La conciliació fa autoestop

dilluns, 22 febrer

La conciliació és una paraulota fantasma, com ja vas denunciar en el primer apunt d’aquest blog. Se’n parla molt però ningú l’ha vista mai enlloc. Com a màxim, algú coneix algú que coneix algú que coneix algú que coneix algú que diu que té una amiga que es veu que s’ho munta de conya a l’hora de combinar la vida familiar i la vida laboral, sense renunciar a res.

Per favor, senyors, això no és una realitat: és una llegenda urbana. Et creuries abans que una autoestopista desapareix en un revolt perillós que no pas que hi ha una sola persona al món que ha aconseguit conciliar amb aquella alegria la feina i la vida.

3 Comentaris a La conciliació fa autoestop

  1. 22 febrer 2010 , 2:13 | Enllaç permanent

    Eva, tens tota la raó del món. Tant difícil és trobar una empresa que conciliï com trobar una agulla en un paller.

  2. Carme's Gravatar Carme
    22 febrer 2010 , 9:11 | Enllaç permanent

    És clar, però a molts ja els va bé que ho sigui: és una evidència i una gran necessitat, tothom hi està d’acord, però que comenci a fer-la realitat un altre…

  3. 23 febrer 2010 , 13:50 | Enllaç permanent

    Yo ya lo he visto claro…No existe. Me sorprendió enormemente el informe Chicco donde el 50% de las mujeres decían que su empresa sí conciliaba..No me lo creo. O se renuncia a los logros profesionales, o se renuncia a pasar tiempo con los hijos.Yo lo llevo fatal.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca