Àpat d'astronauta amb un coet al cul

divendres, 5 febrer

Tots els companys de feina masculins i totes les companyes sense fills dinen tranquil·lament cada migdia. En un restaurant de menú (baratet, perquè hi ha crisi) o al menjador de l’empresa, on tiren de carmanyola i microones. Però almenys seuen una estona, abaixen el ritme i la fan petar.

Tu aprofites l’hora de dinar per anar a comprar uns leotards vermells per a la disfressa de dimoni, per acompanyar la filla al dentista, per escapar-te fins a casa si tens el petitó malalt (així podràs estar mitja horeta amb ell) o per reunir-te amb la tutora de primer d’ESO: el segon fill porta prou bé el pas a l’institut, encara sort.

De tornada a la feina, amb un coet al cul per no perdre el costum, t’empasses sense ni respirar un parell de barretes dietètiques de les que substitueixen un àpat complet i, en teoria, et deixen tipa i alimentada. No vols aprimar-te, només pretens subsistir. Potser per això el menjar d’astronauta de venda en farmàcies (espès com una mala cosa, ai, uix) et provoca una reacció contrària a l’esperada: et desperta la gana.

1 Comentari a Àpat d'astronauta amb un coet al cul

  1. 6 febrer 2010 , 11:27 | Enllaç permanent

    A veure si aquest diumenge pots menjar una bona paella, tot i que no és dijous!!!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca