A casa teva es canta una adaptació familiar de la cançó popular Baixant de la font del Gat. L’heu customitzada, que dirien els fashion. Un dels nens se la va aprendre així i tu no li vas dir que una paraula la tenia mal fixada. Tampoc ve de tres lletres.
L’última estrofa de la versió oficial diu: “El clavell per qui serà/ per a la mare, per a la mare/ el clavell per a qui serà/ per a la mare per anar a ballar”.
No n’has sabut mai, de moure’t al ritme de la música. Potser és per això que els teus fills canten: “El clavell per qui serà/ per a la mare, per a la mare/ el clavell per a qui serà/ per a la mare per anar a treballar”.
A mi me la cantaven de petita i l’última estrofa ni me la van ensenyar! Potser era per què la mare no tenia gaire ritme o per què pencava, penca i pencarà. Les dones petites formigues treballadores…
Jajaja… a mi me la van ensenyar com “per a la mare que no sap ballar” (i si, me la va ensenyar la meva mare). Vaig trigar anys en conèixer la versió “oficial”!