Sa Majestat Carnestoltes: sóc republicana

dilluns, 8 febrer

Comença la setmana boja, també coneguda com la setmana tarambana o com la setmaneta-dels-nassos-en-què-el-rei-Carnestoltes-fabrica-republicans-en-sèrie.

Avui els nens han d’anar a l’escola amb unes ulleres originals (a la llar d’infants les ordres comencen un dia més tard, al·leluia), demà amb una bossa d’escombraries per vestit (a l’escoleta, demà hauran de dur un barret), dimecres amb la cara maquillada i una sabata de cada color (a l’escoleta, amb una carota o un antifaç), dijous amb pijama (a l’escoleta, també: casualitat o tradició?), divendres amb la disfressa que fa dies que ens roba hores de son (a l’escoleta la disfressa provoca malsons a les pobres mestres, encarregades de fer-la); dissabte toca rua amb l’esplai i diumenge els pares i mares ja ens haurem tallat les venes, farts del Carnaval i del bromista sense fills que se’l va inventar.

En teoria, aquesta és una festa a favor de la llibertat i de trencar normes. Em pregunto en quin moment i per quins set sous va passar a ser una dictadura pura i dura.

8 Comentaris a Sa Majestat Carnestoltes: sóc republicana

  1. Arantxa's Gravatar Arantxa
    8 febrer 2010 , 11:50 | Enllaç permanent

    Hola, jo avui he començat a patir l’estrés carnavalesc… sort que el gran ( 2 primaria) es fan ells la disfressa… però la petita avui cara pintada de gatet, demà despentinada, demà passat taques de vaca per la cara, dijous antenes… i divendres.. disfaç d’animal… jo no recordo tots aquests moviments quant anava a l’escola, només era un dia…

  2. Mey's Gravatar Mey
    8 febrer 2010 , 13:26 | Enllaç permanent

    Avui el petit havia de portar un davantal, però ens hem adonat en arribar al cole. Hem fet un segon viatge i ja té el seu. No hauria pogut passar el dia amb la mala conciència d’aquest oblit…Es veritat que nosaltres de petits no feiem tantes coses però ells s’ho passen bomba. I quan es fan grans i veus les fotos confirmes que va valer la pena.

  3. MonicaEster's Gravatar MonicaEster
    8 febrer 2010 , 19:45 | Enllaç permanent

    Doncs si, sembla q ja ha arribat el Rei Carnestoltes, avui la gran q em fa P3 ha dut un instrument casolà per rebre el Rei Carnestoltes,aquest ha arribat amb una carta q on deia q demà han de dur un pentinat divertit, dimecres un mocador a la cintura, dijous un mitjo de cada color per sobre dels pantalons i divendres la disfressa… je je je

  4. Victòria's Gravatar Victòria
    8 febrer 2010 , 20:33 | Enllaç permanent

    Ostres, l’escrit és boníssim. Aquests dies en parlava amb companyes de feina i les seves cares reflectien un 90% de “m’ecagun …” i un 10% de “val, si els nens s’ho passen bé, caldrà currar-s’ho”. Sort en tinc que jo ja he passat aquesta fase, la meva filla té 13 anys i ja es fabrica la disfressa amb el mínim ajut. Molta sort mares i pares “republicans”

  5. 8 febrer 2010 , 20:54 | Enllaç permanent

    Sí que ho teniu complicat els joves d’ara. Abans amb les pel.lícules que estàven de moda d’indis i “vaquers” no teníem cap feina i al cole tampoc anàven amb disfressa.

  6. victor batalle's Gravatar victor batalle
    8 febrer 2010 , 21:33 | Enllaç permanent

    en tota aquesta rebecaria hi ha una tendressa tan ben documentada que fa “goig” de llegir …. viure? no ho sé. Reviure? si us plau! gràcies Eva per compartir.

  7. cleta's Gravatar cleta
    9 febrer 2010 , 11:16 | Enllaç permanent

    Doncs a la nostra escoleta van a l’inrevés del món… hehe! Comencen a fer-nos “engalanar” els nins i nines el dia abans en què la resta d’escoles i llars d’infants ho acaben… Vaja, que comencem el dijous gras amb un llaç groc al cap (ja us dic jo on em dirà que me’l fiqui, el llaç, ma filla…), continuem el divendres amb un barret; seguim el dilluns amb la cara pintada i, el dimarts, amb un davantal. Representa que s’acaba al dimecres de cendra, en què els més grans (P2) arribaran a l’escoleta disfressats de casa, els de P1 ho faran allà mateix, si ho desitgen, i els més petions, si així ho volen, se’n lliuraran…

    I deu ser perquè és el primer cop que ho faig (sóc mare novella) i perquè, de moment, només tinc una criatura…, però, ara per ara, em fa gràcia i tot! Dec ser estranya…, com l’escoleta!

  8. aplec's Gravatar aplec
    9 febrer 2010 , 14:28 | Enllaç permanent

    Hola!
    Doncs jo tinc dues nenes una va a P2 i l’altra a P5. Dues escoles diferents; aixó vol dir que comencem el dilluns: la petita una sabata de cada color i la gran pinces d’estendre roba al cap, dimarts: la petita se l’hi afegeix una corbata i la gran el nas pintat de payaso perque van a teatre; dimecres: la petita se l’hi afegeix un bigoti pintat i la gran ha de portar un barret original; dijous: la petita se l’hi afegeix un pentinat original i la gran (la mama s’ha de pintar els llavis) i fer-li molts petons a la cara. Divendres la petita van personatges de circ i anirà disfressada de ballarina amb la disfressa de la germana i la gran per sort li fan la disfressa al cole. Al principi sembla un estres però elles s’ho passen de fàbula. Crec que no costa gaire que els nostres fills es prenguin la vida més alegre; que ja els arribaran els mals de caps.
    Sort i bon carnestoltes.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca