amb una criatura de bolquers no és fàcil. Costa gairebé tant com aconseguir que la criatura vagi a l’escoleta cinc dies seguits sense posar-se malalta.

Abans que res portes el teu fill davant dels elefants, no fos cas que el nen tingués pressa per adormir-se al cotxet. Missió acomplerta. Ara ja podràs escriure a la llibreta de l’escola bressol que ahir el nen va veure un parell d’elefants amb una cua al darrere i una trompa al davant, com el de la cançó.

Fa pocs minuts que heu entrat al zoo, però els nens fan horari infantil i ja és la seva hora de dinar. El teu petitó menja tant que qualsevol diria que l’has tingut una setmana en dejú. Es fot el puré de verdures i pollastre, tres croquetes, un plàtan i no saps quantes galetes. Sort que els animals estan en recintes tancats: si no, també es fotria el dinar dels lleons i el dels cocodrils patrocinats per Lacoste.

Aniríeu a veure els dofins, però la cua és eterna i encara falta una hora perquè comenci la funció. Us surt més a compte explicar als nens que ja veuran els dofins un altre dia, quan tinguin memòria a llarg termini i puguin valorar les acrobàcies dels cetacis. També hauríeu pogut al·legar que els ecologistes són contraris als xous amb dofins i que l’ordenança municipal prohibeix l’ús d’animals en espectacles, però no creus que un nen de dinou mesos sàpiga què vol dir la paraula ordenança.

Un dels nadons està ensopit. La mare, que ja s’ho ensumava, li posa el termòmetre, confirma que té febre i li dóna un bon glop de Dalsy. Marxaran del zoo i se n’aniran a urgències. Vosaltres tampoc trigareu a acomiadar-vos de les bèsties en captivitat. Durant el trajecte de tornada, el ganarra del teu fill petit farà una vomitada que emmerdarà tota la tapisseria del cotxe. Però d’aquest episodi fastigós no en quedarà constància enlloc: te’l saltaràs a l’hora d’escriure la crònica dels fets a la llibreta de l’escoleta.

2 Comentaris a És un gros animal que amb bicicleta va

  1. Victoria's Gravatar Victoria
    19 abril 2010 , 4:41 | Enllaç permanent

    Hola Eva. Aprofito que estic per aquí registrada. Feia dies que no podía llegir amb gaire tranquilitat entrades, dels blogs. Com sempre, escrius amb molta gràcia i m’imagino molt bé les escenes que vius. Gràcies.

  2. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    19 abril 2010 , 14:28 | Enllaç permanent

    Suposo que els vau cantar la cançó de l’elefant, no? Perquè és un hit a l’escola!!! ;)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca