Boletes que curen i altres misteris

divendres, 16 abril

Hi ha nens que no han pres mai de la vida cap antibiòtic: l’homeopatia, diuen, els ho cura tot. Millor encara: les boletes homeopàtiques eviten que es posin malalts. Oli en un llum.

No és el cas dels teus fills, per desgràcia. Han provat l’homeopatia, sí, per provar que no quedi, però els ha servit d’aquella manera. Mal que et pesi, a casa esteu més en deute amb el senyor Fleming, descobridor de la penicil·lina. Per pal·liar els remordiments, sempre que un membre de la família pren antibiòtics li fas menjar iogurts, que es veu que regeneren la flora intestinal.

Dit això, tampoc combregues amb els qui asseguren que l’homeopatia és una estafa que només funciona per l’efecte placebo. Costa de creure que tanta gent es deixi enganyar una vegada i una altra: et poden prendre el pèl un cop, però no reiteradament. I els pacients dels homeòpates, lluny d’anar-hi un dia i prou, són dels que reincideixen.

No hi ha proves científiques que l’homeopatia sigui efectiva. Però tu no gosaries dir que és una ensarronada, potser perquè el teu mal de coll crònic ha desaparegut del mapa d’ençà que l’ataques amb un medicament homeopàtic. I això que ets escèptica com tu sola amb qualsevol cosa que s’aparti de la ciència.

Siguin o no uns farsants, un encert dels homeòpates és que van d’humanistes: miren el cos humà com un tot interconnectat, en lloc d’analitzar-lo únicament peça a peça. Fan la funció de l’antic metge de capçalera, una figura eclipsada pels actuals especialistes que cada cop saben més sobre menys, amb el risc d’acabar-ho sabent tot sobre res.

Ho confesses amb la boca petita, sense presumir-ne gaire: de tant en tant recorres a un homeòpata, per a tu o per a algú de casa. És llicenciat en medicina i especialista en medicina interna (ergo, no es tracta pas d’un curandero), et dedica una hora del seu temps a cada visita, li pots trucar al mòbil els set dies de la setmana i no és gens radical: d’entrada et recepta boletes, però quan cal et fa prendre antibiòtics. Llavors tu t’aboques als iogurts, per compensar.

8 Comentaris a Boletes que curen i altres misteris

  1. mestruch's Gravatar mestruch
    16 abril 2010 , 8:28 | Enllaç permanent

    Completament d’acord, Eva! Sóc de la mateixa branca d’escepticisme que tu, però des que he deixat de tenir cinc episodis d’angines cada hivern gràcies a boletes de Cactus grandiflorus, em miro diferents els homeòpates i els cactus!

  2. mcusido's Gravatar mcusido
    16 abril 2010 , 9:05 | Enllaç permanent

    Hola Eva! doncs jo penso que no és un efecte placebo doncs jo fa molts anys que en prenc i els meus nens (fins i tot quan encara no eren conscients) n’han pres i han millorat molt. Els nens són la mostra que l’homeopatia funciona. Al menys en el meu cas! Tema otitis la meva nena no n’ha tornat a tenir mai més… i ara estic amb el meu nen fent un tractament contra la bronquitis que ja us informaré de com va… I els meus nens poques vegades han pres antibiotics…

  3. Bartleby's Gravatar Bartleby
    17 abril 2010 , 1:35 | Enllaç permanent

    Hola Eva, esto ya lo hemos hablado. Me temo que discrepto de ti en esta ocasión.

    Sí, sí que funciona la homeopatia. Lo único que pasa es que tiene la misma base científica de otras terapias que, por el número de seguidores que tienen, también parecen funcionar: visitas a la Virgen de Lurdes, oraciones para que alguien se cure (y que algún familiar mío utiliza como medicina alternativa), etc. Nos olvidamos de una cosa: en qué consiste la homeopatía (no hablo de remedios naturales, que no tienen nada que ver con la homeopatía, ojo).

    Veamos: la homeopatía se basa en que cuanto más diluida esta una determinada sustancia homeopática en agua, más potente es y más efectos tiene sobre la patología a la que pretende curar, vamos lo contrario de lo que nos diría la mera lógica. Es como si para tomarte una manzanilla, acercases la bolsita y la suspendieras en el aire unos segundos, para que el agua se quedara con la mínima cantidad posible de manzanilla. La ciencia ya ha demostrado que la mera posibilidad de que una determinada sustancia siga en las famosas bolitas tras las diluciones a que se someten es nula. No baja, no: nula. Vamos, que alguna parte de los beneficios de la homeopatía hay que buscarlos en su excipiente (coñac, sacarosa, o agua), que es lo que acaba siendo. Y no niego el poder terapéutico del coñac, que he probado en más de una ocasión :-)).

    Cuestión distinta son los homeópatas, que en realidad hacen de psicólogos. Ahí sí que te doy la razón, pero me temo que lo que acaba gustando de estos profesionales no son las bolitas que recetan, sino el tiempo que te dedican. Como a todos, vamos. Eso sí, se lo llevan “crudo” que dirían en Sálvame. Y las empresas de productos homeopáticos, cobrando precios de oro, por coñac, sacarosa o agua.

    Ahora os dejo con el encendido debate que se publicó en El Pais, y un magnífico video para despertar la sonrisa y, espero que la duda.

    El vídeo va sobre un hospital que funciona sólo a base de homeopatía, es desternillante:

    http://www.youtube.com/watch?v=ulrHZFnOnnY

    Ahora, los artículos de El País

    A favor de la homeopatía:
    http://www.elpais.com/articulo/sociedad/homeopatia/quimera/ciencia/elpepusoc/20100306elpepisoc_1/Tes

    Artículo de respuesta en reacción al anterior

    http://www.elpais.com/articulo/opinion/Homeopatia/creencia/evidencia/elpepiopi/20100314elpepiopi_5/Tes

    Muy interesante el debate posterior (cientos de comentarios)

  4. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    17 abril 2010 , 14:28 | Enllaç permanent

    Bartleby: tu ets ateu i jo sóc agnòstica, homeopàticament parlant. Però tampoc discrepem tant…

    Boníssims els enllaços!

  5. trini's Gravatar trini
    18 abril 2010 , 17:37 | Enllaç permanent

    Bartleby, moltes gràcies per totes aquestes informacions!

    Eva, quan puguis, m’has d’explicar això dels iogurts.

  6. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    18 abril 2010 , 19:09 | Enllaç permanent

    Trini, es veu que els antibiòtics es carreguen la flora intestinal (maten les bactèries dolentes però també les bones, si no ho tinc mal entès). Els iogurts, segons diuen, ajuden a regenerar aquesta flora.

  7. trini's Gravatar trini
    19 abril 2010 , 13:37 | Enllaç permanent

    Doncs jo no tinc remei, perquè sóc intolerant als iogurts. Uffff!

  8. 16 gener 2011 , 13:04 | Enllaç permanent

    I tant que se la carreguen:

    Jo em vaig passar al 2003 2 setmanes ingressada a Joan XXIII després de prendre antibiòtics (receptats pel metge de capcelera i amb un seguiment, diguem-ne correcte, vaja, que no va ser pel meu compte ni sense avisar del que m’anava passant), amb una colitis fulminant perquè tenia la flora ben difunta: apart de no poder allunyar-me del Roca, pesava 8 quilos de menys en surtir de l’hospital o sigui que no sé quan vaig entrar què devia de semblar (en estat normal peso entre 50-52). No m’havia passat mai abans ni havia donat mai cap mostra de que els antibiòtics em puguessin fer mal, però es coneix que sempre hi ha d’haver un primer cop per alguna cosa.

    Ja sé que he posat d’exemple un cas molt bèstia però és per comfirmar que els antibiòtics sí maten la flora… i quasi maten la fauna.

    Els lactobacils es venen a la farmàcia, a les botigues naturistes, herboristes i per inet (per qui no vulgui iogurts o no en pugui prendre)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca