La primera vegada ho devies fer amb nocturnitat, traïdoria i altres agreujants recollits en el codi penal. I amb uns remordiments de cavall, que potser es podrien tenir en compte com a circumstància atenuant. El delicte: llençar a les escombraries una obra d’art elaborada per algun dels teus fills. Un ou de dinosaure de paper […]

Veus una embarassada a l’autobús (ningú li cedeix el seient: visca la solidaritat ciutadana) i t’agafa un atac d’enveja. No pas per les incomoditats associades a la panxa provisional, sinó per les gratificacions associades a la criatura definitiva. És així, no pots fer-hi més: hi has passat quatre vegades, no es pot dir justament que […]

Una lectora del blog t’explica confidencialment la seva història. Que és la teva. I la de tantes dones amb currículums acadèmics i laborals d’alta volada que s’havien cregut que ho podrien combinar tot. Fins que un mal dia descobreixen, com si fos una broma de mal gust, que elles també hauran de triar entre la […]

“Vés-te’n d’una vegada i aprèn a desconnectar”, t’ordena el pare de les criatures, que avui s’encarregarà de dur el petitó a l’escoleta. Normalment ell porta els fills grans a l’escola i tu t’adjudiques el mimadet de dinou mesos: és l’últim nadó que tens, i no pots ni vols ni saps ni et cal desenganxar-te’n. Sí, […]

Amb cada nou fill t’has anat acostant una mica més al carlosgonzalisme, tot i que ets lluny de complir els principis que et permetrien ser acceptada al club de la criança natural. Tens un nen de dinou mesos que encara mama, sí, però no pas sempre que vol, sinó quan és l’hora del pit. De […]

I què, si la gent no llegeix?

divendres, 23 abril

Quan exerceixes d’autora convidada als instituts, sempre encetes la xerrada demanant perdó: ets allà perquè als nanos els han obligat a llegir un llibre teu, i llegir per força (sovint amb la pressió afegida d’haver de fer un examen o un treball sobre la novel·leta en qüestió) no és la millor manera d’aprendre a estimar […]

La criança natural no encaixa ni de broma amb les mares estressades que us moveu a cop d’agenda, us renteu les dents dins la dutxa per aprofitar els tres minuts que requereix el suavitzant dels cabells i feu mans i mànigues i colls i bufandes per combinar la feina i la vida. La teoria de […]

Diumenge al zoo amb mitja dotzena de marrecs d’un any i mig que només han vist els elefants als contes. Tan sols una de les sis famílies hi arriba a l’hora acordada. S’entén: sortir de casa per passar el dia a fora amb una criatura de bolquers no és fàcil. Costa gairebé tant com aconseguir […]

Hi ha nens que no han pres mai de la vida cap antibiòtic: l’homeopatia, diuen, els ho cura tot. Millor encara: les boletes homeopàtiques eviten que es posin malalts. Oli en un llum. No és el cas dels teus fills, per desgràcia. Han provat l’homeopatia, sí, per provar que no quedi, però els ha servit […]

Al·leluia: finalment has trobat un cotxet de ninos que no és de color rosa. No tens res en contra del rosa, que consti. Ni penses que el rosa sigui un color exclusiu de les nenes. Hauries pogut comprar perfectament un cotxet rosa per a la criatura de dinou mesos que volta per casa teva i […]

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca